25 de desembre...

BON NADAL
(clikeu aquí i no oblideu engegar els altaveus!)
PAU, SALUT I FELICITAT!

Sisè concert de Nadal...

Ding dong, brillen els estels...
Segur que al Pau, li fa molta il.lusió escoltar el seu primer acompanyament de piano a un cor que canta. Fixeu-vos en les notes agudes del piano... és ell.
(clikeu el títol de la cançó per escoltar-ho)

Mozart a Internet

No sé si ho sabeu, però les partitures de tota l'obra de W.A.Mozart ja es poden trobar, gratuïtament a internet. Clikeu a:

http://dme.mozarteum.at/mambo/index.php

i... bona navegació!!!

Cinquè concert de Nadal...

Cantem a l'escola

Cantem nadales. Per cicles. Perquè ens agrada cantar. No hi ha públic... Sí, nosaltres mateixos fem de públic. Poemes de Nadal, representacions de Nadal, nadales, ... Aplaudim. Estem bé junts. Compartim el misteri que es repeteix cada 25 de desembre. Enrere queden les aules, els deures, els jocs, les bates, ... Una tarda, junts, ens felicitem el Nadal.

Quart concert de Nadal...

Ulls de nenes i nens de 3, 4 i 5 anys que "canten", que escolten també...

LA CAPSA DE PETONS

Un dia, ja fa molts anys, un home va renyar la seva filla de 3 anys per malgastar un rotlle de paper daurat d'embolicar regals. Aquella família eren pobres i el pare es va enfadar molt quan va veure que la seva filla estava tractant d'embolicar una capsa de sabates per posar-la sota l'arbre de Nadal. Però la va deixar fer...

L'endemà al matí, en destapar tots els regals, la nena va agafar la capsa i la hi va donar al seu pare: Això és per tu, pare - li va dir.

El pare es va sentir avergonyit per la reacció de fúria que havia tingut el dia anterior. Però es va tornar a desconcertar, en adonar-se que la capsa estava buida.
Va tornar a renyar la seva filla: No saps que quan fas un regal, se suposa que el poses dins la capsa?

La petita va mirar el seu pare i, somicant, li va dir: Aquesta capsa no és buida. AHir la vaig omplir de petons per poder-te fer un regal molt bonic. Tots aquests petons els he guardat per tu.

Aquell home va abraçar la seva filla i, omplint-la de petons, va demanar que el perdonés.

Expliquen que va guardar per sempre més aquella capsa daurada ben aprop del seu llit i quan estava trist o massa preocupat per les coses de cada dia, obria la capsa i agafava un petó de la seva filla i se sentia reconfortat.

Tercer concert de Nadal...

El d'avui, a més de moltes altres coses i cançons, va de

LES FIGURES DEL PESSEBRE
Nadal, Nadal, un pas de pardal
s'allarga el nou dia...


Oh! que dolça s'ha escampat
la llum d'or del jorn que avança...

La dona que renta,
la vella que fila
i el brau caçador
que sempre vigila...

Figures eternes, de vida senzilla..

Les veu el diable que passa per 'llí,
les veu el diable que va de camí...

Nadal, Nadal...

Civilitat

Sempre que entris o surtis d'un lloc, o que et creuis amb una persona coneguda, digues: "Bon dia" o "bona tarda" o "bona nit". Digues "si us plau" quan demanis una cosa. No posis els colzes sobre la taula i no els eixamplis, no amaguis les mans sota la taula. Quan caminis no arrosseguis els peus. Sigues puntual a qualsevol convocatòria. En el joc, perdona les incorreccions i les equivocacions dels altres. A classe, per parlar demana permís o aixeca la mà. A casa, lleva't així que et cridin, i vés al llit quan t'ho diguin. Per anar a l'escola usa un vestit i un calçat adequat. Digues "gràcies" quan algú t'ha ajudat, t'ha explicat o deixat una cosa, t'ha deixat passar...

No em negareu pas que tot això, tota aquesta civilitat, civisme, urbanitat... com en volgueu dir s'està perdent o s'ha perdut del tot. Moltes escoles (i moltes famílies!!!) no ho cuiden. Què argumenten? Ja no està de "moda", és antic, és "carca", redueix la llibertat dels nens... I encara més i pitjor, molts pares i mares, moltes famílies n'han claudicat...

Jo no sé si no heu passat mai allò que els castellans anomenen "vergüenza ajena"; a l'autobús, a la visita del pediatre, al supermercat, ... Jo, sí. Cada dia me n'adono més i més que no anem per bon camí. Les escoles que es plantegen que han de formar persones educades són poques. I poques són també, les famílies que s'ho proposen. Digueu-ho com volgueu: educar és posar límits i, a la nostra societat, els principals agents educatius (la família i l'escola, i han de ser en aquest ordre d'importància!) sembla que hagin oblidat, per raons diverses o per comoditat, la seva principal responsabilitat: l'educació dels fills, l'educació dels alumnes.

Em direu que tot això és exagerat... Tant de bo tingueu raó. Però, mentres... eduqueu i... sobretot no eduqueu únicament de paraula.

Monoteïsme escolar

Un amic m'ho explicà l'altre dia. Inaudit. L'escola dels seus fills. Sembla que sigui d'un sol color. La directora fa 18 anys que és directora. El claustre, fa 18 anys (o potser més) que és el claustre de la directora. L'AMPA, fa 18 anys que és l'AMPA de la directora. No s'accepten veus crítiques, ni que sigui en to positiu, que "al cap i a la fi -em diu l'amic- els primers beneficiats d'una millora serien els nostres fills". Però, no... Funciona semblant a una secta... O amb mi, o contra mi. O blanc, o negre. Potser heu pensat en un centre concertat, o privat... doncs no, és públic... per acabar-ho d'adobar! I el més divertit del cas -m'explica, encés, en Joan- que l'escola no funciona pas malament del tot, però els últims anys -segons ell- s'ha entrat en una dinàmica i en uns hàbits que, per antics i consolidats, es donen per bons i ningú no qüestiona. El més curiós del cas és que, de dins estant, ningú no ho veu: "som els millors!" (s'autoproclamen).

Aquests dies, faig exercicis de ficció educativa i intento imaginar-me situacions anòmales, poc habituals, estranyes, "originals".... En coneixeu algun de centre semblant? A veure si serà veritat allò de que la realitat supera la ficció...

Entre nosaltres, li diré al meu amic que, de cara al curs vinent, busqui una altra escola per als seus fills.

Segon concert de Nadal...

CORAL BALUERN
25 anys

Eco, Mas vale trocar, Capricciata i Contrapunto, Lord for thy tender, La reina del placer, Nadal, ... Vint-i-cinc anys de cançons, d'assaigs, de bons moments, d'amics, de música... Des d'aquest racó del ciber-espai, CORAL BALUERN, moltes felicitats. Pels anys que vam passar plegats, moltes i moltes gràcies. La música, el cant coral (el nostre inseparable "gaudi") estreny llaços d'amistat, fa ser més persones... Truita amb ceba, Encara, Cançó del 3 reis, Per tu jo cantaria, ... Per molts anys!

Mozart sobre patins

Mozart sobre patins. No té pèrdua. El 1r moviment de la Simfonia n.40. Segur que mai no l'has sentit interpretada d'aquesta manera!
Clica aquí.

Digressions educativo-musicals

Aquesta setmana he sentit afirmacions i opinions que fan pensar en la nosta feina, la de cada dia i aquella altra, aquelles preguntes que, amb les presses del quefer qüotidià, gairebé mai no tenim temps per plantejar-nos; però que -molt sovint- hauríem de tenir present...

Sobre el currículum i els continguts de Música a Primària...
"Arribar al que diu el Currículum és fer volar coloms"
"Molta roba i poc sabó"
"Cada especialista de música fa el que vol i com ho vol"

Sobre la metodologia...
"Cada especialista té la seva pròpia metodologia"
"La millor és la que cadascú es fa seva i té una mica de les diferents que existeixen"
"Cal fer servir una metodologia que predisposi l'alumne a passar-s'ho bé"
"No hi ha cap metodologia millor que les altres"

Sobre l'avaluació...
"Ha de ser contínua, i individual..."
"S'és massa tolerant a l'hora d'avaluar"
"Si un alumne no afina, l'hauríem de suspendre"
"Aprovar música és fàcil, si fas els deures i et portes bé, t'aproven"
"És molt difícil avaluar correctament a l'àrea de música"

Què en penseu?
Vosaltres teniu la paraula, només heu de clicar per escriure un comentari.

(dedicat a la L, la M i la N)

Primer concert de Nadal...

Avui, de totes, em quedo amb aquesta. La lletra és de'n Jesús, un bon amic. Canteu-la amb la tonada del "Boig per tu" (obre l'enllaç en una nova finestra i podràs fer "karaoke").

BON NADAL

Hi posaré un poble blanc,
amb llums en els finestrals
i l’aigua que corri per rius de mirall.
Jo seré un pastor com cal
i aniré fins el portal...
per dir al nen Jesús: Bon Nadal!

Quin pessebre faré aquest any!
No em voldria deixar ningú:
hi tenim tots el nostre espai
gent de casa o el foraster
també hi pot ser...
per dir al nen Jesús: Bon Nadal!

Hi haurà cases amb corrals,
pallers amb garbes de blat
i a la vall molts arbres envoltant un llac.
I tu vindràs amb els mags,
muntat en un vell cavall...
per dir al nen Jesús: Bon Nadal!

Quin pessebre faré aquest any! ...

Riureu una mica...

Avui mateix en David m'ha fet arribar aquest enllaç, riureu una mica.
Clikeu aquí.

...per passar aquests "stressants" darrers dies de trimestre va d'allò més bé!

5 dies després...

Ànims... només 9 dies lectius per Nadal...

Filosofia, pensament i música

"To be is to do"

(Sòcrates)


"To do is to be" (Sartre)


"Do be do be do"
(Sinatra)

La Mula (a l'eMule amb gratitud)

(d'un bon amic)

Regalava l’alè la mula humil
a l’infant i ningú no l’altifica,
generosa com és, pel franc estil
solidari i fecund que, mica a mica,

pausat com el seu pas, un u per mil
per a tots el regal ens multiplica:
Haendel o Bach fent de desembre abril,
caliu colgat, l’últim cant de Buika,

el cel·lo amic del meu veí Casals
convidant els ocells ran de finestra,
la Caballé servida a gavadals,

o bé en Serrat invicte a la palestra,
tot el que vull i més per quatre rals,
estrenes de Nadal d’alè i orquestra!

J.E.M.

El circ i la Laia

"El circ ha arribat
tiro liro liro..."

A l'escola. Classe de música. 3r de Primària. Aquest matí. Cantem cançons amb els nens. Els acompanyo amb el piano. A mitja cançó,

"Aquell trapezista és molt eixerit
damunt d'una escala s'aguanta amb un dit"

se m'acosta, plorant, la Laia. Els nens continuen cantant, jo no paro de tocar el piano. Avui tenien "un dia"... La Laia intenta al meu costat dir-me alguna cosa, tot sanglotant sense parar, desconsolada. Intento entendre-la. Impossible.

"Darrera la reixa passeja el lleó
i juga a les cartes amb el domador"

No l'entenc. Continua plorant. Sense parar la cançó, continuo tocant el piano i li dic, com puc, que surti un moment fora de l'aula per calmar-se. El meu primer instint és no posar-la en evidència encara més davant dels seus companys. Ho fa. S'hi està uns 5 minuts. Continuem cantant.

"El circ ha arribat
tiro liro lat"

Entra la Laia, després de 2 cançons més. Fem cadenes rítmiques, un petit dictat i unes quantes activitats amb el pentagrama. Ara, treballa cadascú en el seu llibre. Hi ha quietud, silenci. Han passat ja 20 minuts. La Laia està tranquila. Fa, des que ha tornat a entrar a classe, com tots els altres nens. Cap pista del que li ha passat fa un moment. La crido i ve. Parlem.

• Què t'ha passat?
• És que m'he emocionat quan cantàvem El circ.
• Sí?
• Sí, resulta que al pati m'he enfadat amb la meva millor amiga...
• I ja torneu a ser amigues, ara?
• Sí.
• I això et passa amb les cançons?
• Sí, a vegades. El meu pare, que és italià, a vegades quan em canta algunes cançons italianes també em fan plorar.
• Vols que et digui un secret?
  
• Sí.
  
• A mi, de vegades, també em passa.
  

El circ i la Laia... La màgia, a la cançó, existeix. El futur, és possible.