Tot bufant

Concerts Familiars a CaixaFòrum

Tot bufant

Pep Gol, trompeta, clarinet, flauta, tubs, mànega, joguines, ...

Pep Pasqual, saxo tenor, clarinet, flauta, flabiol, tubs, joguines, ...
dissabte, 24 de febrer de 2007. 17.30 hores

Qualsevol objecte, instrument o joguina susceptible de produïr so amb l'aire hi és present. Gol i Pasqual ens ho fan passar d'allò més bé en un concert-espectacle molt ben pensat i molt ben interpretat. Moments màgics, moments genials, moments... "de tot". Una mica de tot, però sempre, sempre amb l'aire. Poques paraules, una bona estona, bon gust i música. Per a grans i petits (llàstima que en aquests llocs sempre hi ha pares "no assenyats" -no se m'acut un altre qualificatiu però segur que existeix- que porten nens i nenes massa petits, fet que provoca que el concert perdi qualitat). Pel que fa als "Peps" i a "Tot bufant", felicitats: genial!

Pipe dream (molt bo!)

Polònia és un país?

Avui, a classe de 3r de Primària. Des de fa anys, quan entren els nens a l'aula de música hi ha una música, suau, que està sonant i que canvio més o menys cada setmana. Ells seuen al seu lloc i es posen, amb els braços creuats i els ulls tancats a descansar i escoltar. En acabar, els he donat -com sempre- la benvinguda a la classe i els he dit que la música que sonava avui (com hi havia escrit en un cartell penjat a l'aula), era el Nocturn n.2 de Frederic Chopin, un compositor i pianista que va néixer a Polònia i va morir a Paris. Que havia mort molt jove, als 39 anys i que s'havia inventat molta música per a piano perquè ell va ser també un gran pianista. Després de les típiques preguntes sobre de què va morir, etc. una nena, que feia estona que tenia la mà alçada, em pregunta amb tota la seva ingenuïtat: "Polònia és un país?"

El Kapellmeister Mozart

El Kapellmeister Mozart. Gabriel Jackson. Editorial Empúries.

Aquest llibre (143 pàgines, de fàcil lectura) reconstrueix literàriament, però amb gran fidelitat històrica, l'últim any de la vida del compositor. Ofereix un retrat apassionat de Mozart que serveix de contrapunt al de Milos Forman, en la seva cèlebre pel.lícula Amadeus. El Mozart de Forman era genial, frívol i irresponsable, i el de Jackson és un Mozart genial, és clar, però responsable dels seus actes i conscient de la seva dedicació artística i del seu compromís ideològic. De lectura molt recomanable...!

Algú te un alumne a classe que canti com aquest?

Flautista impressionant!

The King's Singers i Bach

Preguntes sense resposta?

Per què la darrera opinió sobre si un nen ha de repetir o no curs a Primària la tenen els pares i no els professionals de l'educació?

Per què l'escola ha assumit (a la força!?) funcions educatives que, clarament, pertocarien a la família?

Per què l'actual sistema educatiu discrimina els nens "bons" escolarment (els podríem anomenar també NEE, però de la banda oposada a la que tots sabem)?

Per què l'escola (i perdoneu-me l'expressió) s'ha "abaixat els pantalons" tantes vegades enfront la societat?

Per què tenim dirigents polítics d'educació que no han trepitjat mai una escola i que no saben de primera mà què és un nen, un mestre o una classe?

Per què els pares poden opinar sobre aspectes educatius com si haguessin fet els mateixos estudis que els mestres i en tinguessin la mateixa experiència?

Per què passen els nens tantes hores a l'escola? (només ens faltava la 6a hora!)

Per què està o ha estat de moda que cap aprenentatge no ha de suposar esforç per part de l'alumne?

Per què els famosos "nivells" han baixat i baixen? (proveu si nens de 6è de primària saben COPIAR de la pissarra sense fer faltes d'ortografia...)

Per què el "famós" "aprenentatge significatiu" s'ha carregat tants altres aprenentatges, potser no tant "moderns" però sí amb algunes coses positives i útils?

Per què s'han volgut "abolir" els límits i els hàbits per raons, diguem-ne de "modernitat" si aquests són, han estat i seran educatius?

(s'admeten respostes)

400 anys de l'Orfeo de Monteverdi

1607-2007

El proper 24 de febrer farà 400 anys de l'estrena, a Màntua, de la primera òpera de la història: l'Orfeo de Monteverdi. Amb text d'Alessandro Striggio, l'Orfeo fou estrenada al Teatre de la Cort de Màntua en ocasió de les festes del carnaval i hi assistiren uns 40 convidats dels ducs. L'Orfeo fou publicada a Venècia l'any 1609.

L'orquestra va de festa

El Petit Palau. Divendres 9 de febrer. Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida. 6 actors-ballarins-mims.

Hi anem amb nens de 3r de Primària. Els agrada molt l'espectacle. La veritat és que el ritme escènic és molt bo. La tria musical (Músiques de Carnaval de diferents compositors) molt acurada i la escenografia i l'actuació dels 6 mims boníssima i d'una gran sensibilitat. L'orquestra, també, molt bé. Elements audiovisuals reforcen l'espectacle. De veritat que us el recomano. Se m'acut, però, una petita pregunta: "La música, n'era la protagonista principal?"

Celíacs i NEE

Un nen celíac ha de seguir una dieta sense gluten. Un nen "NEE" a l'escola és un nen amb Necessitats Educatives Especials. Divendres vaig sentir per la ràdio que els nostres polítics consideraran a partir d'ara que un nen celíac és un nen amb NEE.

Millor que no faci gaires comentaris, oi? (ja veig a tots els professionals d'educació especial que treballen a les escoles, apuntant-se a corre-cuita a cursos de cuina!). Bon Profit, Ernest!

Metàl.lics

Ha arribat a les meves mans el DVD, editat per l'Auditori del Concert "Metàl.lics". Si no heu vist mai "Metàl.lics" us el recomano (encara hi sou a temps, aquesta temporada). El DVD està projectat, enregistrat i editat amb molta cura. I permet una posterior (o "anterior") utilització didàctica a l'aula. Us el recomano amb escreix. Llàstima de que disposem de tants pocs materials com aquest!

El Superbaber de Sevilla

Assisteixo a la representació ("El petit Liceu") a l'Auditori de Cornellà de Llobregat de "El Superbaber de Sevilla". Ja és la 4a temporada que, acompanyat dels alumnes de 6è de Primària, hi vaig. Em reafirmo en el que vaig escriure fa temps (tot i que la publicació en aquest blog és posterior). Permeteu-me un petit resum de la meva valoració:

1.Espectacle bo, ben pensat per a nens i nenes i ben interpretat.

2.El lloc és massa gran (gairebé 700 alumnes hi caben a l'Auditori de Cornellà). Quan el vaig veure al Romea, tot plegat resultà molt millor!

3.L'adaptació de l'òpera original està molt ben feta (tant pel que fa a la música, al text -a vegades un xic massa "elevat"- i a l'argument) però -insisteixo en el que vaig escriure- a mi em sobren uns 10-15 minuts, penso que alguns duets o àries no són indispensables per a entendre tota la trama argumental.

4.Malgrat que cantin en català, no s'entén (o s'entén poc) als cantants (microfonia inhalàmbrica? local més petit?)

Encara que us digui tot això, penso que paga la pena anar-hi. Crec que explica i dibuixa molt bé l'esperit original del Barbiere.

La 3a hora de castellà

Escola pública de comarques. Finals de juny. Reunió de Claustre. Després de tractar els diferents punts de l'ordre del dia, el cap d'estudis posa al damunt de la taula la problemàtica de l'aplicació del "decret" de la 3a hora de castellà.

-I si la posem a "estructures comunes"?- proposa una mestra novella.
-No, millor si la fem a Plàstica, oi? -responen altres.
-Realment, primer la 6a hora i ara això... -es queixa la directora.
-I si fem la classe d'anglès en castellà? -proposa un altre mestre, amb ironia.
-Eureka! -criden tots, entusiasmats!
-Fet! -acorden.

Sense comentaris, des de cap banda!

(dedicat a en Toni D.)

Gràcies. A disposar!

El web i el blog de "La Pàgina Musical" som notícia al blog del bon amic Esteve. Gràcies.
A disposar!

EL RATOLÍ ELECTRÒNIC

EL RATOLÍ ELECTRÒNIC
Text: Jesús Nieto
Música: Ricard Gimeno

DÍNSIC Publicacions Musicals
(tel. 933180605)
www.dinsic.com

Cantata infantil per a cor a 1 veu i conjunt instrumental. Pensada per a escoles de Primària.
Voleu sentir-ne un fragment? Clikeu aquí.

La idea inicial de “El ratolí electrònic” fou la de fer una cantata sobre conflictes i angoixes quotidianes però amb la informàtica com a teló de fons, com a marc de tot el que succeeix, pel seu poder d’atracció i de motivació envers els infants.

Vam començar a bastir una història en la que el protagonista principal era un ratolí d’ordinador. La cantata ens explica la relació entre aquest ratolí i un nen, el seu “usuari”, en Joaquim. “El ratolí electrònic” és, principalment, una història d’amistat. Però, indirectament, també ens parla de les ànsies de llibertat, i del dret de totes les persones a tenir una vida digna.

El conte ens arriba de la mà dels dos protagonistes, quan es retroben al cap d’un temps d’haver compartit una extraordinària aventura: recorden com va començar tot, com es desenvolupà i com van arribar a ser uns amics tan especials. Per això, mitjançant el diàleg i la utilització significativa de la primera persona, ens descriuen els sentiments viscuts i ens van oferint una visió personal, subjectiva i intimista de la seva experiència.

“El ratolí electrònic” consta de 10 cançons, de diferents estils: hi ha un blues, un pasdoble, un valset, dos “cha-cha-cha”, una havanera, ... Aquests gèneres pretenen dibuixar la història musicalment i, per la seva popularitat a nivell musical, són molt propers als nois i noies.

La instrumentació és clara i entenedora, i hem volgut sempre defugir d’un excés de protagonisme de la part instrumental: els que ens expliquen les cançons, són els cantaires. La cantata ha estat creada per a cor infantil a 1 veu, amb acompanyament de 2 flautes travesseres, 2 clarinets, 1 piano, 1 contrabaix i 1 bateria. La instrumentació ha estat pensada en funció del tipus de músiques de la cantata: amb el piano, el contrabaix i la bateria s’ha garantit una bona base harmònica i rítmica i els altres 4 instruments (flautes i clarinets) s’han escollit expressament tant pel seu timbre (que empasta perfectament amb les veus infantils) com per les seves qualitats de registre i sonores.

Vam pensar en una adaptació escènica de la cantata que fos àgil, senzilla i a la vegada que tingués rellevància teatral. En aquest sentit, creiem molt necessari parar atenció a la caracterització dels protagonistes i a que la declamació sigui memoritzada. Creiem que els cantaires, en algunes cançons, poden participar també mitjançant la realització de moviments plàstics i fent percussions senzilles (amb les mans, els peus...) per tal de ressaltar algunes parts del text.

El nostre desig fou el d’elaborar una història en la que els cantaires i el públic s’hi sentissin implicats. Una història que fos agradable d’explicar i d’escoltar i, sobretot, que els cantaires i els actors, poguessin fer-la seva ràpidament i que gaudissin tot cantant-la, tot explicant-la. Esperem haver-ho aconseguit!

Els autors.

La cantata “El ratolí electrònic” va ser estrenada el 24 de maig de 2006 al claustre de l’Escola Pia d‘Igualada en el marc de l’entrega dels Premis a la Creativitat que atorga cada any l’Escola Pia de Catalunya.

(més informació al web de La Pàgina Musical)