Wikipedia de Partitures

Aquí teniu el link de l'International Music Score Library Project. Tipus "wikipèdia" però de partitures... i de franc!

Músiques a "Nens i nenes" (6)

Transcripció de la secció Músiques, del programa Nens i nenes, emès a Ràdio Molins de Rei (91.2 FM) el passat dissabte dia 26 de maig de 2007.

• Quina música sentirem avui?
• Avui escoltarem l’Ave Maria de Bach-Gounod.
• Però Bach i Gounod no eren dos compositors diferents?
• Sí. I tant! A veure, us ho explico. Joan Sebastià Bach es va inventar un preludi per a teclat, basat principalment en diferents acords arpegiats (com si fos una guitarra) i molts anys més tard, Carles Gounod va agafar com a base aquest preludi i es va inventar una melodia amb la lletra de l’Ave Maria. És una música força coneguda que es toca molt, sobretot a casaments.
• I quina és la curiositat o originalitat que té?
• La curiositat no està en la música si no en la versió que sentirem.
• Doncs quina versió sentirem d’aquest Ave Maria de Bach i Gounod?
• Sentirem una versió en la que els “papers” estan canviats. La part que va ser inventada perquè la toqués un instrument de teclat, la sentirem cantada i la part vocal la sentirem tocada per un violí!
• I qui és capaç de cantar una música pensada per a un piano?
• Doncs ni més ni menys que Bobby Mc Ferrin, un cantant nordamericà que ja fa força temps que es dedica a fer adaptacions amb la veu de moltes obres pensades per a instruments. I no únicament de música clàssica, Mc Ferrin també treballa la música rock, el jazz i altres gèneres. És, ja sentireu, tot un prodigi!
• I... sense desafinar?
• Sense desafinar ni una mica!
• Bé, endavant doncs amb Bobby Mc Ferrin?
• Endavant, escoltem l’Ave Maria de Bach-Gounod en la interpretació que en fan Bobby Mc Ferrin a la veu i Yo-Yo Ma al violí.
• Moltes gràcies i fins la setmana que vé.
• Bona setmana i bona música.

(cliqueu el títol de la música o la foto de McFerrin i la sentireu!)

(cliqueu aquí si voleu sentir la secció sencera)

Músiques a "Nens i nenes" (5)

Transcripció de la secció Músiques, del programa Nens i nenes, emès a Ràdio Molins de Rei (91.2 FM) el passat dissabte dia 19 de maig de 2007.

• Caram, quina soprano més “original” que vam sentir dissabte passat, eh! Ho desafinava tot, no?
• I tant!
  No hi havia ni una sola nota al seu lloc! Encara que sembli fàcil, desafinar tant és molt difícil, eh!
• I avui, sentirem música més afinada?
• Afinada del tot i molt diferent!
• Ens la presentes?
• Sí. Ara mateix, però abans... sabeu què és l’eco?
• Sí, és allò que sentim, de vegades, quan anem a la muntanya i cridem alguna cosa en un lloc especial, que la muntanya ens torna el so una mica més tard, no?
• Molt bé! Doncs la música d’avui té eco!
• Sí? I com es diu aquesta música?
• Avui escoltarem l’Aire en eco, d’un Concert de trompetes que forma part de les Simfonies per als Sopars del Rei.
• Caram, quin títol més rimbombant! I... de quin rei es tracta?
• D’un rei francès que fou molt important, Lluís XIV, que va manar durant molt de temps a França. Era molt orgullós, es va fer dir el Rei Sol, tot i que era molt baixet i sabeu quina cosa més curiosa he llegit?
• Quina?
• Que va ser el primer home que va posar-se sabates de taló!
• Caram! Però m’imagino que la música que sentirem no la va inventar ell, oi que no?
• No. Aquest “Aire en eco” (que, de fet, vol dir “Cançó en eco”) se’l va inventar Miquel Delalande, que va ser un compositor, també francès, que va treballar durant una colla d’anys per al Rei Sol.
• I com és la música, com és aquest “Aire en eco”?
• És una música en la que predominen trompetes, oboès i timbales. A més cadascuna de les frases (que són molt curtetes) està repetida, fluixet, com si fos un eco.
• Sentim-la, doncs?
• Endavant amb Delalande i el seu “Aire en eco”.
• Bona setmana, Ricard!
• Fins dissabte. Bona setmana i bona música!

(cliqueu el títol de la música o la foto del compositor i la sentireu!)

(cliqueu aquí si voleu sentir la secció sencera)

Coral Harmonia (Llorenç del Penedès)

La Coral Harmonia de Llorenç del Penedès celebra el seu 10è aniversari. I estrenen pàgina web. Clikeu la foto i podreu visitar-la. Moltes felicitats!!!

Ave Verum (Mozart)

Pots escoltar-la i seguir-ne la partitura.

Visites abril

El mes d'abril el BLOG de LPM ha tingut 839 visites

Con la música a otra parte

(article aparegut a LA VANGUARDIA
el 25 maig 2007)

Los docentes de plástica y música denuncian la ignorancia de los políticos respecto al papel educativo de las artes

MERCÈ BELTRAN - Barcelona - No han tenido mucha suerte, o por lo menos eso es lo que creen los profesores de educación visual y plástica y de música. Ysu infortunio, en estos momentos, se concreta en que en el Govern "no tenemos a nadie que sea nuestro abogado; el conseller de Cultura podría serlo, pero tiene poco peso y poca influencia", se lamenta uno de los profesores. Llevan tiempo, casi treinta años, luchando para conseguir más horas y más medios para impartir sus asignaturas, vistas por muchos como materias subsidiarias que, sin embargo, engrosan gran parte de de las actividades extra escolares de miles de alumnos.

Cuando hace unos meses se aprobó la LOE, la nueva ley de educación, este colectivo creyó que el poder político por fin había comprendido la importancia de la formación artística en el proceso educativo de las personas. Pero no, no ha sido así. Aunque entre sus objetivos la ley incluye que el alumnado debe adquirir habilidades y competencias artísticas, esta declaración de intenciones no se ha plasmado en los decretos que fijan las horas que deben tener las asignaturas en cada ciclo escolar. En suma, las artes plásticas y visuales y la música pierden carga lectiva o, en algunos casos, se quedan como estaban antes de la LOE, tanto en primaria como en secundaria. Así se refleja en los borradores de decretos curriculares de Educació que con toda probabilidad serán aprobados sin modificaciones después de las municipales.

El colectivo de profesores, aglutinados en torno al Col · legi de Doctors i Llicenciats en Belles Arts i Professors de Dibuix de Catalunya y l´Associació d´Ensenyants de Música de Catalunya, convocó una asamblea informativa en la facultad de Bellas Artes de la Universitat de Barcelona para explicar la situación. Con ellos, además de numerosos alumnos, se solidarizaron los críticos de arte, asociaciones de músicos y un buen número de entidades y organizaciones culturales.

Y si es cierto que "el arte nos construye como personas completas y por eso la sociedad lo necesita", como sentenció uno de los ponentes, los responsables políticos no parecen compartir esta aseveración. Tal vez porque las pruebas PISA, la evaluación que cada dos años se hace en la OCDE, no prevén pulsar la formación artística del alumnado ya que, de momento, tan sólo evalúan el conocimiento en matemáticas, ciencias y lenguaje.

Los responsables políticos tampoco deben ser conscientes, a tenor de las críticas de los profesores, del predominio del lenguaje audiovisual y de que, por ello, es necesario aprender a descifrarlo, interpretarlo o entenderlo. "Tampoco entienden que no producimos música, y que la mayor parte de la que escuchamos en anuncios es importada, pese a que la demanda de educación musical no para de crecer". "¿Inconsciencia? ¿Ignorancia?", se preguntan los profesores. Y si no hay formación artística, "difícilmente podrá haber una crítica de arte, el mercado del arte seguirá siendo débil..." Además, "el arte es una forma de conocimiento del entorno y de uno mismo". Los representantes de los profesores, ante el pasmo de los estudiantes, quisieron dejar claro que no estaban reivindicando puestos de trabajo, sino algo tan simple como la formación. "Porque una ciudadanía formada culturalmente se deja engañar menos. El arte es la base de la democracia y en los países en los que no hay democracia no hay arte, hay propaganda".

Una molt bona causa!

Hem rebut aquest escrit. Animeu-vos i participeu-hi com pogueu.
És per a una bona causa.

Estem de sort!! La crida que vam fer ha donat els seus fruits i de cara a aquests estiu tenim un bon grapat de voluntaris que ens vindran a ajudar a Nicaragua; gent de Lleida, Artesa de Segre, Sant Vicenç dels Horts i Barcelona que ja fa temps que s'estan preparant per a venir cap aquí i estan promocionant els projectes, buscant donatius, recollint llibres, instruments...que s'ho estan currant, vaja.

Hi ha un grup en concret que vindrà a col.laborar en el programa RITMO EN LOS BARRIOS, i que han organitzat un concert benèfic per Nicaragua; tot el que recullin servirà per seguir tirant endavant aquest projecte que, com ja sabeu, pretén acostar la música als nens més necessitats.

El concert tindrà lloc el divendres 1 de juny a les 20:30 a la Casa Orlandai de Barcelona (Sarrià) i aquests són els artistes convidats:

Un grup de jazz molt bo: Jazz ad limitum (www.jazzadlimitum.com) i dos dels millors grups de contacontes per a adults que es poden veure a Catalunya ara mateix: Rubén Martínez Santana (www.rubenmartinezsantana.com) i Vivim del Cuentu (www.marcvirgili.com/vivimdelcuentu)

La Casa Orlandai és molt fàcil de trobar, està just davant de la sortida dels FGC de Sarrià. Anant-hi en cotxe, s'ha d'agafar la Ronda de Dalt sortida de Sarrià, baixar per Via Augusta i anar fins a l'estació dels FGC. No té pèrdua.

Així doncs, quin pla teniu pel divendres de la setmana que ve?? Cap?? Doncs aquí teniu una molt bona opció i ja la podeu anotar en el vostre calendari. Doneu un cop d'ull a les webs del artistes...tot plegat té molt bona pinta!! I per a entrar només s'ha de donar la voluntat!!! A mi em queda una mica lluny, però si poguès, no m'ho perdria!!

A veure si algú pot imprimir aquest cartell tan guapo que adjunto i penjar-lo a la feina, a l'escola, a la uni, al súper...Si us plau, re-envieu aquest correu a tots els vostre contactes...Truqueu a la família, als amics, als veiins...Que se n'assabenti tothom!! A veure si entre tots aconseguim omplir aquest casal i fem que aquest concert que ha estat organitzat amb tanta il.lussió per tanta gent sigui tot un èxit!!

Apa doncs, que el disfruteu!! Raul

Reculem?

M'han explicat que a una escola municipal de música d'una ciutat propera a Barcelona, l'ajuntament els ha dit que tots els comunicats i cartes adreçats als pares, a partir d'ara, han de ser escrites en català i en castellà. Endevineu de quin "color" és el govern municipal? (Guaiteu quin clavell més bonic!) No, no us equivoqueu, són socialistes... Evidentment, reculem.

Rachmaninov tenia les mans grans...

Si t'agrada el bon jazz...

DIUMENGE 27 DE MAIG, 20'30H.
A LA TRASKA TRUSKA (Avda. Terraplè, 82)
MOLINS DE REI

JOAN monné
RAMON prats
JOAN motera

Si t'interessen els resultats de les eleccions, pensa que després del concert ja hi haurà sondejos fiables

I si no t'interessen, doncs ja ho saps...

Pàgines no desitjades

Als lectors i lectores d'aquest blog.

Fa unes setmanes que apareixen, sense avís previ i sense que ningú ho vulgui unes "coses", quan obres o tanques alguns enllaços del bloc, no desitjades. Tot i que, com us imagineu, no és iniciativa meva, us en demano disculpes. Si algú en sap el motiu, li agrairé molt que m'expliqui com ho puc treure, "abans" no passava! Moltes gràcies!

Estrena de "Bruixes" a Berga

(si clikeu la imatge la podreu llegir!)

Ahir s'estrenà la cantata "Bruixes" al Teatre Municipal de Berga. Moltes felicitats a tots els cantaires, actors, mestres i músics i especialment a l'artífex de tot plegat, en Roger. Si en voleu escoltar un tast, podeu anar al bloc de la ZER Berguedà Centre. O també podeu escoltar-ne un altre "tast" si clikeu aquí (Una bruixeta i un bruixet) o bé aquí (Amulets).

Música de cambra a Molins de Rei

5 anys a internet

Músiques a "Nens i nenes" (4)

Transcripció de la secció Músiques, del programa Nens i nenes, emès a Ràdio Molins de Rei (91.2 FM) el passat dissabte dia 12 de maig de 2007.

• Hola, Ricard.
• Hola, Maria. Bon dia!
• Avui també anirem de gats com dissabte passat?
• No, no! Avui sentirem una música que fa riure i plorar al mateix temps!
• Què? A veure... no t’entenc gens. Com pot ser que una mateixa música faci riure i plorar al mateix temps?
• Bé, de fet la música d’avui no fa riure ni plorar però la manera en com està cantada sí, ja veuràs...
• Ricard, continúo sense entendre res de res!
• A veure, t’explico. Avui sentirem una música força coneguda, l’Ària de la Reina de la Nit de l’òpera La Flauta Màgica, de Wolfgang Amadeus Mozart.
• Sí, però això –suposem- no fa riure ni fa plorar, oi?
• No! Jo titularia aquesta música “una soprano que desafina molt”.
• Així doncs, avui sentirem desafinar?
• I tant! I a més sentirem desfinar molt, segur que mai no has sentit ningú que cantés tan malament.
• Explica’ns d’on has tret aquesta música?
• A veure, aquesta cançó de la Reina de la Nit de La Flauta Màgica la sentirem cantada per una soprano nordamericana que es deia Florence Foster. Foster era una senyora molt rica i que s’organitzava ella mateixa concerts en sales molt importants i, evidentment, hi convidava de franc els seus amics i coneguts, els quals hi anaven perquè després del recital els convidava també a sopar en un bon restaurant. Amb els seus diners, Florence Foster va gravar fins i tot alguns discs. D’un d’ells, titulat “La glòria de la veu humana” (quin títol, eh!) és aquesta ària que sentirem.
• I... fa riure i plorar al mateix temps?
• Doncs... sí! Ja sentiràs, si us ho preneu a broma fa riure, perquè no fa ni una sola nota al seu lloc! I fa plorar, perquè sembla mentida que es pugui desafinar d’aquesta manera.
• Doncs, ja tenim ganes d’escoltar-la. Som-hi?
• Som-hi!
• Doncs endavant amb la “soprano que desfina molt”
• Fins dissabte que vé, Ricard! Bona setmana!
• Fins dissabte, bona setmana i bona música!

(cliqueu el títol de la música o la foto del CD i la sentireu!)

(cliqueu aquí si voleu sentir la secció sencera)

Rosa Sensat - 42a Escola d'Estiu

CLIKEU DAMUNT DE QUALSEVOL LOGO

La cultura de l'esforç

Maleducats, incívics, individualistes, “passotes”, .... Totes i cadascuna de les coses que desitgen les aconsegueixen prement un botó i a l’instant. Desconeixen el significat de la paraula “il.lusió”. Cal esforçar-se? Per què? Si “igualment” aprovo, Si “igualment” passo de curs. Tot els ho donem “mastegat”. Els dictats, preparats... “pobrets!”. Anem en compte, no els frustessim pas per a tota la vida!

Desconeixen que, en aquest món, la majoria de coses te les has de guanyar, amb més o menys esforç però –en general- no et venen donades. La culpa, però, no és seva. És tota nostra. Ells són únicament les ingènues i innocents víctimes d’uns sistemes, social i educatiu, que “fan aigües” per tot arreu. D’uns sistemes plens a vessar dels eufemismes (multiculturalitat, ecologisme, diversitat, ...) i de la hipocresia amb què s’omplen la boca els nostres mediocres dirigents... Mediocres com les noves generacions que estem “formant”...

Molta tecnologia, investigació i desenvolupament però el “sistema” està ignorant i s’està carregant les “excel.lències”... Sí, sí, a l’Educació Primària i Secundària no hi ha lloc ni estones per a les “excel.ències”, deu ser que no són alumnes amb Necessitats Educatives Especials (i tant que les tenen! però de signe contrari).

I, sobretot, aneu en compte amb quines mesures preneu o amb què dieu perquè sereu titllats pels políticament correctes d’insolidaris, d’injustos i d’anti-democràtics. Senyores i senyors, l’esforç no està de moda. No ven i no interessa ningú. És del segle passat i fa pudor de ranci. I tot això està anunciat i enunciat sense cap mena de pessimisme, perquè molts creiem en l’educació i en l’escola. Però, símil futbolístic, ens marquen massa gols i xutem molt poc a porta.

Curs de Direcció Coral

Organitzat per l'Orfeó Lleidatà. Lleida, del 3 al 7 de juliol de 2007.
Si voleu més informació, clikeu el logo.

Un ISRAEL A EGIPTE memorable

Israel a Egipte, G.F.Haendel. Orfeó Gracienc (dir: Poire Vallvé), Coral Xalesta (dir: Joaquim Miranda), Orquestra de cambra Terrassa 48, solistes vocals. Direcció: Poire Vallvé. Divendres, 11 de maig de 2007. Església de la Bonanova, 21.30 h.

No era tasca gens fàcil, abordar aquest meravellós oratori de Haendel. Ara bé, cors, orquestra i solistes ens en van oferir una càlida interpretació. Amb uns tempi molt ben triats i sempre decidits en funció dels intèrprets i de les característiques acústiques de l'Església de la Bonanova (plena a vessar), en Poire Vallvé anà desgranant amb mestratge decidit i molt comunicatiu cadascun dels cors, àries i recitatius que integren Israel a Egipte. Un oratori en el que el cor (en aquest cas doble cor) té un paper protagonista indiscutible. Molt bé la visió general de l'obra, molt empastades les veus i molt conjuntats els solistes i cors amb l'orquestra (excel.lent orquestra!). En vam fruir i més que per les qualitats tècniques perquè s'hi respirava comunicació. Entre director i intèrprets i entre intèrprets i públic. Al cap i a la fi, aquest factor -la comunicació- és l'element que fa que un concert sigui memorable o no. Que "arribi" al públic o no. Felicitats! La llàstima és que produccions com aquestes (d'una qualitat musical remarcable) hagin de ser bàsicament finançades pels protagonistes i les entitats públiques se'n "rentin les mans" o hi participin només amb el mínim per a figurar al programa de mà. A veure si ara els cors hauran d'intentar produir concerts així a la famosa Feria de Abril, que segurament deu estar molt més recolzada econòmicament.

AEMCAT, 2a escola d'estiu

L'AEMCAT (Associació d'Ensenyants de Música de Catalunya) organitza la seva 2a Escola d'Estiu de'Educació Musical a Banyoles del 3 al 6 de juliol. El lema que proposen és Repensem la Música: els nous currículums. Si voleu més informació clikeu al logo.

La II ESCOLA d'ESTIU d'educació musical neix amb la voluntat de respondre a les necessitats dels especialistes de música d'escoles i instituts catalans, afavorint i facilitant la innovació en la didàctica de la nostra àrea.

Volem crear el marc idoni per a la reflexió i la discussió sobre l'ensenyament de la música fent especial incidència en els nous currículums. Volem treballar des de diverses perspectives com ensenyar la música a l’aula,

Dins la variada oferta de tallers i ponències s'hi contempla una activitat que donarà un impuls de les TIC a l'aula de música.

Creiem que l'Escola d'Estiu contribuirà a l'actualització i millora professionals i de ben segur a l'adquisició de nous coneixements en general i sobre el nous currículums, en particular.
Places limitades.

El bon pa

El bon pa
fa serrar.
El bon vi
serra el pi.
Xirrrr.......ah!
Xirrrr.......ah!

Pregunta d'un nen

Pare, qui es va inventar els colors?

(...genial!)

Bruixes

Les músiques que m'estimo (6)

Fins ara hem escoltat...
(1) HAYDN, Duet de "La Creació"
(2) MOZART, Divertimeno K131
(3) PUCCINI, Oh mio babino caro (de l'òpera Gianni Schicci)
(4) BEETHOVEN, Trio per piano, violí i violoncel, op.1 n.3 (Andante Cantabile)
(5) BACH, Christe eleison (duet), Missa en sim
(6) i ara... què sona?

Músiques a "Nens i nenes" (3)

Transcripció de la secció Músiques, del programa Nens i nenes, emès a Ràdio Molins de Rei (91.2 FM) el passat dissabte dia 5 de maig de 2007.

• Bon dia, Ricard.
• Hola, bon dia!
• Bé, amb quina música ens sorprendràs avui?
• La música d’avui és molt divertida. I a més, aprofitant el Contrapunto que vam escoltar dissabte passat, hi ha un dels “animals” que sortien que encara té més coses a dir. Per cert, recordes quins eren els 4 “animals”?
• A veure... un cucut, un mussol, un gos i... un gat
• Molt bé!!!
• I quin és “l’animal” que “repeteix”, avui?
• Doncs, el gat! A més, en tindrem 2 de gats, perquè escoltarem el Duetto buffo di due gatti, és a dir un duet, molt divertit, per a 2 gats. Com us imaginareu, la lletra és evident: diu única i exclussivament: “Miau”. Això sí, ho diu de moltes maneres diferents.
• I quin es va inventar aquest duet?
• Doncs un compositor al que li anaven molt les bromes, Gioacchino Rossini. Rossini és conegut principalment per les seves òperes, s’en va arribar a inventar 39 i segurament la més coneguda de totes sigui “El barber de Sevilla”.
• I Rossini, aquest compositor tan divertit, d’on era?
• Rossini va néixer l’any 1792 a la ciutat italiana de Pesaro i va morir prop de Paris l’any 1868. De fet les 39 òperes les va escriure dels 18 als 37 anys. Es va retirar com a compositor als 38 anys!!! A partir d’aleshores es va dedicar a ell mateix; li agradava la tranquil·litat i els bons aliments. Diuen que Rossini era un devorador de macarrons; i sembla que es va gastar una fortuna posant a punt una màquina de fer macarrons!. Va viure fins els setanta-sis anys sense tornar a crear novetats musicals importants, però envoltat d’admiradors i admiradores que el festejaven.
• Vaja! Ja veiem que Rossini era tot un personatge!
• I tant! I té moltes anècdotes i molt divertides. Amb aquesta música que sentirem queda molt reflectida, penso, la seva manera de ser: alegre, desenfadada i –sobretot- amb molt d’humor.
• Doncs l’escoltem ja?
• Sí, endavant amb el Duetto buffo di due gatti de Gioacchino Rossini.
• Moltes gràcies, Ricard i fins dissabte vinent!
• Fins dissabte. Bona setmana i bona música!

(cliqueu el títol de la música o la foto dels gats i la sentireu!)

(cliqueu aquí si voleu sentir la secció sencera)

Història de la música en 6 minuts

És un vídeo sobre la història de la música condensada en 6 minuts per un quartet de corda, que segons s'anomenen ells mateixos, és el primer quartet de corda modificat genèricament... (enviat pel bon amic, Joan Lluís).

Jocs musicals

La Gemma ens recomana aquest web de jocs musicals de la New York Philarmonic. En anglès. Està molt bé. Gràcies!

Israel a Egipte

Un concert molt recomanable



Podeu trobar descomptes a Atrapalo

Les músiques que m'estimo (5)

Fins ara hem escoltat...
(1) HAYDN, Duet de "La Creació"
(2) MOZART, Divertimeno K131
(3) PUCCINI, Oh mio babino caro (de l'òpera Gianni Schicci)
(4) BEETHOVEN, Trio per piano, violí i violoncel, op.1 n.3 (Andante Cantabile)
(5) i ara, què sona?

Piano Society Home

En Roger, un bon amic, ens envia aquest comentari i el link corresponent: He vist que al blog de la pàgina musical hi has entrat un post amb enllaç a música amb mp3 i tot això. N'hi ha un que està molt bé que hi ha centenars de descàrregues d'mp3 i moltes partitures. Tot per a piano. (per a entrar-hi, clikeu el logo)

Web amb audios

M'han passat aquest web, des d'on és possible descarregar-se en mp3 diferents músiques. El repertori és molt eclèctic però hi ha força música clàssica. A disposar.

http://freealbums.blogsome.com/

Les visites d'abril

Músiques a "Nens i nenes" (2)

Transcripció de la secció Músiques, del programa Nens i nenes, emès a Ràdio Molins de Rei (91.2 FM) el passat dissabte dia 28 d'abril de 2007.

• Bon dia, Ricard.
• Bon dia.
• Bé, després de “La màquina d’escriure” de dissabte passat, què escoltarem avui a l’espai MÚSIQUES?
• Avui també sentirem una música molt original. Però així com la de dissabte passat era del segle XX la d’avui és més antiga... de finals del segle XVI, principis del XVII.
• Caram! I... alguna altra diferència?
• Sí, moltes. Però diguem-ne una de ben evident. Així com a “La màquina d’escriure” vam sentir música instrumental (la tocaven instruments) avui la música serà vocal (la interpretaran veus, és a dir cantaran persones).
• I en quin idioma cantaran?
• En llatí! Però segurament el que entendreu més fàcilment serà el fragment que fa de tornada, al principi i al final, i el que és curiós és que sentireu com 4 animals fan “contrapunt” al damunt d’un baix. Fer contrapunt és, diguessim, com fer una 2a veu a la melodia que canta el baix.
• I quins 4 animals sentirem?
• Bé, no seran 4 animals sinó 4 cantaires que, amb onomatopeis, imiten un gat, un gos, un cucut i un mussol que fan, com diu el títol original, “contrapunt” sobre un baix “pistonut”.
• Ricard, encara no ens has dit el títol de la música d’avui!
• És molt fàcil. “Contrapunto bestiale alla mente”, o sigui “Contrapunt bestial improvisat”.Aquesta petita música forma part d’una obra més gran que es diu “Festino”, o sigui “Festino della sera del giovedi grasso avanti cena” (és a dir “Festa de la tarda de dijous gras abans de sopar”) que és un recull de madrigals i cançons per entretenir el públic abans del sopar de dijous gras.
• I qui és va inventar tot això?
• S’ho va inventar Adriano Banchieri, un músic i compositor i “monjo” (als 19 anys es va fer monjo) que va néixer el 1568 a Bolonya. Va escriure molta música i de molts tipus. I també és autor de diferents tractats de teoria musical que van ser molt importants en aquella època inicial del barroc.
• Bé, endavant amb el “Contrapunto bestiale alla mente” d’Adriano Banchieri. Fins dissabte que vé, Ricard. Bona setmana!
• Fins dissabte i bona música!

(cliqueu el títol de la música o la foto de Banchieri i la sentireu!)

(cliqueu aquí si voleu sentir la secció sencera)

Educar sense instruir? (extractes)

Després de llegir i compartir el document “Educar sense instruir?”, transcric algunes de les frases que més m’han cridat l’atenció.

De fet, per parlar i prendre decisions sobre el sistema educatiu, al professorat mai no se’l sol tenir en compte; en canvi els pedagogs i experts sí que tenen influència en les decisions dels polítics. (“pedagogs i experts” que, en la majoria dels casos, no han trepitjat mai una classe, afegeixo jo!)

No deixa de ser soprenent que en les jornades, simposis, congressos i intervencions mediàtiques que estudien o parlen de l’educació sempre hi hagi sindicalistes, experts, psicòlegs, polítics, tècnics... i gairebé mai mestres o professors de secundària en actiu. (sense comentaris!)

I més en concret mai no he cregut que el tractament de la diversitat, tan radicalment com es planteja avui, tingui tècnicament possibilitats reals de constuir coneixement amb possibilitats d’excel.lència. (completament d’acord!)

L’educació depèn de la societat, és a dir, fonamentalment, de l’entorn familiar, dels canals simbòlics de transmissió de valors –la televisió, els mitjans audiovisuals, els jocs d’ordinador...- i la colla d’amics i amigues on els joves es troben identificats. Només en quart llocs l’escola pot col.laborar en la construcció de valors i encara.

La necessària i urgent reivindicació de la contenció i del silenci.

Deixar fer i passar de curs sense imposicions és un mal servei, en especial a l’alumnat més desafavorit. No ens hauríem de fiar d’aquelles teories que ens proposin dreceres per a l’estalvi en l’esforç d’aprenentatge. A més de la progressiva desaparició de l’esforç també podem assenyalar que en l’actual context social la multiplicació d’activitats d’aprenentatge ha incapacitat bona part de l’alumnat a seguir un discurs oral o escrit d’una certa extensió ja que no entra dins del valor potencionalment lúdic de les altres activitats. (vaja, i disculpeu el vocabulari, que a l’escola cada cop és fan més “xorrades” i no queda temps perquè els nens aprenguin bé a llegir i escriure!)

El cos professoral es plany que els millors alumnes adopten sovint una actitud de reserva prudent. Aquests alumnes, diuen, s’abstenen de participar per no despertar l’hostilitat dels seus companys, i adoptant aquest perfil baix miren de fer-se perdonar el fet de ser els millors. (té “nassos”, no?, el que ha construït el tan “pretesament igualitari” sistema educatiu actual?).

La “comprensivitat” defensada a ultrança pel sistema educatiu està aconseguint que ningú sigui massa llest de tal manera que tots, pobres i rics, si bé no acaben sent rucs del tot, se situen com a molt en la mediocritat. És això l’equitat? (és evident, estem formant futurs mediocres, encara que resulti molt dur dir-ho així!)

N’hi ha per pensar-hi, oi? A veure si, per alguna d’aquelles casualitats de la vida, ho llegeix algun dels “tècnics en educació” que corren per aquest món...

La síncope perduda a Sallent

Figues...

Panses i figues, i nous i olives...