Petit comité

El proper dia 7 de juliol i coincidint amb la festivitat de Sant Fermí, el fabulòs grup Petit Comité donarà el "chupinazo" i oferirà un autèntic "encierro" a capella al Centre Moral i Cultural de Poblenou.

Molt remonanable! Podeu veure un video del grup si clikeu aquí. O bé, anar a la seva pàgina web.

Clar de llunes

Genial, sorprenent, relaxant per als sentits! Us el recomano.

Pep Bou presenta el seu nou espectacle Clar de llunes, al Teatre Tivoli de Barcelona. La seva nova proposta, en format concert espectacle, conjuga el sorprenent univers de les bombolles de sabó amb projeccions actives que ballen al so de la música en viu.

El reconegut pianista Jordi Masó i Pep Bou són les dues cares d'una mateixa lluna que decideix que l'univers giri al seu antull, que graviti al seu entorn; de la mateixa forma que la música es muta en bombolla, i la pompa s'esvaïx creant sonoritats cromàtiques com si es tractés d'una norma universal.

Clar de llunes és el resultat de la conjunció de la sonoritat i la forma en viu gràcies a la compenetració de dos grans artistes que demostren que la imatge i el so són una mica més que dues formes de veure i viure l'existència. Són una nova fórmula per a sentir i sentir-se en altra realitat que persisteix en l'interior, que habita en la imaginació i transpira per la pell.

És en el transcurs de Clar de llunes, en el qual Pep Bou proposa viure una experiència a flor de pell en la qual tot és possible, a pesar que en un moment incert tot es converteixo en aire. Aire de somnis.

Web i Blog de La Pàgina Musical

Ja hem enviat 366 passwords per entrar al web de
LA PÀGINA MUSICAL
www.lapaginamusical.com

Ja som 33 subscriptors al blog de
LA PÀGINA MUSICAL
www.lapaginamusical.net

Moltes gràcies!

Bona lectura per a l'estiu

Us el torno a recomanar... Algú l'ha llegit?

Una música constant. Vikram Seth. Editorial Anagrama. “Toca sense la música, a vegades amb els ulls a les mans i a vegades amb els ulls tancats. El que sent, el que imagina, jo no ho sé. No hi ha un tarannà forçat en la seva manera de tocar. És una bellesa molt més enllà de la imaginació: clara, preciosa, inexorable, al llarg d’una frase i d’una altra, amb una frase repetint-ne una altra, la incompleta, la inacabable Art de la fuga. És una música constant. ...” “... La música, aquesta música, és un regal prou bo. ¿Per què cal demanar la felicitat? ¿Per què cal esperar no entristir-se? Ja és suficient, ja és benaurança suficient: viure dia a dia i sentir aquesta música de tant en tant (no massa sovint, no fos cas que l’ànima no la pogués suportar)”

Com a la bona música, a la història no li falta ni li sobra cap nota, cap paraula. Beethoven, Schubert, Bach, ... El quartet de corda “Maggiore”. En Michael, la Júlia. El “Tononi”. Londres, Viena, Venècia, ... Una història que es llegeix àvidament, que es devora amb els dits de les sensacions... Una història que traspassa els límits de la raó, que qüestiona insistentment: per què? Una història que, malauradament o afortunadament, no pot tenir cap altre final... El blanc i el negre, el dia i la nit, la llum i la foscor, el so i el silenci... Com en Michael i la Júlia, vivim presoners dels sentiments, no els podem evitar. (“¿Per què cal demanar la felicitat?”) Són, com l’Art de la fuga, una música constant...

Estiu

Fuga a 4 veus (Bach)

Ave Maria (Bach-Gounod)

Hi havia una vegada una escola...

Hi havia una vegada una escola...

M’agradaria molt poder escriure un conte que comencés així. Un conte que dibuixés una escola “normal”. Sense pretensions. Sense cap mena de sensació de ser una escola d’elit en res. Una escola en la que es treballés en equip. En la que les individualitats es respectessin i es potenciessin. I no parlo, ara, dels alumnes, sinó dels mestres. Una escola (continúo amb els mestres) en la que tothom pogués ser ell mateix en les relacions educatives (evidentment, sense oblidar el vessant professional de l’educació) i en les relacions personals. En la que l’esforç fos valorat i en la que tothom tingués el seu lloc.

Una escola acollidora (i continuo parlant dels mestres) amb tot el què i el qui ve de fora (i el què o qui ve de fora no són només alumnes). Una escola que respectés les diferències (ep! dels mestres!), les valorés i les aprofités. Una escola que no et mirés mai pel damunt de l’espatlla i en la que els càrrecs directius s’anessin intercanviant amb el pas del temps. Una escola, també, organitzada i que deixés a la improvisació només el que no és fonamental... el com, mai el què.

Una escola sense grans pretensions, sense grans idearis, sense grans projectes educatius, sense grans innovacions, sense grans fites... Tantes vegades el bosc no ens deixa veure els arbres...!

Una escola arrelada a un país, a una cultura. Respectuosa amb les altres cultures i maneres d’entendre el món, però amb unes arrels pròpies. Una escola que no fos políticament correcta. Que expressions tan de moda com multiculturalitat, sostenibilitat, .... no s’utilitzessin perquè no tinguessin raó de ser ja que el sentit comú (el menys comú dels sentits!) provocaria sempre les seves actuacions i decissions en tots els àmbits.

Una escola crítica amb la societat i amb els estaments educatius. Que toqués de “peus a terra” i que defensés, pel damunt de tot, la pràctica enfront de teories, per molt innovadores que aquestes fossin.

Una escola que eduqués, però que també instruís. Una escola que castigués però que també perdonés. Que posés límits i que tingués espais perquè cada nen la sentís com a pròpia. Una escola amb mètode, o millor, una escola amb mètodes. Una escola sense cap pretensió que no fós ser escola. Una escola en la que la sensibilitat i la comunicació entre persones (ara parlo també d’educands) estigués a l’horari de cada dia, de cada classe, de cada mestre, de cada pati. En la que la vida de cadascú i de tots es compartís amb naturalitat, amb tranquilitat, amb senzillesa...

Hi havia una vegada una escola...

Fi de curs

Informes, notes, avaluacions, fetivals, concerts, calor, xafogor, cansament, dies llargs, rutines canviades, mànigues curtes, ... Cada juny se’ns presenta el mateix panorama. Cursos d’estiu, canvi de vida, nens a casa, campus esportius, colònies, campaments, festivals d’estiu ... Es repeteix juny rere juny...

Tal volta sigui el moment més adient per endreçar les sensacions del curs que acaba, abans no se’ns amaguin “pell endins” i saber què es bo repetir el curs vinent, què és possible millorar i què es millor descartar. Nous propòsits fets des de les sensacions d’uns dies (uns 170, si fa no fa) passats al « peu del canó », a l’aula. No és hora de programar, no m’entenguessiu malament. Però sí de destriar, encara amb les sensacions ben vives, de fer neteja i de “renovar-se”. Renovar procediments i tal volta continguts i tot. Renovar i, sobretot, “respirar” sense haver de patir pel què farem demà amb els nens.

Unes setmanes de descans ajuden per a tornar-ho a posar tot a lloc. De fet, són indispensables, ineludibles. Gaudim-ne!

No més segadors!

Definitivament, no! No ensenyaré més “Els segadors” a l’escola. Per què? Bé, hi ha diverses raons, expliquem-nos.

Primer de tot, els nens, no la veuen com una cançó més de repertori com podria ser la “Cançó del lladre” o “L’avi mariner”. Alguns anys, es crea una malaltissa espectativa fins el moment que la fas a classe (hi ha grups que t’ho pregunten cada setmana, si l’aprendran “avui”!). I quan la fas, tot i que expliques ben bé la procedència i la història, la cançó ja duu –per ella mateixa- tota una “càrrega afectiva” que, a vegades, fa que el grup-classe es divideixi “automàticament” en els que són “pro” o “anti” segadors. Ambient enrarit que no es crea amb cap altre cançó. Si, a final de curs, els demanes quina -de la vintenta llarga de cançons noves que hem aprés- els agrada més, en alguns grups, alguns anys “surt” –sense remei i malgrat “subtils” manipulacions”- “Els segadors” i això torna a crear aquell ambient enrarit de què us parlava.

També em pregunto: hem d’ensenyar l’himne nacional a l’escola? Si el Departament d’Ensenyament ens ho va dir (i alguns li “feiem cas”) i ens ho va manar... ens podrem queixar d’aquí a uns mesos si el “Ministerio” ens fa ensenyar l’altre himno nacional, quan algú li posi lletra?

Tampoc deixo de banda qüestions personals... no seria més representatiu i “alegre” que enlloc de “segadors” tinguessim com a himne “El cant de la senyera”? (som un poble, una societat ben “peculiar”, no?)
“Àdhuc”, ja tenim prou qüestions polèmiques a la nostra societat, i de retruc a l’escola, com per afegir-ne una de més, gratuïtament.

És la única cançó que porta polèmica entre els nens i que, clarament, “divideix”. I molts anys ensenyant cançons i fent cantar m’han demostrat que la cançó, més que res, uneix.
Definitivament, no! No ensenyaré més “Els segadors” a l’escola. En tot cas, ja em vindran a buscar els “mossos”!

Mireia (Joan Monné Trio)

No us el perdeu. Genial!



Temes: Suite, 1934, For Brad, Lluna (J.Monné), Ugrix (D.Xirgu), De mica en mica (J.M.Serrat), Maria (L.Bernstein) i All the things you are (Hammerstein/Kern)

Joan Monné (piano), Raimon Ferrer (contrabaix) i David Xirgu (bateria)

"Pessigolles"

M’has de fer pessigolles,
lentament,
pessigolles, pessigolles,
solament,
corredisses per la pell,
pessigolles a la panxa,
sota el coll, rere el clatell...
naixerà una esgarrifança.
(atura la música del blog i engega aquesta)

Músiques a "Nens i nenes" (9)

Transcripció de la secció Músiques, del programa Nens i nenes, emès a Ràdio Molins de Rei (91.2 FM) el passat dissabte dia 16 de juny de 2007.

• Bé, aquesta és la darrera secció de “Músiques” de la temporada. Tenim alguna cosa, especial, per a celebrar-ho?
• I tant, i ben especial. Ja veureu! O, millor dit, ja sentireu!
• I, com ho celebrarem?
• Doncs amb una música molt adient per a les celebracions!
• Ah si? Quina?
• Segur que tots coneixeu el “Happy Birthday”, l’”Aniversari feliç” o “Cumpleaños feliz”, aquesta melodia tan popularitzada que se sol cantar quan algú fa anys, oi que la coneixeu?
• I tant! I segur que tots els nostres oients també! Però... és curiosa aquesta música o hi ha alguna cosa especial en la versió que sentirem?
• Tu ho has dit, Maria. N’escoltarem una versió una mica especial interpretada per l’orquestra de corda Kremerata Baltica.
• Una mica especial? Què té d’especial?
• A veure, m’explico. Escoltarem una variació del “Happy Birthday”. La Kremerata Baltica interpreta una obra de Peter Heidrich que es diu Variacions de “Happy Birthday” i cadascuna d’aquestes variacions imita un estil o compositor determinat.
• I quina variació has triat?
• Doncs una de ben curiosa! Segur que tots heu sentit alguna vegada alguna Polka o algun Vals de Strauss, no?
• Sí, i tant! Especialment en el Concert de Cap d’Any que es fa cada 1 de gener a Viena!
• Doncs sentirem el Happy Birthday amb l’estil de polka i de vals vienès!
• Caram, això sí que és original i curiós!
• Una molt bona manera de cloure, per aquesta temporada, la secció de “Músiques”.
• I tant, com deiem al principi, amb una música adient a les celebracions!
• Bé, Ricard, avui no et diem “bona setmana”, sinó “bon estiu”!
• Bon estiu, Ricard, i esperem retrobar-nos al setembre amb noves músiques curioses!
• Moltes gràcies! Bon estiu a tots dos i a tots els oients de “Nens i nenes”. I, com sempre, ara us desitjo no “Bona setmana i bona música” sinó “Bon estiu i bona música”.

(cliqueu el títol de la música o la imatge!)

(cliqueu aquí si voleu sentir la secció sencera)

Pessigolles

CEIP Serralavella (Ullastrell)


Jo vull que sàpigues que em tens aquí,
que si pateixes, em fas patir,
que quan rius tornes el meu somrís...
No és pas difícil fer-me feliç!

Jo vull que sàpigues que tens algú...
Passi el que passi, sóc sempre amb tu!
Jo vull que sentis, senzillament,
que n’és de fàcil fer-me content!

M’has de fer pessigolles,
lentament,
pessigolles, pessigolles,
solament,
corredisses per la pell,
pessigolles a la panxa,
sota el coll, rere el clatell...
naixerà una esgarrifança.

Músiques a "Nens i nenes" (8)

Transcripció de la secció Músiques, del programa Nens i nenes, emès a Ràdio Molins de Rei (91.2 FM) el passat dissabte dia 9 de juny de 2007.

• Quina música tens preparada per avui?
• Avui escoltarem una Obertura!
• Caram! Sí que sóna fort això, no? I què és una obertura?
• Una obertura és una música instrumental, tocada per una orquestra, que hi ha a l’inici de moltes òperes, abans que s’hagi alçat el teló.
• I de quina òpera és l’Obertura que escoltarem?
• Sentirem la Obertura de La Flauta Màgica de W.A. Mozart. Us recordeu de la “soprano” tan desafinada? Doncs sentirem l’obertura d’aquella mateixa òpera. Però... no sentirem la versió original que Mozart va escriure, eh!
• Doncs quina versió sentirem?
• Sentirem la versió, cantada!, que en fan un grup que es diu Swingle Singers.
• Deu ser semblant a aquella música que vam sentir ara fa 2 setmanes, cantada per Bobby McFerrin, oi?
• Doncs sí, Maria. Ja veuràs quina interpretació, quina “recreació” diria jo, en fan d’aquesta Obertura. D’altra banda, una música, ja sentireu, ben coneguda.
• Avui, però, ens imaginem que totes les notes estaran al seu lloc i no hi haurà cap desafinada, oi?
• Tot al seu lloc, cantat amb molt de gust i molt ben afinat!
• Bé, endavant doncs amb l’Obertura de La Flauta Màgica?
• Endavant, escoltem i disfrutem amb Mozart i amb els Swingle Singers!
• Moltes gràcies i fins la setmana que vé.
• Bona setmana i bona música.

(cliqueu el títol de la música o la imatge!)

(cliqueu aquí si voleu sentir la secció sencera)

No em plau aquest país

No em plau aquest país de plor i de plany,
de seny covard que els somnis emmanilla,

de rauxa a voltes convertida en bany

de sang i foc, de trista camarilla

de polítics avars del míser guany
d’avara povertà que ens encotilla
i ens empobreix del tot malgrat l’afany
dels brindis fets amb cava o amb montilla.

Més em plauria veure’l a cavall
d’un somni ardit alçat amb la senyera
de llibertat que canta Maragall.

Un poble que tornés a ser el que era
temps era temps, i fos per temps mirall
d’una nova i eterna primavera.

(del bon amic JE-M)

Happy Birthday

Variacions sobre el Happy Birthday (variació a l'estil "ragtime")
Autor: Peter Heidrich
Intèrprets: Kremerata Baltica

Finalment, l'he trobat! Gràcies a l'Anna que me la demanà (i me la feu conèixer) i al Xavi que m'ajudà a canviar-la de format, després de cercar-la pels confins més recòndits de la Xarxa.

Postgrau en Educació Musical on-line

CONVOCATÒRIA DE POSTGRAU EN EDUCACIÓ MUSICAL (on line)

Aquest Postgrau en Educació Musical està adreçat a estudiants i professionals de música que vulguin ampliar els seus coneixement musicals seguint el seu propi ritme de treball i vulguin trobar noves propostes educatives que els sigui profitós tant per a la seva formació personal com per a les seves activitats professionals. És un postgrau no presencial (on line) de 180 hores que s'iniciarà el 2 de juliol fins al 20 de desembre de 2007 Per tenir una informació més detallada del postgrau (programes, exemples d'activitats on line) i fer la pre-inscripció podeu anar a la següent pàgina web:

http://antalya.uab.es/dem/moodle/course/view.php?id=78

Departament de Didàctica de l'Expressió Musical, Plàstica i Corporal
Universitat Autònoma de Barcelona

Prodiemus

Tal volta us interessi:
(clikeu la imatge per a entrar-hi)

(acrònim de "Propostes, Reflexions, Orientacions i Didàctica Interdisciplinària per a Educar a través de la Música") neix amb la voluntat d'oferir un marc virtual de reflexió i de coneixement de la cultura, les arts i la música en particular.

Alhora, és un entorn multidisciplinari que pretén ser un espai per a la difusió del patrimoni cultural i artístic, especialment el de la música tradicional.

Mitjançant propostes, reflexions i orientacions didàctiques interdisciplinàries, es vol oferir al professorat tot un ventall de possibilitats de caràcter plural i diversificat per tal d\'incidir (directament o indirectament) en l' educació global d'infants, nens, adolescents, joves i també d'adults.

dóna la benvinguda a mestres, professors/res, artistes, especialistes de totes les disciplines i els amants de les arts i la cultura .

Emocionant

Em va passar ahir. Tres quarts de dotze de la nit. Em sona el mòbil. Em truca un amic, músic, de Berga, i em diu: "No pengis". Escolto, en directe, el salt dels Plens de la Patum. No havia tingut mai una sensació semblant! Moltes gràcies, Roger.

Patum

Avui és PATUM

moltes felicitats a tots els berguedans!!!

Kremerata Baltica

Algú coneix o sap on trobar l'audio del "Tema i variacions del Happy Birthay" tocada per la Kremerata Baltica. Moltes gràcies!!! (deixeu un comentari o envieu un c/e a lapaginamusical@menta.net)

La síncope perduda al CEIP Dr. Ferrer d'Artés

Els nens i nenes de Primària del CEIP Dr. Ferrrer d'Artés, sota la direcció de la seva especialista de música Anna Santamaria, van interpretar la cantata "La síncope perduda" el passat 19 de maig a la Sala Polivalent de Cal Sitjes. Moltes felicitats per la cantata! Si clikeu damunt de la foto en podreu escoltar un tast!

Petit descans...

Abans de final de curs...

El petit Liceu

Per al curs 2007-2008, canviarà el sistema d'inscripció a les activitats escolars del cicle "El petit Liceu". Caldrà fer una preinscripció ara al juny. Per a informació clikeu aquí. Si algú sap de modificacions als cicles de l'Auditori o del Palau, si us plau, que deixi un comentari a aquest post i ho farem saber a través del BLOG. Gràcies!

Músiques a "Nens i nenes" (7)

Transcripció de la secció Músiques, del programa Nens i nenes, emès a Ràdio Molins de Rei (91.2 FM) el passat dissabte dia 2 de juny de 2007.

• Quina música ens has preparat per avui?
• Avui escoltarem una música que no vol acabar-se!
• Que no vol acabar-se? A veure, explica’ns!
• Bé, escoltarem un Quartet de corda de Josep Haydn, l’opus 33, número 2. Com el títol explica, està escrit per a 4 instruments de corda: 2 violins, 1 viola i 1 violoncel.
• Us he dit que aquesta música no vol acabar-se perquè ja veureu com, si escolteu amb atenció, us costarà d’endevinar, de predir quan s’acaba de debò.
• Ja t’entenem. però, com és que les feia Haydn aquestes coses?
• Haydn va treballar durant molts anys per al príncep d’Esterhazy, a un castell que el príncep tenia prop de Viena i, per no avorrir el monarca, havia de ser original. Ens trobem doncs amb moltes músiques seves que tenen una o altre curiositat. La d’avui és aquesta: sembla que no vulgui acabar-se.
• Escoltem-la, doncs?
• Sí, endavant amb el Quartet de corda de Haydn. I, sobretot, aviseu el vostre tècnic en David, que no la deixi de punxar abans d’hora, abans que s’acabi de veritat!
• S’hi fixarà, a més després de sentir aquests comentaris segur que anirà molt en compte! Fins la setmana que vé, Ricard.
• Fins dissabte vinent, Maria.
• Adéu, Ricard, bona setmana!
• Bona setmana i bona música.

(cliqueu el títol de la música o el retrat de Haydn i la sentireu!)

(cliqueu aquí si voleu sentir la secció sencera)

Visites maig

El mes de maig el BLOG de LPM ha rebut 1195 visites