Tengo una muñeca vestida de azul...

Una hora més de castellà a l'escola...

Dits ben creuats.

A veure si "La pastoreta" no se'ns converteix en "Muñeca".

Sovint penso que alguns polítics estan més "monos" calladets...

Aquesta flauta perd aire!

La Núria, professora de flauta travessera des de fa anys en una escola de música de grau elemental m'ha passat frases "cèlebres" pronunciades per alguns dels seus alumnes a classe. Cordialment i amb molta "bufera", aquí les teniu.

Normalment respiro, però,
quan toco la flauta, no!

Em faig un pitxunlio!

Aquest estudi em té mania.

M’agraden les cançons
amb lligadures llargues.

Aquesta flauta perd aire!

Avui...

fa 251 anys que va néixer, a Salzburg

W.A.Mozart

Reflexions vocals

Hi ha factors externs que podrien condicionar la veu parlada i la veu cantada dels infants? No ho sé, però n’enumero alguns que penso que són importants d'analitzar a l'hora de considerar les raons per les quals un nen no canta en el registre habitual o, senzillament, no afina.

1.Raons "culturals" de la llengua: Hi ha llengües que quan es parlen (em refereixo únicament a "parlants materns") utilitzen molt més els girs melòdics, són parlades en un registre més aviat agut, etc. En aquest mateix blog, podeu llegir el post "En francès", comentaris inclosos. Hi ha altres llengües en les que el parlar és molt més monòton i també força greu, per exemple, algunes llengües àrabs. Penso que aquestes diferències poden influir en la llengua cantada dels nens, fins al punt de que n'hi hagi que, per aquestes raons, els costi de cantar a una tessitura diguem-ne "normal" (sense ser massa optimistes, podríem considerar "normal" per a un nen de 8 anys, que pogués cantar perfectament d'un la2 a un mi4).

2.Exemples vocals: Segur que influeixen! Fixem-nos també en quines veus han sentit els nens (cantades, però també parlades) en... la seva mare, el seu pare, germans, mestres (especialment els nens petits d'Educació Infantil, que és quan el grau "esponja/imitació" dels infants és més elevat), parents, ... I perquè no fixar-nos també en els exemples que escolten els nens a la “vida real”: a la televisió, al carrer, a casa, a l’autobús, als grans magatzems, al menjador de l’escola... (quants de vosaltres coneixeu algun menjador escolar ben aïllat acústicament on no calgui cridar per parlar amb el del costat?). 3.A l’escola: Aquest apartat mereix un comentari especial, i disculpeu d’entrada la profunda radicalitat que expresso. Penso que ningú que no fos capaç de parlar correctament (i em refereixo al “com”, no al “què”), és a dir de parlar amb un to de veu correcte, mínimament timbrada i sense disfuncions, no hauria de poder fer de mestre. Pel gran perill que comporta que les nenes i els nens imitin un mal exemple vocal. Segur que, socialment, no acceptaríem un professor de matemàtiques que no sabés sumar, oi?
D’altra banda, a l’escola, també hi conflueixen altres factors que influeixen en la veu cantada i parlada dels nens: les característiques acústiques dels espais (aules, passadissos, menjadors, ...), el nivell sonor “habitual” en una aula, si es permet o no que els nens “cridin” a classe (o al pati, o al menjador), la importància que es dóna a la veu per part dels mestres, ...

4.Antecedents fisiológics: La veu neix bé, l’espatllem nosaltres. Amb això em refereixo a que, si no hi ha patologies especials, els nadons saben “respirar” bé i “impostar” bé. Heu vist mai un nen de dies, o setmanes, o mesos que es quedi afònic de tant plorar? No. No s’hi queden. Això ens indueix a pensar que, genèticament, saben respirar diafragmàticament (fixeu-vos com mou la panxa un nen que plora frenèticament!) i que parlen i imposten correctament, de manera natural. Quan es van fent grandets, els exemples vocals que van escoltant (penseu que tenen un àmbit molt reduït en les persones que senten parlar i/o cantar : família i mestres, i que els senten parlar i/o cantar molt sovint) els marquen tan profundament que jo diria que són “capaços” (malauradament!) de bescanviar els “bons hàbits vocals” que tenen en néixer, per uns altres, massa sovint, poc correctes... I, bé, amb el temps... passa el que passa.

5.Homes i dones: Un petit apunt. Segur que hi heu pensat alguna vegada. Els que som especialistes de música o professors de música i som homes... vaja vull dir que tenim una veu masculina, tenim un petit (o gran “handicap”) que no tenen les dones (veu femenina). Una mestra, quan canta, pot servir perfectament de model a imitar, no només en fraseig, interpretació o gust al cantar... sinó en ALTURA. Per un home això és impossible! Mai serà possible que els nens i nenes cantin a la mateixa altura (una “8a bassa”) que ell. I no em vingueu amb pseudo-solucions com “que canti en falset”; no és una veu “natural” i no ho trobo convenient.

6.Què ens trobem? : Sí, què ens trobem a les escoles de primària o a les escoles de música? Ens trobem amb alguns nens que no arriben a un registre “normal”, nens que treuen molt aire parlant o cantant, nens que no estan acostumats a sentir la seva veu cantada (tal volta, en no haver-la sentit mai, els costa de trobar-la i “fer-se-la” seva), nens que criden enlloc de parlar, nens que respiren malament, etc... Recomanes el més aviat millor una visita a l’otorrino i/o al foniatre... Però, els mals hàbits costen de treure i, encara que s’arribés a aconseguir, els mals exemples continuen presents. Seria bo que, de la mateixa manera que habitualment es visita un cop l’any a l’oftalmòleg, anessim agafant el costum (especialment en els nens) de preveure una visita anual també a l’otorrino, i –si cal- al foniatre. Segur que moltes possibles patologies vocal es podrien solucionar fàcilment i amb rapidesa.

7.Conclusions: No sóc expert en veu, ni cantant, ni professor de cant, ni foniatre, ni otorrino. Tots aquests apunts són únicament un « pensar en veu alta » que únicament pretén fer reflexionar al lector sobre la veu, sobre la nostra veu. Una veu per a tota la vida.

Bobby McFerrin

No us perdeu aquest DVD, Swinging Bach. Bobby McFerrin and Ghests. En voleu escoltar un fragment? Clikeu la imatge!

Qui visita el blog?

Barallar-se en clau de jazz

En Joan m'ha passat aquest enllaç. Gràcies.

(clikeu sobre la imatge)

Disfruteu-lo, és boníssim!

LA VEU DEL MÓN

Cicle Les Escoles al Palau. Intèrprets: Freddy Lafont, Guelmy Vazques, Javier Canales, Jordi Vallespí, Vladimir Santana. Direcció: Freddy Lafont. Palau de la Música, 19 de gener de 2007.

GENIAL!

5 cantants, 2 actors. Amb nombrosos efectes sonors, tots fets amb la veu han fet un recorregut per diferents països, ciutats i cultures: el Tíbet, l'Índia, el Tirol, Rússia, l'Àfrica, New York, Cuba, ... Escènicament l'espectacle està molt ben pensat (amb una sèrie de daus grans i altres figures, pintats i dibuixats, els actors construeixen un dibuix referent a cada lloc), petits elements escènics (barrets, gorres, armilles, ...) que es posen els cantants i/o actors ajuden més a situar-nos... Poca escenografia però molt ben utilitzada.

Important, molt important: ni una paraula... ni actors, ni cantants... no han dit res; la música, l'espectacle, s'entenia per ell mateix. El públic (nens i nenes de 4t, 5è i 6è de Primària), amatent, sorprès, "al.lucinat" (disculpeu-me el "modisme"!), interessat, atent...!

Musicalment, molt bé. Excel.lent! Tal volta l'amplificació algunes vegades (evidentment, cantaven amb microfonia inhalàmbirca) un pèl massa estrident. Han cantat i han interpretat amb molt de gust.

Potser m'ha faltat un fil conductor. M'explico: tot d'una, el concert s'ha acabat i no ens n'hem "adonat". Bon senyal, em direu. Però, la música -com tot- té un principi i una fi i, el mateix fet musical, penso que ens ha d'explicar i preparar (encara que sigui amb subtilesa) pel final... i avui -no sabria explicar-vos per què...- el final, ens ha sorprès! (no per "sorpresa" sinó pel fet que ens l'hem trobat tot d'una, sense ni esperar-lo ni intuir-lo).

Genials tots els "moments", "músiques" i "ambients" que han fet i han recreat. Molt bon gust musical. Delicadesa. S'agraeix... Les habilitats vocals dels cantants, genials també. A destacar, el "rap" final, el "Tibet" inicial i la imitació "vocal" d'una bateria.

60 minuts de bon concert. Si en teniu ocasió, molt recomanable. Disfruteu-lo.

Pot estar bé!

Els Concerts Familiars a CaixaFòrum

Enguany ens proposen 3 concerts: Tot bufant (24 i 25 de febrer), Mosaic (10 i 11 de març) i Los Moussakis, música dels balcans dins una maleta (24 i 25 de març). Trobareu informació aquí.

Ens tenen acostumats a bons grups i a bons concerts. Recordo -especialment, fa uns anys- el magnífic grup francès de clarinetistes "Les bons becs" i d'altres espectacles de molta qualitat musical i, tot i ser de petit format, molt ben explicats. El preu, 3 €.

Hi anirem. Ja us en parlaré.

CaixaFòrum Barcelona. Av. Marquès de Comillas, 6-8. 08038 Barcelona. tel.934768600

En francès

Últimament he tingut l'oportunitat d'escoltar durant 5 dies seguits el francès a tothora i a tot lloc. Molt més enllà del "què", em fixo i comento només una part molt minsa del "com".

Enguany, com d'altres vegades que he estat per França, he pogut constatar que, en general, el to (l'altura) del parlar de carrer del francès és força més agut que el del català. Parlen impostant molt més i també cal dir que articulen sempre, o gairebé sempre, en sentit ascendent (greu-->agut). A Paris, per Cap d'Any, m'he trobat en algunes línies de metro i autobús que, en anunciar per megafonia (ja enregistrada) la propera "arrêt" o parada, la "veu" la deia 2 vegades, una primera en sentit ascendent (greu-->agut) i una segona en sentit descedent (agut-->greu). Fou i és un misteri el perquè d'aquesta dualitat...
La 2a vegada, malgrat les diferències fonètiques, s'assemblava molt més a la manera més "nostrada" de parlar.

En general, el francès parlat és molt més ric melòdicament (girs, entonacions, direccionalitats...) que el nostre català o el castellà. També és molt més agut.

M'imagino, això ja no ho he pogut constatar, que aquest fet deu influir positivament en la veu cantada dels nens i les nenes. Segur que a les escoles no hi deu haver tants nens com aquí que els costa cantar en una tessitura normal perquè sempre han parlat greu, perquè sempre han sentit parlar greu, perquè poques vegades han sentit cantar a casa, perquè... Sí, potser és un peix que es mossega la cua... Però... segur que amb un exemple "social" de "llengua parlada" més ric i més "melòdic" del que tenim, un altre "gall" (símbol de la França, quines casualitats!) ens cantaria!

Més MOZART...

A la columna dreta d'aquest blog, podeu trobar 3 enllaços a 3 webs molt interessants sobre MOZART. A part de consultar qualsevol detall sobre el compositor al fantàstic web de'n Pere F., ara pots baixar-te qualsevol música en partitura (pdf) o en audio (mp3) del "geni de Salzburg". Disfruteu-les.

Música amb les mans

Sí, sí! Fan música amb les mans, amb sorolls més o menys escatològics... Però amb les mans. Clikeu akí!

Nit Màgica...

Nit de Reis

Bon Añ Nou!!!

Bona añ nuev catalans!!!
Em fa goch an al dia da vui dunarvus las mevas felicitats.
Dasicharus pau, prusperidat, alegria y molta yoya!!!

Al vostru pasident, Xusep.