El blog d'opinió de La Pàgina Musical (música i educació)
BLOG: http://www.lapaginamusical.net
WEB: http://www.lapaginamusical.com
30 de juny 2007
Petit comité
29 de juny 2007
Clar de llunes
28 de juny 2007
Bona lectura per a l'estiu
Una música constant. Vikram Seth. Editorial Anagrama. “Toca sense la música, a vegades amb els ulls a les mans i a vegades amb els ulls tancats. El que sent, el que imagina, jo no ho sé. No hi ha un tarannà forçat en la seva manera de tocar. És una bellesa molt més enllà de la imaginació: clara, preciosa, inexorable, al llarg d’una frase i d’una altra, amb una frase repetint-ne una altra, la incompleta, la inacabable Art de la fuga. És una música constant. ...” “... La música, aquesta música, és un regal prou bo. ¿Per què cal demanar la felicitat? ¿Per què cal esperar no entristir-se? Ja és suficient, ja és benaurança suficient: viure dia a dia i sentir aquesta música de tant en tant (no massa sovint, no fos cas que l’ànima no la pogués suportar)”
Com a la bona música, a la història no li falta ni li sobra cap nota, cap paraula. Beethoven, Schubert, Bach, ... El quartet de corda “Maggiore”. En Michael, la Júlia. El “Tononi”. Londres, Viena, Venècia, ... Una història que es llegeix àvidament, que es devora amb els dits de les sensacions... Una història que traspassa els límits de la raó, que qüestiona insistentment: per què? Una història que, malauradament o afortunadament, no pot tenir cap altre final... El blanc i el negre, el dia i la nit, la llum i la foscor, el so i el silenci... Com en Michael i la Júlia, vivim presoners dels sentiments, no els podem evitar. (“¿Per què cal demanar la felicitat?”) Són, com l’Art de la fuga, una música constant...
20 de juny 2007
19 de juny 2007
Hi havia una vegada una escola...
Hi havia una vegada una escola...M’agradaria molt poder escriure un conte que comencés així. Un conte que dibuixés una escola “normal”. Sense pretensions. Sense cap mena de sensació de ser una escola d’elit en res. Una escola en la que es treballés en equip. En la que les individualitats es respectessin i es potenciessin. I no parlo, ara, dels alumnes, sinó dels mestres. Una escola (continúo amb els mestres) en la que tothom pogués ser ell mateix en les relacions educatives (evidentment, sense oblidar el vessant professional de l’educació) i en les relacions personals. En la que l’esforç fos valorat i en la que tothom tingués el seu lloc.
Una escola acollidora (i continuo parlant dels mestres) amb tot el què i el qui ve de fora (i el què o qui ve de fora no són només alumnes). Una escola que respectés les diferències (ep! dels mestres!), les valorés i les aprofités. Una escola que no et mirés mai pel damunt de l’espatlla i en la que els càrrecs directius s’anessin intercanviant amb el pas del temps. Una escola, també, organitzada i que deixés a la improvisació només el que no és fonamental... el com, mai el què.
Una escola sense grans pretensions, sense grans idearis, sense grans projectes educatius, sense grans innovacions, sense grans fites... Tantes vegades el bosc no ens deixa veure els arbres...!
Una escola arrelada a un país, a una cultura. Respectuosa amb les altres cultures i maneres d’entendre el món, però amb unes arrels pròpies. Una escola que no fos políticament correcta. Que expressions tan de moda com multiculturalitat, sostenibilitat, .... no s’utilitzessin perquè no tinguessin raó de ser ja que el sentit comú (el menys comú dels sentits!) provocaria sempre les seves actuacions i decissions en tots els àmbits.
Una escola crítica amb la societat i amb els estaments educatius. Que toqués de “peus a terra” i que defensés, pel damunt de tot, la pràctica enfront de teories, per molt innovadores que aquestes fossin.
Una escola que eduqués, però que també instruís. Una escola que castigués però que també perdonés. Que posés límits i que tingués espais perquè cada nen la sentís com a pròpia. Una escola amb mètode, o millor, una escola amb mètodes. Una escola sense cap pretensió que no fós ser escola. Una escola en la que la sensibilitat i la comunicació entre persones (ara parlo també d’educands) estigués a l’horari de cada dia, de cada classe, de cada mestre, de cada pati. En la que la vida de cadascú i de tots es compartís amb naturalitat, amb tranquilitat, amb senzillesa...
Hi havia una vegada una escola...
Fi de curs
Informes, notes, avaluacions, fetivals, concerts, calor, xafogor, cansament, dies llargs, rutines canviades, mànigues curtes, ... Cada juny se’ns presenta el mateix panorama. Cursos d’estiu, canvi de vida, nens a casa, campus esportius, colònies, campaments, festivals d’estiu ... Es repeteix juny rere juny...Tal volta sigui el moment més adient per endreçar les sensacions del curs que acaba, abans no se’ns amaguin “pell endins” i saber què es bo repetir el curs vinent, què és possible millorar i què es millor descartar. Nous propòsits fets des de les sensacions d’uns dies (uns 170, si fa no fa) passats al « peu del canó », a l’aula. No és hora de programar, no m’entenguessiu malament. Però sí de destriar, encara amb les sensacions ben vives, de fer neteja i de “renovar-se”. Renovar procediments i tal volta continguts i tot. Renovar i, sobretot, “respirar” sense haver de patir pel què farem demà amb els nens.
Unes setmanes de descans ajuden per a tornar-ho a posar tot a lloc. De fet, són indispensables, ineludibles. Gaudim-ne!
No més segadors!
Definitivament, no! No ensenyaré més “Els segadors” a l’escola. Per què? Bé, hi ha diverses raons, expliquem-nos. Primer de tot, els nens, no la veuen com una cançó més de repertori com podria ser la “Cançó del lladre” o “L’avi mariner”. Alguns anys, es crea una malaltissa espectativa fins el moment que la fas a classe (hi ha grups que t’ho pregunten cada setmana, si l’aprendran “avui”!). I quan la fas, tot i que expliques ben bé la procedència i la història, la cançó ja duu –per ella mateixa- tota una “càrrega afectiva” que, a vegades, fa que el grup-classe es divideixi “automàticament” en els que són “pro” o “anti” segadors. Ambient enrarit que no es crea amb cap altre cançó. Si, a final de curs, els demanes quina -de la vintenta llarga de cançons noves que hem aprés- els agrada més, en alguns grups, alguns anys “surt” –sense remei i malgrat “subtils” manipulacions”- “Els segadors” i això torna a crear aquell ambient enrarit de què us parlava.
També em pregunto: hem d’ensenyar l’himne nacional a l’escola? Si el Departament d’Ensenyament ens ho va dir (i alguns li “feiem cas”) i ens ho va manar... ens podrem queixar d’aquí a uns mesos si el “Ministerio” ens fa ensenyar l’altre himno nacional, quan algú li posi lletra?
Tampoc deixo de banda qüestions personals... no seria més representatiu i “alegre” que enlloc de “segadors” tinguessim com a himne “El cant de la senyera”? (som un poble, una societat ben “peculiar”, no?)
“Àdhuc”, ja tenim prou qüestions polèmiques a la nostra societat, i de retruc a l’escola, com per afegir-ne una de més, gratuïtament.
És la única cançó que porta polèmica entre els nens i que, clarament, “divideix”. I molts anys ensenyant cançons i fent cantar m’han demostrat que la cançó, més que res, uneix.
Definitivament, no! No ensenyaré més “Els segadors” a l’escola. En tot cas, ja em vindran a buscar els “mossos”!
17 de juny 2007
16 de juny 2007
"Pessigolles"
M’has de fer pessigolles,
lentament,
pessigolles, pessigolles,
solament,
corredisses per la pell,
pessigolles a la panxa,
sota el coll, rere el clatell...
naixerà una esgarrifança.
(atura la música del blog i engega aquesta)
Músiques a "Nens i nenes" (9)
- Bé, aquesta és la darrera secció de “Músiques” de la temporada. Tenim alguna cosa, especial, per a celebrar-ho?
- I tant, i ben especial. Ja veureu! O, millor dit, ja sentireu!
- I, com ho celebrarem?
- Doncs amb una música molt adient per a les celebracions!
- Ah si? Quina?
- Segur que tots coneixeu el “Happy Birthday”, l’”Aniversari feliç” o “Cumpleaños feliz”, aquesta melodia tan popularitzada que se sol cantar quan algú fa anys, oi que la coneixeu?
- I tant! I segur que tots els nostres oients també! Però... és curiosa aquesta música o hi ha alguna cosa especial en la versió que sentirem?
- Tu ho has dit, Maria. N’escoltarem una versió una mica especial interpretada per l’orquestra de corda Kremerata Baltica.
- Una mica especial? Què té d’especial?
- A veure, m’explico. Escoltarem una variació del “Happy Birthday”. La Kremerata Baltica interpreta una obra de Peter Heidrich que es diu Variacions de “Happy Birthday” i cadascuna d’aquestes variacions imita un estil o compositor determinat.
- I quina variació has triat?
- Doncs una de ben curiosa! Segur que tots heu sentit alguna vegada alguna Polka o algun Vals de Strauss, no?
- Sí, i tant! Especialment en el Concert de Cap d’Any que es fa cada 1 de gener a Viena!
- Doncs sentirem el Happy Birthday amb l’estil de polka i de vals vienès!
- Caram, això sí que és original i curiós!
- Una molt bona manera de cloure, per aquesta temporada, la secció de “Músiques”.
- I tant, com deiem al principi, amb una música adient a les celebracions!
- Bé, Ricard, avui no et diem “bona setmana”, sinó “bon estiu”!
- Bon estiu, Ricard, i esperem retrobar-nos al setembre amb noves músiques curioses!
- Moltes gràcies! Bon estiu a tots dos i a tots els oients de “Nens i nenes”. I, com sempre, ara us desitjo no “Bona setmana i bona música” sinó “Bon estiu i bona música”.
15 de juny 2007
Pessigolles
CEIP Serralavella (Ullastrell)Jo vull que sàpigues que em tens aquí,
que si pateixes, em fas patir,
que quan rius tornes el meu somrís...
No és pas difícil fer-me feliç!
Jo vull que sàpigues que tens algú...
Passi el que passi, sóc sempre amb tu!
Jo vull que sentis, senzillament,
que n’és de fàcil fer-me content!
M’has de fer pessigolles,
lentament,
pessigolles, pessigolles,
solament,
corredisses per la pell,
pessigolles a la panxa,
sota el coll, rere el clatell...
naixerà una esgarrifança.
Músiques a "Nens i nenes" (8)
- Quina música tens preparada per avui?
- Avui escoltarem una Obertura!
- Caram! Sí que sóna fort això, no? I què és una obertura?
- Una obertura és una música instrumental, tocada per una orquestra, que hi ha a l’inici de moltes òperes, abans que s’hagi alçat el teló.
- I de quina òpera és l’Obertura que escoltarem?
- Sentirem la Obertura de La Flauta Màgica de W.A. Mozart. Us recordeu de la “soprano” tan desafinada? Doncs sentirem l’obertura d’aquella mateixa òpera. Però... no sentirem la versió original que Mozart va escriure, eh!
- Doncs quina versió sentirem?
- Sentirem la versió, cantada!, que en fan un grup que es diu Swingle Singers.
- Deu ser semblant a aquella música que vam sentir ara fa 2 setmanes, cantada per Bobby McFerrin, oi?
- Doncs sí, Maria. Ja veuràs quina interpretació, quina “recreació” diria jo, en fan d’aquesta Obertura. D’altra banda, una música, ja sentireu, ben coneguda.
- Avui, però, ens imaginem que totes les notes estaran al seu lloc i no hi haurà cap desafinada, oi?
- Tot al seu lloc, cantat amb molt de gust i molt ben afinat!
- Bé, endavant doncs amb l’Obertura de La Flauta Màgica?
- Endavant, escoltem i disfrutem amb Mozart i amb els Swingle Singers!
- Moltes gràcies i fins la setmana que vé.
- Bona setmana i bona música.
12 de juny 2007
No em plau aquest país
No em plau aquest país de plor i de plany,de seny covard que els somnis emmanilla,
de polítics avars del míser guany
d’avara povertà que ens encotilla
i ens empobreix del tot malgrat l’afany
dels brindis fets amb cava o amb montilla.
Més em plauria veure’l a cavall
d’un somni ardit alçat amb la senyera
de llibertat que canta Maragall.
Un poble que tornés a ser el que era
temps era temps, i fos per temps mirall
d’una nova i eterna primavera.
Happy Birthday
Autor: Peter Heidrich
Intèrprets: Kremerata Baltica
Finalment, l'he trobat! Gràcies a l'Anna que me la demanà (i me la feu conèixer) i al Xavi que m'ajudà a canviar-la de format, després de cercar-la pels confins més recòndits de la Xarxa.
11 de juny 2007
Postgrau en Educació Musical on-line
CONVOCATÒRIA DE POSTGRAU EN EDUCACIÓ MUSICAL (on line)Aquest Postgrau en Educació Musical està adreçat a estudiants i professionals de música que vulguin ampliar els seus coneixement musicals seguint el seu propi ritme de treball i vulguin trobar noves propostes educatives que els sigui profitós tant per a la seva formació personal com per a les seves activitats professionals. És un postgrau no presencial (on line) de 180 hores que s'iniciarà el 2 de juliol fins al 20 de desembre de 2007 Per tenir una informació més detallada del postgrau (programes, exemples d'activitats on line) i fer la pre-inscripció podeu anar a la següent pàgina web:
Universitat Autònoma de Barcelona
08 de juny 2007
Prodiemus
(clikeu la imatge per a entrar-hi)
(acrònim de "Propostes, Reflexions, Orientacions i Didàctica Interdisciplinària per a Educar a través de la Música") neix amb la voluntat d'oferir un marc virtual de reflexió i de coneixement de la cultura, les arts i la música en particular.
Alhora, és un entorn multidisciplinari que pretén ser un espai per a la difusió del patrimoni cultural i artístic, especialment el de la música tradicional.
Mitjançant propostes, reflexions i orientacions didàctiques interdisciplinàries, es vol oferir al professorat tot un ventall de possibilitats de caràcter plural i diversificat per tal d\'incidir (directament o indirectament) en l' educació global d'infants, nens, adolescents, joves i també d'adults.
dóna la benvinguda a mestres, professors/res, artistes, especialistes de totes les disciplines i els amants de les arts i la cultura .
07 de juny 2007
04 de juny 2007
Kremerata Baltica
Algú coneix o sap on trobar l'audio del "Tema i variacions del Happy Birthay" tocada per la Kremerata Baltica. Moltes gràcies!!! (deixeu un comentari o envieu un c/e a lapaginamusical@menta.net)La síncope perduda al CEIP Dr. Ferrer d'Artés
02 de juny 2007
El petit Liceu
Músiques a "Nens i nenes" (7)
- Quina música ens has preparat per avui?
- Avui escoltarem una música que no vol acabar-se!
- Que no vol acabar-se? A veure, explica’ns!
- Bé, escoltarem un Quartet de corda de Josep Haydn, l’opus 33, número 2. Com el títol explica, està escrit per a 4 instruments de corda: 2 violins, 1 viola i 1 violoncel.
- Us he dit que aquesta música no vol acabar-se perquè ja veureu com, si escolteu amb atenció, us costarà d’endevinar, de predir quan s’acaba de debò.
- Ja t’entenem. però, com és que les feia Haydn aquestes coses?
- Haydn va treballar durant molts anys per al príncep d’Esterhazy, a un castell que el príncep tenia prop de Viena i, per no avorrir el monarca, havia de ser original. Ens trobem doncs amb moltes músiques seves que tenen una o altre curiositat. La d’avui és aquesta: sembla que no vulgui acabar-se.
- Escoltem-la, doncs?
- Sí, endavant amb el Quartet de corda de Haydn. I, sobretot, aviseu el vostre tècnic en David, que no la deixi de punxar abans d’hora, abans que s’acabi de veritat!
- S’hi fixarà, a més després de sentir aquests comentaris segur que anirà molt en compte! Fins la setmana que vé, Ricard.
- Fins dissabte vinent, Maria.
- Adéu, Ricard, bona setmana!
- Bona setmana i bona música.



















