Ritmo en los barrios (vols col.laborar?)

Sempre plou sobre mullat; i mai millor dit. Com ja deveu saber, a inicis del mes passat, l’Huracà Félix va impactar a la Costa Atlàntica de Nicaragua arrassant amb tot el que trobava pel camí, i deixant la zona en una situació catastròfica. A la banda del Pacífic, no ens va afectar més que en uns dies de pluges intenses, però agraeixo tots els correus que vau enviar preguntant com estàvem aquí.

Com sempre en aquests casos, l'ajuda internacional per als milers de damnificats va arribar de seguida. No només des de fora de Nicaragua va arribar l’ajuda, però. Aquí a Granada, per exemple, es va organitzar una col.lecta des de l’alcaldia (ajuntament), i era increïble veure les piles i piles de sacs amb roba, arrós, frijoles, etc, que la gent va anar a donar per a què s’enviés a la Costa.
Tothom, per poc que tingués per a donar, s’hi va implicar. Fins i tot els que no tenen pràcticament res. I ara m’estic referint als estudiants del nostre programa de música RITMO EN LOS BARRIOS.

El passat 29 de setembre una representació de cada una de les escoles es va desplaçar fins al Parque Central de Granada, per a fer un concert benèfic que vam anomenar RITMOS SOLIDARIOS. Van ser uns 90 nens que van voler oferir la seva música en benefici dels que més ho necessiten ara mateix. Va ser un dia molt especial, tot un èxit. I no pel que es va recollir, perquè en realitat no vam recollir massa cosa: una mica de menjar...una mica de roba...i quatre duros...

L’èxit va raure en l’entusiasme amb què tots aquests nens van preparar el concert i en l’alegria amb que van sortir a tocar davant del públic. Els hauríeu d’haver vist...Va ser molt, molt guapo, veure com aquests nens, amb un origen tan humil, estaven tan contents i se sentien tan orgullosos pel que havien aconseguit amb la seva música. I això ens dona motius per a seguir endavant amb el nostre projecte. Podeu veure fotos d’aquest esdeveniment en el nostre blog.

Sí, sí heu llegit bé...JA TENIM BLOG!!! http://ritmoenlosbarriosnicaragua.blogspot.com Aquí hi trobareu, fotografies, vídeos, informació general sobre el projecte per si algú encara no sap de què va...Si hi doneu un cop d’ull, podreu saber què va passar amb aquell concert benèfic que van organitzar uns voluntaris a Barcelona i que vam anunciar ja fa uns mesos...També hi podeu veure fotografies i informació sobre LA MUSICA ES ALEGRIA, un altre dels grans “hits” dels últims mesos; un espectacle musical que un grup de voluntaris hem estat fent en moltes escoles i que ja han vist més de 1000 nens...

Per a poder seguir endavant amb tot plegat tornem a necessitar l’ajuda de tothom i per això anunciem que ja tenim a punt el CALENDARI 2008!!! Igual que l’any passat hem elaborat un calendari benèfic per a aconseguir fons que destinem, a més a més de per a comprar els instruments o els materials que ens facin falta per a les classes, per a pagar els sous dels professors locals als que estem capacitant i que treballen amb nosaltres.

Gràcies a ells, aquest any hem pogut oferir classes de música de qualitat a més escoles. Tot i que tenim “llista d’espera” (vàries escoles que ens han demanat que anem a treballar amb ells) per al curs que ve no ens hem plantejat d’ampliar el projecte a més escoles, sinó que el volem consolidar en les set que ja estem treballant. L’any passat vam vendre més de 600 calendaris i aquest any n’hem de vendre tants o més per a no haver d’abaixar el llistó.

Es tracta d’un calendari de paret de 17 x 24 cm amb moltíssimes fotografies dels nens a la classe de música. Ha estat dissenyat per en Marc Virgili, un dels voluntaris que hem tingut aquí recentement, i us puc assegurar que ha quedat xulíssim!! Per només 8 euros, a part de tenir aquest calendari tan guapo, estareu ajudant a crear llocs de treball a Nicaragua (de professors de música) i a que més de 400 nens tinguin classes de música per tot l’any. Val la pena. Qui vulgui col.laborar que m’envii un correu a raulplanas@hotmail.com i el posaré en contacte amb els voluntaris que els estan distribuint per la zona de Barcelona. Els que sou de més lluny, us el podem enviar per correu.

La gent que ens va ajudar a vendre calendaris l’any passat, realment va ser la clau, així que enguany tornem a necessitar gent que ens ajudi a distribuir-ne. Es tracta de que, qui ens pugui ajudar, ens digui la quantitat que en podria vendre: 2, 3, 5, 15, 50...Qualsevol quantitat seria benvinguda. Se li farien arribar i se li donaria un número de compte a on es podrien ingressar els diners un cop els calendaris estiguessin venuts. Fàcil, oi? Això és tot per ara. Espero bones notícies i ens veiem aviat. Raul PD: Que corri la veu!!

Ritmo en los barrios a Nicaragua

“D’aquí uns anys no importarà quins cotxes vam conduir, en quines cases vam viure, quant teníem en els nostres comptes bancaris o quin aspecte tenia la nostra roba; però pot ser que el món sigui una mica millor perquè vam ser importants en la vida d’un infant”. (Anònim).

Ritmo en los Barrios és un projecte de Building New Hope, dirigit per Raul Planas, que, inspirat per aquest proverbi, pretén acostar la màgia de la música als nens i nenes de Nicaragua.
En barris on pràcticament no existeixen oportunitats educatives ni culturals, voluntaris internacionals junt amb professors nicaragüencs, animen els seus alumnes a explorar, a aprendre i a compartir la seva música amb els altres…

Si aquest projecte es va iniciar l’any 2003 en una escola amb un grup de només 15 alumnes, avui en dia i gràcies a l’ajuda rebuda, Ritmo en los Barrios està present en set escoles on més de 400 alumnes reben clases de música.

Éssent Nicaragua un dels països més pobres de l’Amèrica Llatina, la inversió en desenvolupament cultural és pràcticament inexistent i per això l’ajuda externa és crucial per a tirar endavant aquest projecte. Després de l’èxit que va tenir l’any passat, enguany hem elaborat el nostre segon calendari benèfic que posem a la venta per només 8 euros. Qui vulgui colaborar pot enviar un correu a raulplanas@hotmail.com
Teniu més informació a http://ritmoenlosbarriosnicaragua.blogspot.com

Vegeu també aquest vídeo. Després de veure’l us será fácil entendre l’impacte que aquest projecte està causant en els nens i nenes de Nicaragua.
Gràcies per endavant!!

El conte de l'harmonia (continuació)

Tots els petits, a casa seva, són un rei –ja els ho diu la seva mare!-, ells són la Tònica del sistema familiar. Però, a part de la família, aquest Do tan aviciat viu en un país tranquil, generalment reposat, que en diuen Diatonisme i no es caracteritza més que per les tecles blanques del piano. Totes les relacions entre tecles blanques són habituals i d’una gran cordialitat perquè tots els seus intervals, tots els contactes socials entre els sons, són quotidians, no tene gaire tensió: tots ells –excepte els propis de la família (Tònica, Dominant i Subdominant, o intervals de 8a, 5a i 4a), que ja distingim amb el qualificatiu de justos (la Justícia és Trinitària)- són exclusivament Majors i menors, no n’hi ha cap d’augmentat ni disminuït; bé, sí, n’hi ha un, només un, que serà el dolent del nostre conte: el “Diabolus in musica”, l’interval de 4a augmentada (Fa-Si) o 5a disminuïda i que es troba entre el IV i el VII graus.

Bé, com que per parlar de la felicitat del Do, en un món que no passés quasi mai res, ja no hauríem començat aquesta història (les històries al bany maria són sempre fades i ensopides) hem hagut de trobar l’element instigador que li donarà motricitat i argument. Com en tots els contes, també en aquest intervé l’amor. “Romeu i Julieta” és també la història de Si i de Do. ¿Per què us penseu que al VII grau se l’anomena Sensible?... És l’element femení. La presència de Si a l’escala dóna sentit i dinamisme a Do i, en conseqüència, al conjunt de la tonalitat. La tonalitat és aquesta societat posada tota ella en acció, a la recerca d’una cadència, i la cadència, el bes de la Sensible amb la Tònica, l’acompliment de les atraccions naturals. La Sensible crearà, això no obstant, dissonància, en tant que interval augmentat, amb la sogra, la Subdominant, assenyalant ambdues notes, dintre de l’escala, el pas dels dos únics semitons. Així i tot, el context diatònic és un context suau, càlid, sense gaire problemes i representatiu d’un clima alegre i assolellat.

Així doncs, mentre durà l’estiu, la joia, en aquell país, fou completa: els cants alegres de les cigales es feren sentir per tot aquell regne del mode Major. Però quan vingué el fred, els cants es feren tristos i l’hivern aportà al nostre Do l’ombra de tres bemolls a l’armadura. Aquests bemolls canviaren la relació amb determinats membres d’aquella societat, encara que no afectà, lògicament, cap integrant de la família, ni tampoc el senyor Re, representant, en la seva equanimitat i simetria, de la justícia i l’ordre social. Fou així com el “Fum, fum, fum”, expressà la gelor d’un 25 de desembre o com “El cant dels ocells” esdevingué el símbol d’una nostàlgia latent catalana, potser substituïdora de la feliç “pastoreta”. Aquells bemolls apagaren la llum de l’exultant primavera i el nostre mode esdevingué menor: menors foren llavors les relacions amb el Mi, amb el La i... ¡ah, no, amb el Si, no! ElSi, malgrat la voluntat de l’hivern, el desig de l’armadura, i en contra de tots els codis, la Sensible restà fidel a Do, sempre present en una afectuosa constant de semitò.

(continuarà...)

Cantar i tocar

Recull de cançons tradicionals catalanes amb arranjaments moderns perquè els puguin tocar nens i nenes des de primària fins a l'edat que es vulgui, n'hi ha per a conjunt modern, per a piano i per a conjunt Orff.

MARTA FIGUERAS, ANDREU MARTÍNEZ
Cantar i tocar
(Col·lecció Ball de cançons)
Publicacions Abadia de Montserrat

Lindberg, un trombó genial

Resultats de l'enquesta

Jo diria que no anem bé amb això de les Lleis d'Educació...

Medicina del cant

Un llibre molt interessant sobre el cant i la tècnica vocal. Es pot consultar íntegrament per internet aquí: http://www.medicinadelcant.com
Moltes felicitats als seus autors.

El duet dels gats de Rossini (trombó i trompeta)

El conte de l'harmonia

Referint-se al fanaler del cinquè asteroide: “...Almenys, el seu treball té un sentit. Quan encén el seu fanal és com si fes néixer un estel més o una flor. Quan l’apaga és com si fes dormir l’estel o la flor. És una ocupació molt bonica. I realment útil, perquè és bonica” Antoine de Saint-Exupery (“El petit príncep”).

Una vegada era un Do que vivia amb els seus pares: el Dominant i la Subdominant. L’Harmonia regnava a la llar. La relació de 5a establerta amb el seu pare i la seva mare era de les més belles. El pare i la mare, aquest Sol a la 5a alta així com el Fa a la 5a baixa, eren per a Do la seva raó d’ésser (no en va Do és el 3r harmònic de Fa, i els harmònics són l’arbre genealògic de l’Harmonia).

Aquest Do vivia, doncs, en un ambient de cordialitat, estimat per la família i amb molt bona relació amb tots els membres de la seva societat. En el fons era un reiet, tots l’estimaven i, practicament, el tenien com a tal; però és que la seva situació era certament privilegiada: ningú no posseïa com ell tantes prebendes i era tan altament considerat. Sí..., ja n’hi havia d’altres que gaudien de consideració i que tenien atributs propis –per dir-ne un, podem citar el senyor Re, que es troba al mateix bell mig tant de l’ordre dels diesis com dels bemolls (a més que aquesta simetria es reflecteix en el teclat)- però, com Do, de bon tros que no n’hi havia cap.

Jo no sé si heu llegit “El petit príncep”, aquesta visió meravellosa que l’autor fa del món des de l’angle de la puresa del seu personatge i que aporta un relativisme al qual no estem gaire acostumats. Aquesta altra veritat que estima la rosa per damunt de tot, ens connecta amb el món autèntic, imaginatiu i noble dels petits. La gent gran oblida les essències i complica sempre les coses... No obstant això, el nostre Do, dintre del Diatonisme, és encara un infant.

(continuarà...)

El duet dels gats de Rossini

Músiques a "El futur és ara" (3)

Secció Músiques, del programa El futur és ara, emès a Ràdio Molins de Rei (91.2 FM) el passat dissabte dia 20 d'octubre de 2007.

(com que aquesta secció formava part del programa Nens i nenes, l'etiqueta amb què s'ha classificat al blog continua sent la mateixa)
Pel escoltar-lo, cliqueu al "PLAY"

Setze cordes amb molt de ritme

The Graffiti Classics
Benjamin Lee, violí
Alice Pratley, violí
Beatrice Anderson, viola
Cathal O Duill, contrabaix

Si a dos violins els sumeu una viola i un contrabaix tindreu un quartet de corda. Però si aquest quartet de corda canta, balla i us fa riure, sense deixar mai de tocar... llavors esteu davant dels Graffiti Classics, quatre virtuosos músics que han adaptat per a petits i grans el quartet de corda clàssic al segle XXI. Actuen a CaixaForum el 27 i 28 d'octubre. Pot estar bé!

Músiques a "El futur és ara" (2)

Secció Músiques, del programa El futur és ara, emès a Ràdio Molins de Rei (91.2 FM) el passat dissabte dia 13 d'octubre de 2007.
(com que aquesta secció formava part del programa Nens i nenes, l'etiqueta amb què s'ha classificat al blog continua sent la mateixa)
Pel escoltar-lo, cliqueu al "PLAY"

Músiques a "El futur és ara" (1)

Secció Músiques, del programa El futur és ara, emès a Ràdio Molins de Rei (91.2 FM) el passat dissabte dia 6 d'octubre de 2007.
(com que aquesta secció formava part del programa Nens i nenes, l'etiqueta amb què s'ha classificat al blog continua sent la mateixa)
Pel escoltar-lo, cliqueu al "PLAY"

El llarg viatge de l'Arc de Sant Martí

En Noè Rivas ens envia aquest correu:

Ja fa 4 anys que porto arreu del nostre país un espectacle anomenat "El llarg viatge de l'Arc de St. Martí" . Un espectacle que vol explicar d'una forma lúdica i directa com hem d'observar la gent amb discapacitats i com podem aprendre d'ells la forma de trobar noves maneres de plantejar la vida, de lluitar, d'anar endavant.... Ara, gràcies a l'editorial Baula, he tingut l'oportunitat de convertir l'espectacle en un llibre-CD que tot just acaba de sortir, podeu trobar més informació aquí.

L'Elisenda Roca ha col·laborat en la narració del conte i també ha fet el pròleg del llibre, us deixo amb les seves paraules:

La nau galàctica d’en Noè

Diu la llegenda que tots els gats tenen set vides. Jo no en conec cap que les hagi viscut. En canvi conec un home que té set vides o més, i molts cors de recanvi per viure-les. Són cors per fer somniar, capaços de dibuixar somriures. Aquest home es diu Noè i des de les pàgines del seu nou llibre us convida a pujar a la seva nau intergalàctica, la seva arca del futur, i a conèixer uns planetes de colors. En Noè té una missió i vol que l’acompanyem en aquest viatge. Jo hi he pujat sense pensar-m’ho dues vegades i us puc assegurar que ha valgut la pena. De fet, penso tornar-hi a pujar per fer el viatge amb els menuts de casa, perquè la mainada conegui els protagonistes d’aquesta història.

Aquesta història parla d’uns planetes de colors i d’uns habitants extraterrestres que no es coneixen. Ara, la vostra missió és llegir- la i, a través de la lectura, aconseguir connectar planetes i habitants. Pot semblar fàcil d’entrada però segur que despertarà més d’una pregunta en els caparronets de la canalla que per mitjà de la reflexió i la conversa es podran resoldre.

El que sembla un conte innocent en realitat parla de la vida mateixa. De les diferències físiques i culturals, de la por a perdre la identitat, de la importància de treballar en equip, de ser capaços de tirar endavant malgrat les dificultats, del proïsme, de pensar abans de fer les coses, de la necessitat de complementar-nos per aconseguir una fita, del poder de la imaginació, i, naturalment, de l’alegria de viure.

Un viatge que ens recorda que hem de respectar i tenir cura de la natura.

Aquesta és una història que parla de moltes coses i que ens parla i ens canta en veu alta gràcies a un CD que en Noè ha fet per a tots vosaltres.

Us convido a pujar a la nau. Animeu-vos a trobar el planeta transparent!

Elisenda Roca

Com anem vestits a l'escola (i més)

Font: Diari "Què!" (Barcelona)

Los colegios carecen de un reglamento estricto sobre la indumentaria de sus alumnos, aunque se impone el sentido común y el respeto. El móvil está prohibido dentro de clase bajo amenaza de 'arresto'.

La controversia sobre la presencia de velos en las aulas es un asunto político. En clase, el chico diferente es el que no tiene móvil. Las prohibiciones recaen sobre actitudes hostiles o faltas de respeto más que en la indumentaria, aunque el móvil y la ropa interior a la vista son motivo de represalia. "Dejamos que el alumno tenga su estilo siempre que no vaya disfrazado", explica Miquel Garcia Casaponsa, gerente de los 'escolapis' de Sarrià. El mismo argumento esgrime Neus Martínez, subdirectora de La Salle Gràcia. Marià Gasset, director del Milà i Fontanals, afirma que "nunca hemos tenido ningún problema con la indumentaria".

Disciplina Nada de humos "A los fumadores, con el consentimiento de los padres, nos tendrían que dejar fumar diez minutos al mediodía", propone Toni (16 años, La Salle Gràcia). Pero fumar está terminalmente prohibido en los centros educativos.

Ni de globos. En clase no se puede comer. En la Escola Pia de Sarrià, "nos ponen un punto negativo si mascamos chicle", cuenta Gina. Veto a la ropa interior que asoma por encima de los pantalones La ropa interior no se puede exhibir. A partir de esta norma, casi todo es posible "siempre que no sea ofensivo ni exagerado", apunta Garcia Casaponsa. Gorros, velos que cubren la cara y gafas de sol deben guardarse dentro del aula.

- Tribus urbanas La indumentaria propia de estos grupos se tolera, aunque en distintos grados según el centro.

- No es la playa Los escolapis no permiten las 'hawaianas' de plástico. El uniforme gana terreno en el cole Algunos centros lo han impuesto como medida para luchar contra la ropa interior que asoma por encima de los pantalones. Incluso un colegio ha implantado la bata hasta los 17 años. Se prohiben los politonos y la música dentro del aula Los colegiales de hoy en día no se separan del móvil, un aparato absolutamente prohibido dentro de las aulas. Debe estar calladito, algo que los alumnos comprenden y aceptan, aunque siempre hay algún despistado. El mp3 sólo suena en el patio, igual que las máquinas de videojuegos.

- Un mes sin teléfono Los escolares del Milà i Fontanals "son demasiado pequeños para ir con móvil", señala su director. En Sarrià lo requisan un mes si suena en el aula. En La Salle lo devuelven a las 17.00 horas.

- Deporte con ritmo La Salle permite escuchar el mp3 en educación física. El toque final de los complementos Pelos a la última El pelo de colores y las rastas tampoco son fuente de discusiones, aunque "si un alumno se presenta con una cresta de un palmo, se le da un toque", señala Neus Martínez, subdirectora de La Salle Gràcia. El maquillaje y las uñas pintadas también se permiten.

Cuerpos dibujados Los 'piercings' y tatuajes también son bienvenidos y se pueden lucir en los colegios, siempre que no sean exagerados. Sin embargo, La Salle Gràcia no permite las pulseras con pinchos, un complemento típico de la estética 'punk'.

Vestir con gusto La Escola Pia de Sarrià cuenta con una circular sobre normas de indumentaria que entrega a padres y alumnos desde Primero de ESO. Piden que "la sobriedad y el buen gusto" marquen el estilo de cada uno.

La Pàgina Musical: ja hem passat els 400!!!

Ja són 414 els "lectors" del web de La Pàgina Musical que ens han escrit i demanat la paraula de pas per poder accedir als seus recursos. Moltes gràcies a totes i a tots!

Charade, Heny Mancini

Ens acompanya el tema principal de la pel.lícula CHARADE, amb música de Henry Mancini. En sentim la versió de l'Spanish Brass Luur Metalls, que forma part del seu concert Metàl.lics.

El Carnaval dels Animals

Aquí teniu un video del YouTube amb un dels 14 fragments del Carnaval dels Animals. La música és la original de Saint-Saëns. El video està fet amb plastilina i l'autor, com veureu si aneu a la seva pàgina web del YouTube, n'ha fet per a cadascun dels fragments del Carnaval.

Orfeo de Monteverdi, 400 anys

400 anys de l'Orfeo

Podeu consultar aquesta magnífica exposició per internet sobre els 400 anys de l'estrena de l'Orfeo de Monteverdi.
(clikeu al damunt de la imatge)

L'òpera secreta

Una proposta de lectura per als amants de Mozart. Si la llegiu ja em direu què us ha semblat!

La ópera secreta
(Mozart y la partitura masónica).
Javier Urzay
Editorial Suma de letras.

Sopant amb Mozart

Cenando con Mozart és un viatge per la gastronomia europea, acompanyats per Mozart, pels personatges de les seves òperes, pel seu pare Leopold i per altres personatges que van apareixent en aquest recorregut gastronòmic i musical. En el llibre també s'hi poden llegir històries relacionades amb la vida del compositor. L'autora fa també un passeig per la gastronomia i els costums culinaris de l'Europa del segle XVIII.
Cenando con Mozart. Juana Barría Aguiló. Ediciones Robinbook.

Dos pájaros de un tiro

A Barcelona. Genial!
Si voleu informació sobre la gira, clikeu aquí.

Consellera, l'has "cagada"!

Disculpeu el vocabulari. La indignació pot més.
Evidentment, s'admeten comentaris...

Requiem (W.A.Mozart)

Concert molt recomanable

Visites setembre

El mes de setembre el BLOG de LPM ha rebut 1073 visites

Nova enquesta: LOE o LOGSE?

O cap de les 2?

VOTA!!!

Duo appassionato

Me l'han fet arribar i la trobo molt "interessant"!



per si algú s'anima a interpretar-la, sempre és bo tenir-la...!

La música del Sr. Cucanet - Noè Rivas

Resultats de l'enquesta