25 de febrer 2008
24 de febrer 2008
Els colors de l'orquestra
Un web molt interessant. Podeu escoltar els instruments de l'orquestra, veure'n i llegir les seves característiques. En francès. Clikeu el dibuix.
El bloc musical del CEIP Esteve Barrachina
M'han recomanat aquest blog i està molt però que mol tbé, amb molts recursos i molt treballat. Visiteu-lo!Músiques a "El futur és ara" (17)
Secció Músiques, del programa El futur és ara, emès a Ràdio Molins de Rei (91.2 FM) el passat dissabte dia 16 de febrer de 2008.Per escoltar-lo, cliqueu al "PLAY"
E lucevan le stelle
Aquesta setmana ens acompanya aquesta bella ària de l'òpera Tosca, de Puccini, cantada per Pavarotti. Aquí en teniu la lletra:
Fer un "bolo"
Em demanen: "Algú em pot aclarir el què i com de l'expressió "bolo" per referir-se a una actuació musical (o teatral, crec que també). Em sona que ve d'una paraula francesa, no sé de què em ve".Jo estic "out". Algun amable lector ens en pot treure l'entrellat?
22 de febrer 2008
"Rehòsties!"
Dimarts passat, sopant amb un bon amic d'aquells de tota la vida, vam acabar parlant d'educació, d'escoles, de mestres. Em comentà un cas que em deixà astorat del tot. Resulta que el seu fill petit va a un CEIP públic (per raons òbvies no n'escric el nom) de Barcelona. Fa 6è de primària. M'explica que el nen li ha comentat força vegades que la seva tutora diu paraulotes a classe. Li dic que no pot ser, que -en tot cas- deu haver estat una cosa puntual, singular. Tothom té dret a tenir un mal dia (m'aventuro a dir-li, no massa convençut). M'explica que no, que és quelcom habitual i em recita aquesta tirallonga: "rehòsties, cony, gilipolles, fot el camp!". En un primer moment no sé què dir-li. Estem d'acord en què aquesta conducta no és correcta ni professional i li pregunto si han anat a l'escola a queixar-se. Em diu que no, que té por de possibles represàlies en el nen. No sé com ho veieu, no sé què faria en el seu cas. Què faries tu?17 de febrer 2008
13 de febrer 2008
Fum, fum, fum
"El vint-i-cinc de desembre,
fum, fum, fum..."
L'autor ens situa cronològicament el dia de Nadal i tot seguit introdueix un concepte recurrent en tota la nadala: el fum. No ofereix cap explicació de l'origen del fum però la repetició del concepte fa intuir que es tracta d'una fumarada important. Si més no, significativa.
"...ha nascut un minyonet
ros i blanquet..."
Magistralment l'autor deixa de banda el fum -creant així un suspens d'intriga- i ens explica que ha nascut un nen (sense identificar) de trets indubtablement nòrdics....
AIxí comença l´"Estudi crític d'una nadala", un dels capítols d'aquest llibre que, a part de fer riure molt (sobretot si no sou massa políticament correctes) no deixa indiferent. Tot ell us el recomano.
Un orgue marí
L'Orgue de Mar es troba a la ciutat de Zadar (Croàcia). És un dels 3 orgues de tubs que existeixen al món que és tocat pel mar. A l'entrar i sortir l'aire per uns orificis, es provoquen uns corrents d'aire dins dels tubs de l'orgue i es produeix so.
Podeu trobar informació a aquests links:
Acústica Web - Planeta Gadget - YouTube - Sea Organs Zadar
Podeu trobar informació a aquests links:Acústica Web - Planeta Gadget - YouTube - Sea Organs Zadar
Web de PAMSA
Aquí teniu el link per accedir a l'apartat de Música de "Publicacions de l'Abadia de Montserrat". Us registreu i podreu entrar a un espai reservat per a usuaris registrats on trobareu material força interessant. Encara està en procés de proves i construcció però pot valdre molt la pena!12 de febrer 2008
Web de música
Un web on hi ha força coses: http://www.webdemusica.org/
Molt recomanable el seu apartat de "RECURSOS"
11 de febrer 2008
Permitidme tutearos, imbéciles
Article publicat per Arturo Pérez-Reverte a El Semanal del 23 de desembre de 2007
Cuadrilla de golfos apandadores, unos y otros. Refraneros casticistas analfabetos de la derecha. Demagogos iletrados de la izquierda. Presidente de este Gobierno. Ex presidente del otro. Jefe de la patética oposición. Secretarios generales de partidos nacionales o de partidos autonómicos. Ministros y ex ministros –aquí matizaré ministros y ministras– de Educación y Cultura. Consejeros varios. Etcétera. No quiero que acabe el mes sin mentaros –el tuteo es deliberado– a la madre. Y me refiero a la madre de todos cuantos habéis tenido en vuestras manos infames la enseñanza pública en los últimos veinte o treinta años. De cuantos hacéis posible que este autocomplaciente país de mierda sea un país de más mierda todavía. De vosotros, torpes irresponsables, que extirpasteis de las aulas el latín, el griego, la Historia, la Literatura, la Geografía, el análisis inteligente, la capacidad de leer y por tanto de comprender el mundo, ciencias incluidas. De quienes, por incompetencia y desvergüenza, sois culpables de que España figure entre los países más incultos de Europa, nuestros jóvenes carezcan de comprensión lectora, los colegios privados se distancien cada vez más de los públicos en calidad de enseñanza, y los alumnos estén por debajo de la media en todas las materias evaluadas.Pero lo peor no es eso. Lo que me hace hervir la sangre es vuestra arrogante impunidad, vuestra ausencia de autocrítica y vuestra cateta contumacia. Aquí, como de costumbre, nadie asume la culpa de nada. Hace menos de un mes, al publicarse los desoladores datos del informe Pisa 2006, a los meapilas del Pepé les faltó tiempo para echar la culpa de todo a la Logse de Maravall y Solana –que, es cierto, deberían ser ahorcados tras un juicio de Nuremberg cultural–, pasando por alto que durante dos legislaturas, o sea, ocho años de posterior gobierno, el amigo Ansar y sus secuaces se estuvieron tocando literalmente la flor en materia de Educación, destrozando la enseñanza pública en beneficio de la privada y permitiendo, a cambio de pasteleo electoral, que cada cacique de pueblo hiciera su negocio en diecisiete sistemas educativos distintos, ajenos unos a otros, con efectos devastadores en el País Vasco y Cataluña. Y en cuanto al Pesoe que ahora nos conduce a la Arcadia feliz, ahí están las reacciones oficiales, con una consejera de Educación de la Junta de Andalucía, por ejemplo, que tras veinte años de gobierno ininterrumpido en su feudo, donde la cultura roza el subdesarrollo, tiene la desfachatez de cargarle el muerto al «retraso histórico». O una ministra de Educación, la señora Cabrera, capaz de afirmar impávida que los datos están fuera de contexto, que los alumnos españoles funcionan de maravilla, que «el sistema educativo español no sólo lo hace bien, sino que lo hace muy bien» y que éste no ha fracasado porque «es capaz de responder a los retos que tiene la sociedad», entre ellos el de que «los jóvenes tienen su propio lenguaje: el chat y el sms». Con dos cojones.
Pero lo mejor ha sido lo tuyo, presidente –recuérdame que te lo comente la próxima vez que vayas a hacerte una foto a la Real Academia Española–. Deslumbrante, lo juro, eso de que «lo que más determina la educación de cada generación es la educación de sus padres», aunque tampoco estuvo mal lo de «hemos tenido muchas generaciones en España con un bajo rendimiento educativo, fruto del país que tenemos». Dicho de otro modo, lumbrera: que después de dos mil años de Hispania grecorromana, de Quintiliano a Miguel Delibes pasando por Cervantes, Quevedo, Galdós, Clarín o Machado, la gente buena, la culta, la preparada, la que por fin va a sacar a España del hoyo, vendrá en los próximos años, al fin, gracias a futuros padres felizmente formados por tus ministros y ministras, tus Loes, tus educaciones para la ciudadanía, tu género y génera, tus pedagogos cantamañanas, tu falta de autoridad en las aulas, tu igualitarismo escolar en la mediocridad y falta de incentivo al esfuerzo, tus universitarios apáticos y tus alumnos de cuatro suspensos y tira p’alante. Pues la culpa de que ahora la cosa ande chunga, la causa de tanto disparate, descoordinación, confusión y agrafía, no la tenéis los políticos culturalmente planos. Niet. La tiene el bajo rendimiento educativo de Ortega y Gasset, Unamuno, Cajal, Menéndez Pidal, Manuel Seco, Julián Marías o Gregorio Salvador, o el de la gente que estudió bajo el franquismo: Juan Marsé, Muñoz Molina, Carmen Iglesias, José Manuel Sánchez Ron, Ignacio Bosque, Margarita Salas, Luis Mateo Díez, Álvaro Pombo, Francisco Rico y algunos otros analfabetos, padres o no, entre los que generacionalmente me incluyo.
Qué miedo me dais algunos, rediós. En serio. Cuánto más peligro tiene un imbécil que un malvado.
10 de febrer 2008
Músiques a "El futur és ara" (16)
Secció Músiques, del programa El futur és ara, emès a Ràdio Molins de Rei (91.2 FM) el passat dissabte dia 9 de febrer de 2008.Per escoltar-lo, cliqueu al "PLAY"
09 de febrer 2008
Músiques a "El futur és ara" (15)
Secció Músiques, del programa El futur és ara, emès a Ràdio Molins de Rei (91.2 FM) el passat diumenge dia 3 de febrer de 2008.Per escoltar-lo, cliqueu al "PLAY"
Assossec a l'escola
Assossec a l'escola. Article publicat a "El Periódico" el passat dilluns 4 de febrer. Autor: Ramon Plandiura.Us copio algunes frases interessants:
"Segurament el que li convé a l'escola és que no se la remogui gaire..."
"El que li cal a l'escola és un cert assossec, que els seus actors puguin fer amb condicions i tranquil.litat la seva feina i que els poders públics assgurin que això sigui així"
"Ja és prou complicada la feina d'ensenyar i aprendre perquè hi aboquem al damunt totes les ocurrències..."
"Certament que l'escola necessita alguns canvis, però també, sobretot, que aquests es proposin i es facin amb criteri i mesura. Que de tant moure l'escola no l'acabem marejant!"
06 de febrer 2008
04 de febrer 2008
He rebut un correu...
He rebut un correu electrònic. He demanat permís per, amb discreció amb els noms, publicar-lo. Aquí el teniu:
Hola! Tenia ganes de comentar-te alguna cosa. En primer lloc volia recomanar un material que he anat escoltant que també està molt bé, són uns llibres amb CD que han editat els de l'Escola de Música "El musical" que està a Bellaterra. També és un material que permet cantar a sobre d'acompanyaments que sempre van bé. Et poso la adressa electrònica www.bellaterramusica.com. Per exemple hi ha les Cançons per la platja per pintar o un altre que es diu Sentiments i emocions. Bé, a mi personalment m'ha agradat.
Tambe volia aprofitar per fer una crida als compositors que fan material per nens
que sona tan i tan bonic amb els acompanyaments de piano, però que si algú els pogués gravar i editar-los per poder comprar-ho ens aniria molt bé. Cal tenir en compte que no sempre és fàcil tenir pianista acompanyant i quan nosaltres mateixos els anem tocant alhora que dirigint sempre es perd una part de la qualitat del resultat. Crec que estaria bé comentar-ho en el blog, no sé si d'altres mestres estaran d'acord amb mi i tu com a compositor potser també hi tens alguna cosa a dir. Aquí ho deixo.
Com que aquest cap de setmana m'he omplert de música i de recursos per poder fer la meva feina, voldria aprofitar per comentar-ho. He assistit a les jornades voluntàries que el servei educatiu de l'Auditori ha organitzat per ajudar als especialistes que estem inscrits a Cantània. De fet és el segon any que hi estic en això de la Cantata i ho trobo extraordinari. Podria dir moltes coses sobre Cantania, potser un altre dia en parlaré, però ara potser només em centraré en les jornades d'aquest cap de setmana. Simplement m'agradaria agraïr-los la possibilitat que ens han brindat de poder treballar amb uns mestres tant i tant bons. Ha estat molt enriquidor aprendre de persones com l'Elisenda, l'Eva, la Marta, el Pep, el Poire, l'Emilio, ha estat un luxe poder-los tenir com a mestres. També va ser un moment molt màgic veure i escoltar un magnífic cor de nens i nenes portats per l'Ester Bonal i dic veure i escoltar perquè va ser una lliçó notar que la feina ben feta té uns resultats tant bons. Era sorprenent la disciplina que van tenir en tot moment els nenes i les nenes que feien de cor pilot, com es deixaven dirigir per diferents especilistes a qui no coneixien de res i com van cantar quan els va dirigir l'Esther... Potser aquesta no és la realitat que tenim alguns mestres de música a l'escola però jo crec que és un somni, un somni que potser podem aconseguir.
Tambe volia aprofitar per fer una crida als compositors que fan material per nens
que sona tan i tan bonic amb els acompanyaments de piano, però que si algú els pogués gravar i editar-los per poder comprar-ho ens aniria molt bé. Cal tenir en compte que no sempre és fàcil tenir pianista acompanyant i quan nosaltres mateixos els anem tocant alhora que dirigint sempre es perd una part de la qualitat del resultat. Crec que estaria bé comentar-ho en el blog, no sé si d'altres mestres estaran d'acord amb mi i tu com a compositor potser també hi tens alguna cosa a dir. Aquí ho deixo.Com que aquest cap de setmana m'he omplert de música i de recursos per poder fer la meva feina, voldria aprofitar per comentar-ho. He assistit a les jornades voluntàries que el servei educatiu de l'Auditori ha organitzat per ajudar als especialistes que estem inscrits a Cantània. De fet és el segon any que hi estic en això de la Cantata i ho trobo extraordinari. Podria dir moltes coses sobre Cantania, potser un altre dia en parlaré, però ara potser només em centraré en les jornades d'aquest cap de setmana. Simplement m'agradaria agraïr-los la possibilitat que ens han brindat de poder treballar amb uns mestres tant i tant bons. Ha estat molt enriquidor aprendre de persones com l'Elisenda, l'Eva, la Marta, el Pep, el Poire, l'Emilio, ha estat un luxe poder-los tenir com a mestres. També va ser un moment molt màgic veure i escoltar un magnífic cor de nens i nenes portats per l'Ester Bonal i dic veure i escoltar perquè va ser una lliçó notar que la feina ben feta té uns resultats tant bons. Era sorprenent la disciplina que van tenir en tot moment els nenes i les nenes que feien de cor pilot, com es deixaven dirigir per diferents especilistes a qui no coneixien de res i com van cantar quan els va dirigir l'Esther... Potser aquesta no és la realitat que tenim alguns mestres de música a l'escola però jo crec que és un somni, un somni que potser podem aconseguir.
Horitzó
Pintura d'Àlex AlemanyDel bon amic, Jordi Enjuanes:
HORITZÓ
En va me’n vaig endut per la mirada
als llunyedars on cel i mar es fonen
difuminats en una ratlla tènue
on més el cor que l’ull és qui endevina
que tot el que existeix es desdibuixa
en horitzons potser sense voreres,
oh mar inquietant, misteriosa,
inundant el misteri de la vida!
oh mar també manyagament propera
que abasto amb els meus dits ran de finestra
amb brodaries i calats de cales,
arenys tan purs de puntes i de randes
per on entro en la dansa que recompta
ona a ona el meu temps i el de les coses!
Jordi Enjuanes-Mas
HORITZÓ
En va me’n vaig endut per la mirada
als llunyedars on cel i mar es fonen
difuminats en una ratlla tènue
on més el cor que l’ull és qui endevina
que tot el que existeix es desdibuixa
en horitzons potser sense voreres,
oh mar inquietant, misteriosa,
inundant el misteri de la vida!
oh mar també manyagament propera
que abasto amb els meus dits ran de finestra
amb brodaries i calats de cales,
arenys tan purs de puntes i de randes
per on entro en la dansa que recompta
ona a ona el meu temps i el de les coses!
Jordi Enjuanes-Mas
Dalcroze
Avui he llegit una frase de Dalcroze que he trobat molt encertada:Imitar les experiències dels altres és un contrasentit i, de vegades, una mentida. La nostra experiència només ens serveix com a profit a nosaltres mateixos; és un error oferir-la com a model a éssers construïts de forma diferent, que senten les coses de forma diferent i amb pensaments i sentiments que cal orientar, no disfressar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)