Lectures d'estiu (1)

Un món sense fi

Segona part (i no és veritat, sempre, allò de “segundas partes nunca fueron buenas”) de l’axiconeguda “Els pilars de la terra”. Novel.la molt ben escrita, en la línia de Ken Follet. Atrau des de la primera pàgina i durant les més de 1200 pàgines que té, manté la seva atracció. Tot i que la història és nova (l’escenari ara és l’Anglaterra del segle XIV, amb pesta inclosa) i els personatges també (en certa manera, “descendents” del constructor de catedrals de fa 2 segles) no he trobat cap “novetat” a l’hora de llegir-lo. La construcció de la història és molt semblant, la manera de narrar-la, també. Els fets passen de manera molt semblant a les dues novel.les… A banda d’això, no puc negar que tot està molt ben explicat i construït. Follet ens brinda una lectura molt atractiva. “Un món sense fi” no deixa de ser un bon llibre. La història, a Kingsbridge, de Merthin i Caris i totes les seves “circunstàncies”. No us la perdeu!