2 anys!

Heducació

Mireu-vos el video sencer (dura molt poc): paga la pena!
Clikeu la imatge.

Visites setmana del 20 d'octubre

Stranvinski

Treballant amb els nens Igor Stravinski, els vaig fer buscar coses sobre la seva vida i la seva època: on i quan va viure, a quin país, quines cançons es cantaven llavors, ... En acabar la classe en la que vam posar en comú tota aquesta informació, una nena de 10 anys em pregunta: "I Benetton, de quina època era?" (sensen comentaris).

Explicat per una mestra de música.

Les conseqüències dels nostres actes

Us en recomano, i molt!, la lectura:
(extret de "el blog del pedagog")
Per ampliar, clikar la imatge.

Curs de Música de Cinema

Clikeu sobre la imatge per ampliar-la.
Més informació a http://www.bellaterramusica.com/

Secció Músiques

Secció Músiques del programa El futur és ara de Ràdio Molins de Rei.
Emissió del 18 d'octubre de 2008
Qualsevol nit pot sortir el sol - J.SISA

Bach

Va ser un silenci pla
a mitja tarda,
l'Ària per a la quarta corda de Bach
com una rosa que es gronxa,
com una rosa a l'aire,
un diàleg amb sordina
imponderable,
una rosa al vent que ascendeix
-lentament i devota-
en progressió musical, continguda
fins a una crescendo apassionat
i acaba a l'essència mateixa que,
quan cessa
-retenint l'últim compàs-
llargament,
perdura.

Isabel Oliva

Secció Músiques

Secció Músiques del programa El futur és ara de Ràdio Molins de Rei.
Emissió de l'11 d'octubre de 2008
El rellotge sincopat - L.ANDERSON

Història de la música

Web sobre Història de la Música. En castellà. Està força bé. Cliqueu aquí o la imatge.

Secció Músiques

Secció Músiques del programa El futur és ara de Ràdio Molins de Rei.
Emissió del 4 d'octubre de 2008
Variacions Goldberg - J.S.BACH

Els instruments musicals

Web en castellà sobre instruments musicals. Està força bé. Clika aquí o la imatge.

Recursos musicals a l'XTEC

Cliqueu la imatge i hi anireu a parar. Hi ha enllaços a diferents llocs interessants sobre música i/o educació.

Us sona això?

És una sèrie de TV de fa temps. Saps de quina es tracta?
(per escoltar-la, abans tanca la música del blog)

Visites setmana del 13 d'octubre

Llama en concert

'Llama' en concert a l'Espai Cultural Caja Madrid , a Barcelona

'Llama' actuarà el proper dilluns 20 d'octubre a les 19.30 h a l'Espai Cultural Caja Madrid, a Barcelona.

A Llama, Ravid Goldschmidt i Sílvia Pérez Cruz mesclen la veu amb la curiosa sonoritat del hang. El hang és un instrument amb forma d'ovni que va ser creat a Suïssa fa uns cinc anys partint de la idea dels steel drums de Trinidad i Tobago. Sílvia i Ravid uneixen el so rodó i metàlic del hang amb una veu meravellosa que passeja per diferents estils i llengües. Ravid reconeix influències brasileres i Sílvia ve de l'havanera, el fado, el jazz i el flamenc. Entre ells existeix una connexió musical màgica que desemboca en un so únic.

Ja han actuat en dues ocasions a Itàlia i han ofert concerts al Museu Picasso i a la Sala Montjuic, entre d'altres.

Llama en concert a l'Espai Cultural Caja Madrid

Data: dilluns, 20 d'octubre de 2008
Hora: 19.30 h
Lloc: Espai Cultural Caja Madrid (Barcelona, Plaça Catalunya, nº9)

Una bona obra

La Fundació Niemann Pick us convoca a la festa que tindrà lloc el proper diumenge 19 d'octubre a les 16 h. a la Pista de Hockey del Centre Parroquial Sant Josep de Badalona (c/Arbres, davant la Plaça de la Plana). T'oferim berenar i beguda i una tarda de balls de saló (de 16 a 20 h). Preu per persona, 10€. L'objectiu d'aquesta festa és donar suport econòmic a la Fundació per seguir treballant per intentar que algun dia es pugui aturar i curar auqesta malatia. Gràcies per la vostra col.laboració.

L'ortografia, vaix mínims

APROBAR YA

ES POÇIVLE

INCLUS AXÍ

S'e estend la practica de baxar el listó d'exigensia per a aprobar als alumnes

(llegit a "Gaceta Universitaria")

Visites setmana del 6 d'octubre

Faristol d'Obaga

Faristol d'Obaga és una secció del col·lectiu amb l'objectiu d'estudiar, informar i divulgar materials del món de la música popular i d'arrel tradicional catalans. Tot i que en l'àmbit d'actuació no s'imposa límits, centre les prioritats de recerca i estudi a la zona del Bisaura i comarques veïnes.

Ara escolto RAC1, i tu?

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 24. Divendres, 18 de juliol del 2008

LA RÀDIO NACIONAL I L'ADÉU D'UN ESPAI DE REFERÈNCIA
Antoni Bassas

SALVADOR CARDÚS I ROS / SOCIÒLEG I ESCRIPTOR SALVADOR.CARDUS@UAB.CAT

Avui trenco una regla que em solc aplicar de manera estricta: no escriure sobre allò que m'implica personalment i directa. No es pot ser art i part sense posar en entredit la pròpia independència de criteri. I, tanmateix, no puc de passar per alt el fet que l'Antoni Bassas avui s'acomiadi definitivament d'El matí de Catalunya Ràdio. En qualsevol cas, no faré una necrològica laudatòria per a un programa amic ara difunt, sinó que en parlaré perquè considero que aquesta desaparició transcendeix l'enorme vàlua de les persones afectades i que mereix una reflexió de caràcter general.

D'ENTRADA, PRESCINDEIXO de les raons donades sobre el desacord per a la renovació del contracte del periodista. Ja fa temps que em van desmamar, i sé que hi ha moltes maneres d'aconseguir un propòsit sense haver-lo de confessar obertament, sobretot quan davant hi tens tantes mirades escrutadores. Per tant, no faré judicis d'intencions sobre els possibles perquès. I m'afanyo a afegir que estic d'acord, com hi està en Bassas mateix, amb la idea que ningú no és imprescindible (per bé que sembla que, en aquest país, algunes poques persones sí que són un comodí útil per a tots els càrrecs imaginables), i que, especialment en un mitjà públic, tothom és discutible.

ARA BÉ, LA GRAVETAT D'AQUEST FINAL de l'Antoni Bassas i el seu equip a El matí de Catalunya Ràdio deriva de l'estreta relació que té aquesta decisió amb la responsabilitat de la ràdio pública i nacional catalana en la conformació de l'espai radiofònic del país. En primer lloc, Catalunya Ràdio, com TV3, forma part essencial de l'espai nacional de comunicació. No parlem d'un projecte de partit, sinó nacional. Es tractava -i es tracta- de fer possible viure amb normalitat en la llengua pròpia del país, però també de construir una perspectiva catalana de veure el món, perquè, al capdavall, aquesta és l'única manera de poder ser al món com a catalans. Tot això, ho sabem, es fa amb notables dificultats. Les pressions en contra són extremes i, lamentablement, no tothom qui treballa en aquests mitjans comparteix les raons de ser de la cadena. Així, no sempre s'aplica el criteri de mantenir un punt de vista plural però propi per veure el món. Ni sempre, per dir-ho suau, es dóna la importància que caldria a la qualitat d'ús de la llengua. Ni sempre es té present que un mitjà públic té el deure de l'excel·lència professional i ètica. Doncs bé: honestament, ningú no pot discutir que El matí d'en Bassas complia a bastament amb tots i cadascun d'aquests requisits: punt de vista català des de la pluralitat, qualitat de la llengua i excel·lència professional. Una veritable referència del que pot ser, malgrat tots els entrebancs, un país de qualitat.

EN SEGON LLOC, PERÒ, A TOTES aquestes condicions prèvies cal afegir-hi l'exigència de ser molt escoltat. Tot seria inútil sense liderar les audiències de ràdio catalanes. I si els primers objectius no són fàcils, el segon és titànic. Però vet aquí que El matí també el complia sobradament. Les xifres canten. El matí de Catalunya Ràdio ha estat líder absolut amb 430.000 oients diaris d'audiència acumulada. Un 35 per cent dels qui escoltaven ràdio generalista en aquesta franja triaven en Bassas, doblant el seu competidor més directe, la SER, i triplicant el tercer, RAC 1. Això encara és més rellevant si es compara amb altres franges horàries: a la tarda Catalunya Ràdio pràcticament empata amb RAC 1, i la nit és liderada còmodament per la SER. Per si no fos prou, el programa d'en Bassas acumulava més del 70 per cent de tota l'audiència diària de Catalunya Ràdio, cosa inaudita a la resta de cadenes, on en aquesta franja n'aconsegueixen, com a molt, al voltant del 50 per cent. I no és tot: el programa d'en Bassas aconseguia que un 22,5 per cent dels oients dels dos primers competidors, la SER i RAC 1, en un moment o altre del matí l'escoltessin, mentre aquelles dues cadenes juntes amb prou feines pispaven alguna estona poc més d'un 6 per cent dels d'El matí. I, quin pes tenia Bassas en el fet que Catalunya Ràdio fos l'emissora més creïble, amb un 30 per cent de tota l'audiència de ràdio, onze punts per sobre del següent?

ÉS PER AIXÒ QUE, VIST EL COMPLIMENT amb escreix de tots els objectius de la ràdio nacional dels catalans, costa d'entendre que els nous gestors de la CCMA no hagin defensat a mort allò que, objectivament, sustentava millor tot el projecte. Si volien progressar en qualsevol dels objectius, podien començar per gairebé qualsevol altra franja horària, algunes de les quals amb crisis galopants. I han d'entendre que el risc assumit en perdre la peça més valuosa i sòlida de tot l'edifici fa sospitar de les veritables intencions de la decisió. L'important, al capdavall, no seran les explicacions que s'hagin donat, sinó les conseqüències objectives que tingui la decisió en el futur de la cadena, especialment en el lideratge.

DETERMINADES INTERPRETACIONS políticament indecoroses que darrerament s'han escoltat a favor de la decisió, no les vull ni considerar. La gent es posa medalles fins i tot per guerres on no han estat. Però sí que tinc una sospita: que el que era insuportable de l'Antoni Bassas és que s'havia fet més gran que la mateixa emissora, i això el feia molt fort i massa independent.

Dicctionari

Un blog de cites. Molt curiós, molt ben documentat i molt actiu. Des d'ara present a la LLISTA DE BLOGS. Per anar-hi clikeu la imatge.

Els nois d'història (i2)

"Els millors moments de la lectura són aquells en què et trobes amb alguna cosa -un pensament, una sensació, una manera de veure les coses- que fins aleshores et pensaves que era íntimament personal, que només era teva. I ara ho trobes palsmat per algú altre, una persona que ni tan sols coneixes, o que fa temps que és morta, fins i tot. I és com si hagués sortit una mà i hagués agafat la teva."
(fragment de "Els nois d'Història, d'Alan Bennett)

Ahir vam anar-hi. Ens va agradar molt. Molt recomanable. Ja en direu la vostra a "comentaris", si voleu.

Aquí teniu més informació: info1 - info2

El pollastre

Copio el text tal com l'he rebut. Riureu una mica:

EL POLLO ( Caso verídico )

La aviación norteamericana desarrollo un dispositivo para probar la resistencia del cristal del parabrisas de los aviones. Consistía en un tipo de cañón que disparaba un pollo muerto al cristal del avión. El tiro era exacto y reproducía la velocidad con que una ave puede impactar en un avión en pleno vuelo. Si el parabrisas resistía la prueba del impacto del pollo, entonces soportaría la colisión con un pájaro en vuelo real.

El dispositivo funcionó perfectamente en todas las pruebas que se efectuaron en EE.UU. Estudiosos lumbreras del Gobierno de ZP, que estaban desarrollando una locomotora para el AVE, se interesaron por el cañón de los pollos, pensando aplicar la idea al parabrisas del nuevo tren.

Al primer tiro, el pollo reventó el cristal frontal del tren, rompió el cuadro de instrumentos, perforó el asiento del ingeniero, hirió a dos técnicos y voló hasta el fondo de la locomotora, estrellándose contra la pared haciendo un agujero profundo en la chapa…

Los ingenieros de la Ministra Maleni ( Magdalena Alvarez) quedaron completamente asustados de aquel sorprendente y violento resultado. Documentaron la escena con detalle, hicieron fotos digitales, grabaron declaraciones de testimonios oculares, elaboraron documentos técnicos y enviaron toda la información a los EE.UU, preguntando qué habían hecho mal.

Los técnicos americanos estudiaron con detalle la documentación recibida y respondieron con un e-mail seco y directo:

'DESCONGELEN EL POLLO'

Visites setmana del 29 de setembre