Ara escolto RAC1, i tu?

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 24. Divendres, 18 de juliol del 2008

LA RÀDIO NACIONAL I L'ADÉU D'UN ESPAI DE REFERÈNCIA
Antoni Bassas

SALVADOR CARDÚS I ROS / SOCIÒLEG I ESCRIPTOR SALVADOR.CARDUS@UAB.CAT

Avui trenco una regla que em solc aplicar de manera estricta: no escriure sobre allò que m'implica personalment i directa. No es pot ser art i part sense posar en entredit la pròpia independència de criteri. I, tanmateix, no puc de passar per alt el fet que l'Antoni Bassas avui s'acomiadi definitivament d'El matí de Catalunya Ràdio. En qualsevol cas, no faré una necrològica laudatòria per a un programa amic ara difunt, sinó que en parlaré perquè considero que aquesta desaparició transcendeix l'enorme vàlua de les persones afectades i que mereix una reflexió de caràcter general.

D'ENTRADA, PRESCINDEIXO de les raons donades sobre el desacord per a la renovació del contracte del periodista. Ja fa temps que em van desmamar, i sé que hi ha moltes maneres d'aconseguir un propòsit sense haver-lo de confessar obertament, sobretot quan davant hi tens tantes mirades escrutadores. Per tant, no faré judicis d'intencions sobre els possibles perquès. I m'afanyo a afegir que estic d'acord, com hi està en Bassas mateix, amb la idea que ningú no és imprescindible (per bé que sembla que, en aquest país, algunes poques persones sí que són un comodí útil per a tots els càrrecs imaginables), i que, especialment en un mitjà públic, tothom és discutible.

ARA BÉ, LA GRAVETAT D'AQUEST FINAL de l'Antoni Bassas i el seu equip a El matí de Catalunya Ràdio deriva de l'estreta relació que té aquesta decisió amb la responsabilitat de la ràdio pública i nacional catalana en la conformació de l'espai radiofònic del país. En primer lloc, Catalunya Ràdio, com TV3, forma part essencial de l'espai nacional de comunicació. No parlem d'un projecte de partit, sinó nacional. Es tractava -i es tracta- de fer possible viure amb normalitat en la llengua pròpia del país, però també de construir una perspectiva catalana de veure el món, perquè, al capdavall, aquesta és l'única manera de poder ser al món com a catalans. Tot això, ho sabem, es fa amb notables dificultats. Les pressions en contra són extremes i, lamentablement, no tothom qui treballa en aquests mitjans comparteix les raons de ser de la cadena. Així, no sempre s'aplica el criteri de mantenir un punt de vista plural però propi per veure el món. Ni sempre, per dir-ho suau, es dóna la importància que caldria a la qualitat d'ús de la llengua. Ni sempre es té present que un mitjà públic té el deure de l'excel·lència professional i ètica. Doncs bé: honestament, ningú no pot discutir que El matí d'en Bassas complia a bastament amb tots i cadascun d'aquests requisits: punt de vista català des de la pluralitat, qualitat de la llengua i excel·lència professional. Una veritable referència del que pot ser, malgrat tots els entrebancs, un país de qualitat.

EN SEGON LLOC, PERÒ, A TOTES aquestes condicions prèvies cal afegir-hi l'exigència de ser molt escoltat. Tot seria inútil sense liderar les audiències de ràdio catalanes. I si els primers objectius no són fàcils, el segon és titànic. Però vet aquí que El matí també el complia sobradament. Les xifres canten. El matí de Catalunya Ràdio ha estat líder absolut amb 430.000 oients diaris d'audiència acumulada. Un 35 per cent dels qui escoltaven ràdio generalista en aquesta franja triaven en Bassas, doblant el seu competidor més directe, la SER, i triplicant el tercer, RAC 1. Això encara és més rellevant si es compara amb altres franges horàries: a la tarda Catalunya Ràdio pràcticament empata amb RAC 1, i la nit és liderada còmodament per la SER. Per si no fos prou, el programa d'en Bassas acumulava més del 70 per cent de tota l'audiència diària de Catalunya Ràdio, cosa inaudita a la resta de cadenes, on en aquesta franja n'aconsegueixen, com a molt, al voltant del 50 per cent. I no és tot: el programa d'en Bassas aconseguia que un 22,5 per cent dels oients dels dos primers competidors, la SER i RAC 1, en un moment o altre del matí l'escoltessin, mentre aquelles dues cadenes juntes amb prou feines pispaven alguna estona poc més d'un 6 per cent dels d'El matí. I, quin pes tenia Bassas en el fet que Catalunya Ràdio fos l'emissora més creïble, amb un 30 per cent de tota l'audiència de ràdio, onze punts per sobre del següent?

ÉS PER AIXÒ QUE, VIST EL COMPLIMENT amb escreix de tots els objectius de la ràdio nacional dels catalans, costa d'entendre que els nous gestors de la CCMA no hagin defensat a mort allò que, objectivament, sustentava millor tot el projecte. Si volien progressar en qualsevol dels objectius, podien començar per gairebé qualsevol altra franja horària, algunes de les quals amb crisis galopants. I han d'entendre que el risc assumit en perdre la peça més valuosa i sòlida de tot l'edifici fa sospitar de les veritables intencions de la decisió. L'important, al capdavall, no seran les explicacions que s'hagin donat, sinó les conseqüències objectives que tingui la decisió en el futur de la cadena, especialment en el lideratge.

DETERMINADES INTERPRETACIONS políticament indecoroses que darrerament s'han escoltat a favor de la decisió, no les vull ni considerar. La gent es posa medalles fins i tot per guerres on no han estat. Però sí que tinc una sospita: que el que era insuportable de l'Antoni Bassas és que s'havia fet més gran que la mateixa emissora, i això el feia molt fort i massa independent.