29 de setembre 2008
28 de setembre 2008
24 de setembre 2008
Cinc-cents!
Senyores i senyors, aquest és el "post" que fa
Moltíssimes gràcies a totes i tots per la vostra lectura!Expressió artística?
Endreçant papers, aquests dies, he trobat un escrit sobre pedagogia musical. Us en copio un fragment:La música a l'escola no és una "expressió artística". És molt més que això: és una matèria fonamental per a la formació de l'infant i l'adolescent que, entre d'altres coses, inclou l'expressió artística.
Per què hem d'anar perpetuant unes denominacions que inclouen falsedats i que justifiquen un concepte de l'educació contra el qual hem lluitat tants anys?
Els primers en protestar no hauríem de ser els músics. És que l'estudi del llenguatge serveix només per a o fer faltes d'ortografia? És que la matemàtica és sols la ciència dels números? És que la gimnàstica és un exercici mecànic? ... No hi ha d'haver expressió artística en aquestes i en totes les matèries? Què vol dir Educació General Bàsica?
Curiós, no? L'escrit el signa el gener de 1984 (!!!) el pedagog i músic Santi Riera.
Ara, 24 anys després, els nostres "especialistes governamentals en educació" han tornat a l'expressió artística... No som tan lluny d'aquells temps, oi?
Els nois d'història
L’obra se situa en una escola anglesa d’educació secundària, on un grup de joves es preparen per als exàmens d’ingrés a Oxford i Cambridge. Aquesta situació permet a l’autor qüestionar si l’educació s’entén com un camí cap a l’èxit o com un camí cap al coneixement i la maduresa vital. Es va estrenar el 2004 al Teatre Nacional de Londres sota la direcció de Nicholas Hytner i va causar sensació només posar-se en escena, fent després temporada a Broadway i acaparant nombrosos guardons, entre els quals sis premis Tony i tres Olivier.Amb Josep Maria Pou. Al Teatre Goya. Pot ser interessant.
22 de setembre 2008
Lectures d'estiu (4)
Kafka a la platja
En parlava en un post anterior. No sabia de què anava. A veure... És un llibre especial. T'agrada o no t'agrada. Murakami, de moment, em sorprèn i no puc dir que no m'agradi. Kafka a la platja és una novel.la complexa i escrita des d'una cultura oriental. Molt diferent a tot el que estic (o estem) acostumats a llegir. S'hi toquen molts temes: el complex d'Edip, el més enllà, ... amb una subtilesa "no occidental". Cal dir que és una novel.la, no es tracta de cap assaig. Si voleu, "tasteu-lo" i ja em direu el què. Ara estic llegint "Tòquio Blues".
21 de setembre 2008
15 de setembre 2008
14 de setembre 2008
08 de setembre 2008
04 de setembre 2008
Cantates
Si voleu escoltar i llegir les cantates que he anat fent, podeu clikar sobre la imatge.
(user: lapaginamusical password: lapaginamusical)
01 de setembre 2008
Lectures d'estiu (3)
Sputnik, mi amor. Haruki Murakami. Tusquets Editors.Una novel.la especial. Murakami, escriptor japonés nascut l’any 1949 a Kioto, ens presenta la història de 3 personatges (un professor de primària, Sumire –una jove obsessionada en ser escriptora- i Myû –una dona enigmàtica-) que es cerquen desesperadament i intenten trencar l’etern viatge circular de la soledat.
Per ser la primera novel.la que llegeixo d’un escriptor japonès, he de confessar que m’ha enganxat i que m’ha agradat. Escrita, com deia, d’una manera “especial”, amb una construcció especial, a les seves pàgines hi trobem pinzellades d’aquella sensibilitat oriental, d’aquella manera diferent –i més contemplativa que la nostra- de veure, fer i sentir les coses.
“-No t’odio.
-Però més endavant, qui sap, no?
-Jo no odio d’aquesta manera a la gent
-Això segur que és perquè no esperes res de ningú”
Subscriure's a:
Missatges (Atom)