Posem llenya al foc? Som-hi!!!
No et preocupis tant! La definició és enrevessada, però quan hi penses veus clar que qualsevol cosa que has après "de veritat" en aquesta vida ho has fet perquè has aconseguit lligar tots aquests aspectes. I segur que en alguns moments treballes així... es tracta de potenciar encara més aquesta forma de treballar!
No em preocupo gens. El que em fot (disculpa el vocabulari, políticament incorrecte) i em dol és que la "gent" que fa reformes sembla que se les tregui de la màniga perquè... algú sap exactament i unívocament com programar per competències?
Les dificultats hi són, no és poden obviar... la número zero seria la definició, ja, ja, ja!
Sense comentaris. Això seria "rizar el rizo", com si no tinguessim prou feina amb la nostra "tasca de cada dia"... Per què fan difícil el que no ho és tant? Les últimes dècades (recordeu allò del objectius, els continguts conceptuals, procedimentals...?) només fan que inventar-se paraules...
La primera, la manca de referents als quals ens hi poguem referenciar durant la nostra pròpia escolaritat.
Ni els que s'han inventat això en tenen de referents: ni pràctics (saben què és una escola? saben el que és un grup-classe?) ni teòrics (i, aquests, si els tenen, no ens els han explicat!).
La segona, la resistència a canviar coses que ens surt a gairebé tots de forma natural (i és que som humans!)
No ho crec massa però, mira... aquí sí que et podria donar una mica la raó. Ara, canviar les coses quan saps cap on vas, encara! Però canviar-les sense que ningú et digui ni t'expliqui cap a on has d'anar... és una mica diferent, no? Algú dels que s'ha "inventat" això de les competències ha explicat com s'ha de programar? com s'ha de fer?
La tercera, que per desgràcia per a tots, mirem amb molta suspicàcia qualsevol cosa que vingui "de dalt" (es pot llegir llei, normativa, consellers... i que consti que això no és només responsabilitat nostra!)
No només amb molta suspicàcia, sinó amb por, amb molta por... I no em diguis que és una por injustificada... Quantes "reformes" del sistema educatiu han fet els governants en els darrers 20 anys? ...és normal això? On han deixat la "res-pon-sa-bi-litat"? Cada cop que obren la boca i s'inventen una nova "cosa" (LOE, vacances al febrer, 6a hora, ...) aquesta responsabilitat brilla per la seva absència.
La quarta, la manca de formació. Ni els mestres que estan actualment en actiu, ni els que estan sortint de les facultats tenen una formació, no ja sòlida, sinó mínima, pel que respecta a una educació competencial. I ja no entro amb les dificultats que els pares/mares entenguin com funciona, i que acaba amb la típica situació de "però i el meu nen, quan apren les taules de multiplicar?
I jo em pregunto... qui els ha de formar? Els que s'han inventat això de les "competències"? (qui són? Els coneixes?) Tu et penses que han arribat directrius o indicacions o programes, o el que sigui, a les escoles? Resposta: NO! I a les Facultats d'Educació? Resposta: NO! Què...! Passarà com al 92, quan van "parir" una reforma sense saber què era un "objectiu didàctic", cosa que vam haver d'anar explicant-nos i construïnt-nos entre tots?
La cinquena (com no podia faltar!), la manca de recursos. I mira que jo sóc dels que penso que amb una capsa de cartró i un guix es poden fer meravelles... però no es poden fer miracles pel que respecta a l'atenció individualitzada que cal per portar a terme el treball competencial amb ratios per sobre de 15-20 alumnes. Ni amb espais pensats per a una educació unidireccional. Ni sense una relació estreta i l'acció coordinada de tots els mestres. Ni amb el concepte de llibres actual. Ni...
Trobo indignant que els que "manen" tractin als "agents últims" (als que estem en contacte amb nens) del sistema educatiu de la manera que ho fan. Creieu "normal" i de país desenvolupat el que està passant: l'administració diu que s'ha de programar per competències i... algú sap com es fa? Ha donat l'administració unes directrius clares de com s'ha de fer? No. I, sabeu què, tothom calla i aguanta. Sembla talment allò de "El mundo feliz"...
Tot un repte... però els reptes són un dels aspectes més atractius de la nostra feina!
Llàstima que la colla d'impresentables, ignorants i incompetents que tenim al davant ens facin perdre tant sovint aquest aspecte tant atractiu!
Ànims!
Gràcies. Però no hi estic d'acord amb aquest sistema ni amb aquesta manera prepotent de fer "educació", a cop de decret...
I sóc dels que disfruta amb la seva feina... Sort que encara ens queden els nens...
