22 de maig 2010

Concerts en família

Vaig assistir el passat dissabte dia 15 al concert "Wimoweh" produït per l'Auditori que es va fer al Casino de l'Aliança del Poble Nou, a 2/4 d'1 del migdia.

He vist "Wimoweh" unes quantes vegades, ja fa força temporades que és en cartell, però aquesta vegada em va decebre una mica... No negaré que és un molt bon muntatge però, pel meu gust, ha perdut força. Principalment en treure'l del lloc físic per on fou pensat i creat (la sala gran de l'Auditori). La disposició al Teatre del Poble Nou és diferent i no hi ha tanta comodit per al públic (infantil o no). També cal remarcar que a les primeres produccions hi havia 16 cantants. Ara només n'hi ha 8. La crisi també afecta Wimoweh?

El que em produí més malestar, però, no fou cap d'aquests aspectes. El que em molestà (i digueu-me primmirat, si voleu) fou el xivarri que hi havia en els primers 20-30 minuts del concert. Xivarri que, afortunadament, minvà una mica però que mai no desaparegué del tot.
L'Auditori recomana genèricament aquests concerts -erròniament, penso- per a nens a partir d'1 any. Això rutllaria a la perfecció si fossim en un país musicalment i culturalment "normal". Però, com bé sabem, això no és cert. Llavors, potser aniria bé anar amb cura i filar més prim, no?

Al públic hi havia nens a partir de mesos i també nens més grans. Vam haver d'aguantar les sonores rebequeries d'uns quants bebès i també altres sorolls no massa adients a un concert. Feia patir, de debò. I no únicament pels cantants que, pel que sembla, ja n'estan acostumats i se'n van sortir força bé. Sinó també, per la majoria de nens i nenes que sabien estar i que -imagino- pretenien gaudir de l'espectacle sense sorolls inadequats.

Un altre fet a comentar és que entre el públic també hi havia un grup de joves deficients. Els periòdics esgarips d'alguns també creaven un "original" contrapunt a les cançons que anavem escoltant (o intentant escoltar). Qualifiqueu-me amb l'adjectiu que volgueu, però penso que no era el lloc més adient per anar, almenys amb alguns d'ells.

Penso que L'Auditori hauria d'advertir els pares l'edat mínima per a cada concert. Wimoweh, en general, no és adient per a nens d'1 any. I dic nens d'1 any en "general". No nego en cap moment que hi hagi nens d'aquesta edat educats musicalment que el puguin disfrutar. Però la immensa majoria, no. I si es posa una edat mínima, senzillament caldria no deixar entrar nens més petits, sense cap mena d'excepcions. Però resulta que això -imagino- seria titllat de políticament incorrecte i, és clar, en aquesta societat tan hipòcrita en que ens està tocant viure això està molt mal vist!

Penso que els pares han de ser més educats. Estem a l'època del "tot val", això sembla! I el més trist és que no els cau la cara de vergonya. No podria la organització del concert fer-los sortir de la sala? És "educar" això? Potser caldria començar per educar els pares, no? He tingut nens d'aquestes edats i, tot i sent del "ram", mai se'm va acudir portar els meus fills a un concert sense la certesa que podrien estar-hi en silenci i respecte.

Ja fa uns anys vaig deixar d'anar als concerts familiars del CaixaFòrum per la mateixa raó. Em sap greu, però potser hauré de fer el mateix amb els de l'Auditori.