26 de desembre 2011
24 de desembre 2011
BON NADAL
SI TINGUÉS UN TAMBOR
ben joiós tocaria
per l’Infant de Maria
que és garrit bell minyó.
O amb un vell clarinet
deixondint aniria
el nou Sol del nou dia
per donar-li un joguet.
Sóc, però, petitó
i el meu cor no disposa
d’oferir-li altra cosa
que una bella cançó.
text: Jordi Enjuanes-Mas
música: Ricard Gimeno
23 de desembre 2011
20 de desembre 2011
19 de desembre 2011
18 de desembre 2011
Trasto
A l'edat mitjana, els trastos eren els bancs on seien els remers a les galeres. Més endavant, el mot passà a designar qualsevol mena de banc en una reunió. A partir d'aquest moment, afegí un parell de significats nous: primer , qualsevol mena de moble vell, d'on ve el trasto actual; segon, a partir de la comparació amb els bancs d'una galera, d'una església o d'una reunió, les barretes transversals dels instruments de corda. En aquest últim cas, sempre sense la o, que ben probablement hi apareix a partir del plural trastos.
16 de desembre 2011
15 de desembre 2011
14 de desembre 2011
13 de desembre 2011
12 de desembre 2011
Trobes el gat?
Això és una foto. Hi ha un gat. Busca'l. El trobes?
(no és cap broma ni cap joc)
La resposta, demà.
(si vols, pots clicar a la foto per ampliar-la)
11 de desembre 2011
10 de desembre 2011
09 de desembre 2011
08 de desembre 2011
07 de desembre 2011
06 de desembre 2011
05 de desembre 2011
04 de desembre 2011
El cassó del Gerard
Un conte. No us el perdeu. Tal volta, sovint, som nosaltres els adults, i no els nens, els que tenim problemes amb tot això...
03 de desembre 2011
01 de desembre 2011
A fer nones
Els romans dividien les hores diürnes en quatre parts d'unes tres hores de durada: prima, de sis a nou; terça, de les nou al migdia; sesta, del migdia a les tres; i, finalment, nona, que devia anar més o menys de les tres de la tarda a les sis de l'horari solar nostre.
De l'hora nona en va sortir l'expressió fer la nona i totes les seves variants, sovint expressives o del llenguatge infantil: fer nones, fer non-non, etc. Segurament, en origen, si tenim en compte l'hora, fer nones devia voler dir fer la migdiada -que, fixem-nos-hi, per horaris, és ben bé el mateix que fer la sesta-, però, en acabar, va estendre el seu ús al son que es fa a la nit.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)