BLOG de LA PÀGINA MUSICAL: 1/11/11

25 de novembre 2011

Fum, fum, fum

(publicat en aquest mateix blog el 26/11/06, continúa -malauradament-més vigent que mai...)

En els darrers temps, assisteixo –astorat!- a una “moda” que no acabo d’entendre, que no comparteixo i que considero rotundament equivocada. A algunes escoles (o llars d’infants) de titularitat pública o municipal no s’ensenyen les nostres nadales: Fum, fum, fum, El noi de la mare, El rabadà... L’argument que, treient pit, esgrimeixen és que l’escola pública ha de ser laica, aconfessional... I “políticament correcte”, afegiria jo!. Buf! Diuen que cal respectar els nens de diferents cultures i religions. Ah! i per això, hem de negar als nens el coneixement de la nostra cultura i tradició.

No és la meva intenció discutir ara sobre les creences religioses de cada persona, de cada família... però, si us plau, no forma la cançó (i la cançó de nadal també) part de la nostra cultura? O tal volta aquestes escoles (i, per tant, aquests claustres) tan “políticament correctes” no fan vacances per Nadal i per Setmana Santa? Com cantava, fa temps, el Serrat: “El món està ben girat”.

Sense més comentaris: amb tot l’afecte i dedicat als que, per criteris i “modes” discutibles, ens comencen a fer perdre els orígens i als que, segurament, l’importat Jingle bells no els fa cap mena de nosa (canteu-ho amb la música del Fum, fum, fum) :

He trobat la casa sense...
...fum, fum, fum,
i al despatx tampoc hi havia...
...fum, fum, fum.
Que la llei antitabac,
pel nostre bé, enlloc deix fumar.
Més que sa, jo estic malalt
que ara ja trec pels queixals...
...fum, fum, fum.

He trobat la casa sense...
...fum, fum, fum,
i al despatx tampoc hi havia...
...fum, fum, fum.
Que la llei antitabac,
tots els paquets farà cremar,
si en vols veure hauràs d’anar
a un museu anomenat...
...fum, fum, fum.

Podrem educar el respecte a les altres cultures i tradicions, si no som capaços de respectar la nostra pròpia cultura i les nostres tradicions?

22 de novembre 2011

Santa Cecília

Feliç diada de Santa Cecília, patrona dels músics!

Santa Cecília, patrona dels músics per equivocació. Sí, resulta que quan als voltants del segle XIII (segle menys, segle més) es cercà una patrona pel nostre "ram", es trobà una anotació referida a aquesta santa que deia: "organis canentibus" (que canta, que morí cantant...). La referència original però, era: "organis candentibus" (cos que crema, que morí cremada). En plena època fosca de transcriptors, a algú se li oblidà una essencial "d" i quedà ja, per a la posteritat l'organis canentibus. I, qui millor per fer de patrona dels músics que Santa Cecília, que morí cantant...