Més del mateix: no només les cançons han de passar pel sedàs de la hipocresia políticament correcta; ara, avui, també les cantates infantils d’aquest color estan de “moda”!
M’explicaré. “Quan jo n’era petitet” els nens cantàvem històries divertides : alguns recordareu les trapelleries del « Till Eulenspiegel » , o la caradura simpàtica de’n « Pere sense por », o tal volta les divertides imatges d’un « Concert desconcertant ». Explicaven històries que als nens, almenys a mi, ens agradaven. Podien tenir o no una segona lectura i se’n podien extreure o no posteriors reflexions.
Darrerament, assisteixo astorat a la proliferació de cantates infantils construïdes sobre temes que podríem anomenar també “políticament correctes”: la integració, la interculturalitat, la sostenibilitat, ... (visca el “Fòrum de les cultures!”)
Senyors... fascinant. No negaré en cap moment la bona voluntat dels seus creadors o productors però... som tan hipòcrites com a societat i com a espècie que hem de fer cantar als infants allò que no prediquem amb l’exemple?
Deixem que els nens siguin nens i que cantin coses divertides (per sort o per desgràcia, això de ser nen no dura tota la vida!). Històries que entenguin del tot i que, sobretot, estiguin pensades per a ells sense cap ànim d’inculcar “moralines políticament correctes”.
M’explicaré. “Quan jo n’era petitet” els nens cantàvem històries divertides : alguns recordareu les trapelleries del « Till Eulenspiegel » , o la caradura simpàtica de’n « Pere sense por », o tal volta les divertides imatges d’un « Concert desconcertant ». Explicaven històries que als nens, almenys a mi, ens agradaven. Podien tenir o no una segona lectura i se’n podien extreure o no posteriors reflexions.
Darrerament, assisteixo astorat a la proliferació de cantates infantils construïdes sobre temes que podríem anomenar també “políticament correctes”: la integració, la interculturalitat, la sostenibilitat, ... (visca el “Fòrum de les cultures!”)
Senyors... fascinant. No negaré en cap moment la bona voluntat dels seus creadors o productors però... som tan hipòcrites com a societat i com a espècie que hem de fer cantar als infants allò que no prediquem amb l’exemple?
Deixem que els nens siguin nens i que cantin coses divertides (per sort o per desgràcia, això de ser nen no dura tota la vida!). Històries que entenguin del tot i que, sobretot, estiguin pensades per a ells sense cap ànim d’inculcar “moralines políticament correctes”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada