Últimament he tingut l'oportunitat d'escoltar durant 5 dies seguits el francès a tothora i a tot lloc. Molt més enllà del "què", em fixo i comento només una part molt minsa del "com".Enguany, com d'altres vegades que he estat per França, he pogut constatar que, en general, el to (l'altura) del parlar de carrer del francès és força més agut que el del català. Parlen impostant molt més i també cal dir que articulen sempre, o gairebé sempre, en sentit ascendent (greu-->agut). A Paris, per Cap d'Any, m'he trobat en algunes línies de metro i autobús que, en anunciar per megafonia (ja enregistrada) la propera "arrêt" o parada, la "veu" la deia 2 vegades, una primera en sentit ascendent (greu-->agut) i una segona en sentit descedent (agut-->greu). Fou i és un misteri el perquè d'aquesta dualitat...
La 2a vegada, malgrat les diferències fonètiques, s'assemblava molt més a la manera més "nostrada" de parlar.
La 2a vegada, malgrat les diferències fonètiques, s'assemblava molt més a la manera més "nostrada" de parlar.
En general, el francès parlat és molt més ric melòdicament (girs, entonacions, direccionalitats...) que el nostre català o el castellà. També és molt més agut.
M'imagino, això ja no ho he pogut constatar, que aquest fet deu influir positivament en la veu cantada dels nens i les nenes. Segur que a les escoles no hi deu haver tants nens com aquí que els costa cantar en una tessitura normal perquè sempre han parlat greu, perquè sempre han sentit parlar greu, perquè poques vegades han sentit cantar a casa, perquè... Sí, potser és un peix que es mossega la cua... Però... segur que amb un exemple "social" de "llengua parlada" més ric i més "melòdic" del que tenim, un altre "gall" (símbol de la França, quines casualitats!) ens cantaria!
2 comentaris:
M'interessa això del francès. He observat que en general als nens i les nenes procedents de sudamèrica els costa molt cantar. Fan una mena de recitatiu en un to molt greu. Pot tenir a veure en la seva manera de parlar i/o cantar? Creus que algú més ho ha observat?
Trobo molt interessant el comentari. Penso que a més de la llengua materna (francès, la que sigui...), altres factors diguem-ne socio-culturals influeixen en la veu cantada del nen. Com parlen a casa (greu o agut), com parlen els tutors que ha tingut (especialment a infantil), ... Altres aspectes a considerar: els mestres/homes ho tenim més difícil de cara a donar un exemple vàlid (cantem una octava per sota!); molts nens no afinen únicament perquè no es coneixen la seva veu en un registre normal per l'edat que tenen, no la coneixen perquè mai han tingut un exemple, però són capaços d'afinar perfectament en el registre que els toca... Tot plegat és un tema que m'interessa i, tot sentint parlar en francès, vaig poder constatar que parlen molt més agut que nosaltres... segur que deu haver-hi menys borinots...? Ja en continuarem parlant, em sembla que dóna per un altre post!
Publica un comentari a l'entrada