El principal agent educatiu a la nostra societat ha de ser el nucli familiar, la família.
Quan es dóna i s'exigeix aquesta principal responsabilitat a l'Escola, és quan les coses comencen a anar malament. Com és que ningú no parla d'una reforma del "Sistema Familiar" i sí del "Sistema Educatiu"? Enlloc d'això, s'atribueixen responsabilitats educatives a l'escola que, de cap manera, li pertoquen. No manllevo a l'escola la seva funció educativa (que la té i l'ha de tenir), però penso i crec fermament que no n'ha de ser el principal agent educatiu.
Ara, mentre no calgui cap "carnet" per ser pare o mare, els nostres "benvolguts tècnics en educació" continuaran fent de les seves i posant-nos "pals a les rodes". No anem bé. Ah, i malgrat tots els "pals" i "invents" que ens fan fer, la majoria dels mestres -penso- continuem creient en el que fem i mirem positivament la nostra professió. Tant de bo els polítics ens deixessin tranquils durant uns quants anys... (això de fer "innovacions educatives" deu donar força vots!)
1 comentari:
L'altra dia vaig escoltar a la porta d'una escola a una mare indignada perquè la mestra de la seva filla, que té cinc anys, encara no l' havia ensenyat a cordar-se les sabates...
...I mentrestant els mestres ocupen els primers llocs del percentatge de treballadors amb depressions...
Publica un comentari a l'entrada