01 de maig 2007

Músiques a "Nens i nenes" (2)


Transcripció de la secció Músiques, del programa Nens i nenes, emès a Ràdio Molins de Rei (91.2 FM) el passat dissabte dia 28 d'abril de 2007.

  • Bon dia, Ricard.
  • Bon dia.
  • Bé, després de “La màquina d’escriure” de dissabte passat, què escoltarem avui a l’espai MÚSIQUES?
  • Avui també sentirem una música molt original. Però així com la de dissabte passat era del segle XX la d’avui és més antiga... de finals del segle XVI, principis del XVII.
  • Caram! I... alguna altra diferència?
  • Sí, moltes. Però diguem-ne una de ben evident. Així com a “La màquina d’escriure” vam sentir música instrumental (la tocaven instruments) avui la música serà vocal (la interpretaran veus, és a dir cantaran persones).
  • I en quin idioma cantaran?
  • En llatí! Però segurament el que entendreu més fàcilment serà el fragment que fa de tornada, al principi i al final, i el que és curiós és que sentireu com 4 animals fan “contrapunt” al damunt d’un baix. Fer contrapunt és, diguessim, com fer una 2a veu a la melodia que canta el baix.
  • I quins 4 animals sentirem?
  • Bé, no seran 4 animals sinó 4 cantaires que, amb onomatopeis, imiten un gat, un gos, un cucut i un mussol que fan, com diu el títol original, “contrapunt” sobre un baix “pistonut”.
  • Ricard, encara no ens has dit el títol de la música d’avui!
  • És molt fàcil. “Contrapunto bestiale alla mente”, o sigui “Contrapunt bestial improvisat”.Aquesta petita música forma part d’una obra més gran que es diu “Festino”, o sigui “Festino della sera del giovedi grasso avanti cena” (és a dir “Festa de la tarda de dijous gras abans de sopar”) que és un recull de madrigals i cançons per entretenir el públic abans del sopar de dijous gras.
  • I qui és va inventar tot això?
  • S’ho va inventar Adriano Banchieri, un músic i compositor i “monjo” (als 19 anys es va fer monjo) que va néixer el 1568 a Bolonya. Va escriure molta música i de molts tipus. I també és autor de diferents tractats de teoria musical que van ser molt importants en aquella època inicial del barroc.
  • Bé, endavant amb el “Contrapunto bestiale alla mente” d’Adriano Banchieri. Fins dissabte que vé, Ricard. Bona setmana!
  • Fins dissabte i bona música!
(cliqueu el títol de la música o la foto de Banchieri i la sentireu!)
(cliqueu aquí si voleu sentir la secció sencera)

1 comentari:

Roser ha dit...

Quina gràcia sentir-ne una altre versió. Farà 3 anys la vaig cantar amb el Cor de Cambra del Vallès, ens ho passavem d'allò més bé interpretant-la. Sempre era al final del concert, sense que el públic ho veies ens posavem cadascú una màscara del animal que li corresponia (jo era el gat!)i en el moment de les onompatopèies ens dispersàvem pel públic fent cadascú el seu paper. M'has fet venir una bona colla de records! Gràcies