No més segadors!

Definitivament, no! No ensenyaré més “Els segadors” a l’escola. Per què? Bé, hi ha diverses raons, expliquem-nos.

Primer de tot, els nens, no la veuen com una cançó més de repertori com podria ser la “Cançó del lladre” o “L’avi mariner”. Alguns anys, es crea una malaltissa espectativa fins el moment que la fas a classe (hi ha grups que t’ho pregunten cada setmana, si l’aprendran “avui”!). I quan la fas, tot i que expliques ben bé la procedència i la història, la cançó ja duu –per ella mateixa- tota una “càrrega afectiva” que, a vegades, fa que el grup-classe es divideixi “automàticament” en els que són “pro” o “anti” segadors. Ambient enrarit que no es crea amb cap altre cançó. Si, a final de curs, els demanes quina -de la vintenta llarga de cançons noves que hem aprés- els agrada més, en alguns grups, alguns anys “surt” –sense remei i malgrat “subtils” manipulacions”- “Els segadors” i això torna a crear aquell ambient enrarit de què us parlava.

També em pregunto: hem d’ensenyar l’himne nacional a l’escola? Si el Departament d’Ensenyament ens ho va dir (i alguns li “feiem cas”) i ens ho va manar... ens podrem queixar d’aquí a uns mesos si el “Ministerio” ens fa ensenyar l’altre himno nacional, quan algú li posi lletra?

Tampoc deixo de banda qüestions personals... no seria més representatiu i “alegre” que enlloc de “segadors” tinguessim com a himne “El cant de la senyera”? (som un poble, una societat ben “peculiar”, no?)
“Àdhuc”, ja tenim prou qüestions polèmiques a la nostra societat, i de retruc a l’escola, com per afegir-ne una de més, gratuïtament.

És la única cançó que porta polèmica entre els nens i que, clarament, “divideix”. I molts anys ensenyant cançons i fent cantar m’han demostrat que la cançó, més que res, uneix.
Definitivament, no! No ensenyaré més “Els segadors” a l’escola. En tot cas, ja em vindran a buscar els “mossos”!