Simfonia Inacabada de Schubert

El president d'una reconeguda societat, tenia una entrada de concert per
l'Orquestra Nacional de França, que tocava aquell mateix vespre la
Simfonia Inacabada de Schubert i no hi podia anar. Havia donat la seva
entrada a un dels seus col.laboradors i aquest, l'endemà del concert va
redactar una nota que va adreçar al seu president.

"Us agraeixo ben sincerament l'excel.lent vetllada que he passat. Durant
el concert, m'he vist impulsat a redactar algunes recomanacions, les
quals, -essencialment- són les següents:

1) Durant llargs períodes de temps, els quatre oboès no tenien res a
fer. El seu nombre total hauria de ser reduït i el treball més ben
repartit durant tot el concert, de forma que quedessin eliminades les
puntes d'inactivitat.

2) Els dotze primers violins tocaven a l'uníson, és a dir, notes
idèntiques. El personal d'aquesta corda ha de ser reduït en massa. Si
fos necessària una major intensitat sonora, es podria recòrrer a
instal.lar equips electrònics apropiats.

3) El coeficient d'utilització del triangle és extremadament petit.
S'ha d'utilitzar més àmpliament aquest instrument i, també, preveure'n
més, ja que el preu de compra és molt baix, i la inversió seria
rendible.

4) És recomanable normalitzar la durada de totes les notes interpretant
les més breus com a negres, de forma que en gran mesura, es puguin
utilitzar intèrprets menys qualificats.

5) És del tot inútil el fer repetir als instruments de vent els
passatges ja interpretats pels de corda. És obvi que, el suprimir tots
els passatges repetitius, permetria reduïr la durada del concert en vint
minuts, la qual cosa reduiria notablement les despeses.

En fi, encara que avui tingui només un interés històric, és lícit el
pensar que si el senyor Schubert hagués aplicat totes aquestes
recomanacions des de l'inici hagués tingut temps, probablement, d'acabar
la seva simfonia.