
Les cançons, quan s’ensenyen, es “viuen”, es “comuniquen” més enllà de la lletra i de la música. Quina “vivència” donem d’aquesta? Podem donar als nens la “nostra” interpretació o –pels motius que sigui- ja en tenen una que costa molt de “desfer”? Melòdicament... paga la pena? Qui perd els orígens perd identitat? I més... i més... Us n’heu adonat mai que la caràtula de Catalunya Ràdio comença igual (3 primers graus ascendents de l’escala menor) que Els segadors ?
Aquests interrogants indiquen que, com a país, no estem normalitzats? Tal volta... El Departament corresponent va dictar fa uns anys (no gaires) unes “recomanacions” “obligatòries” de repertori. Indica, això, normalitat? (que no normalització!).
“I tanmateix la remor persisteix” (parafrasejant Espriu). Continuarà. Algun dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada