Cançó de la set que no mor (Toti Soler)

Cançó de la set que no mor

Joan Vinyoli

El pendís

EL PENDÍS

Jo deia ahir:

ésser i sentir,

fortuna rara.

Per què la gent -rosec mesquí-

no se n'amara,

d'ésser i sentir?

I era per mi

goig pur. Mes ara,

per un pendís

rodoladís

jo faig ma via.

Un pas amunt i en llisco sis.

Si defallia,

per mon pendís

tan dret i llis

rodolaria.

Si em vull salvar,

bé cal pujar,

no mirar enrere.

Enlaire sols puc esguardar,

que en la vorera

l'herba es secà

i es revoltà

sa cabellera.

I els arbres són

d'un sol pregon

la immòbil presa**;

tot el brancatge acota el front,

i gran feresa

dins mi es difon.

Sóc no sé on,

re no es* palesa.

Res ni ningú

no se m'enduu.

La mà amorosa,

l'esguard serè i el pas segur,

la remorosa**

parla d'algú

que al cor tan nu

fos venturosa,

tot, lentament,

sens frisament*,

fuig de ma ruta.

Pel món tingués com el morent

l'ànima eixuta,

i aquell frement

deseiximent

que res no immuta!

Clementina Arderiu

Cançoneta incerta

CANÇONETA INCERTA

Aquest camí tan fi, tan fi,

qui sap on mena!

És a la vila o és al pi

de la carena?

Un lliri blau, color del cel,

diu:  —Vine, vine!

Però: —No passis! — diu un vel

de teranyina.

Serà drecera del gosat,

rossola i ingrata,

o bé un camí d'enamorat,

colgat de mata?

És un recer per adormir

qui passa pena?

Aquest matí tan fi, tan fi,

qui sap on mena?

Qui sap si trist o somrient

acull a l’hoste?

Qui sap si mor sobtadament

sota la brosta?

Qui sabrà mai aquest camí

a què em convida?

I és camí incert cada matí,

n’és cada vida!

Josep Carner

Nadala

LES PETITES COSES

Carrers engalanats amb les llumetes

i els detalls que sempre hi fan tan bonic,

s’acaba el calendari i de l’armari

de cop surten moltes peces d’abric...

Són les petites coses que ens somriuen

i ens recorden que ja ve el Nadal

i en mig de la tenebra

de nou en un pessebre

naixerà l’Infant.

Nadal farà possible l’impossible,

tot plegat perquè el temps s’ha aturat,

si tanques confiat ben fort els ulls,

potser algun somni es farà realitat.

Els arbres ben guarnits a les voreres

van mirant una nevada com cau,

i un pèl amagadets a dins de l’aire

s’endevinen uns desitjos de pau...

Són les petites coses que ens somriuen

i ens recorden que ja ve el Nadal

i en mig de la tenebra

de nou en un pessebre

naixerà l’Infant.

(Jesús Nieto)

Música de poetes

Una pàgina molt interessant:

MÚSICA DE POETES

Recordeu les faules?

LOS DOS CONEJOS

Por entre unas matas,

seguido de perros,

(no diré corría)

volaba una conejo.

De su madriguera

salió un compañero

y le dijo: -Tente,

amigo: ¿qué es esto?

-¿Que ha de ser? -responde-;

si alientos llego...

Dos pícaros galgos

me vienen siguiendo.

-Sí -replica el otro-,

por allí los veo...

Pero no son galgos.

-¿Pues qué son? -Podencos.

-¿Qué? ¿Podencos, dices?

Sí, como mi abuelo.

Galgos y muy galgos;

bien vistos los tengo.

-Son podencos: vaya,

que no entiendes de eso.

-Son galgos, te digo.

-Digo que podencos.

En esta disputa

llegando los perros,

pillan descuidados

a mis dos conejos.

Los que por cuestiones

de poco momento

dejan lo que importa,

llévense este ejemplo.

Tomás de Iriarte

Poemes del Cicle de Nadal

A la pàgina web d'Àngel Daban hem trobat tot un recull, força extens i interessant, de poemes del cicle de Nadal. Aquí en teniu l'enllaç. Molt recomanable.

Cançó de Sant Nicolau

Feu-nos bé, senyora,

feu-nos bé, si us plau,

que venim de Roma

de portar corona

de Sant Nicolau,

de Sant Nicolau.

Si no mos en dau

de fesols i cansalada,

si no mos en dau

per l'escala avall caigau.

La llumenera,

la palla a l'era,

la clau al pany,

panses i figues

mos baixaran.

Alies folies,

banyes del mussol,

ves-te'n a la coma

a pasturar el bou.

Alies folies,

banyes del cucut,

ves-te'n a la coma

a pasturar el ruc.

Amolleu vellanes,

amolleu confits,

naltros que som pobres,

valtros que sou rics.

Amageu gallines,

dones del carrer,

amageu gallines,

que la tropa ve.

Música de poetes

Música de poetes. Un lloc web excel.lent. Poetes musicats pels nostres cantautors. Classificats per poetes, intèrprets i poemes. Hi ha el poema en pdf i es pot escoltar, sencera, la cançó corresponent. Molt recomanable.

L'ocell

Picant la clova freda d'una tarda d'hivern
glateixes per eixir, petit ocell de foc.
Veig la teva ala blava contra el gris de la tristesa.
Vola, ocell, no t'empolsis d'un toc de melangia,
amunt, ales lluents. Suspès en la claror
canta, ocell, l'aigua antiga, remor de fonts i fulles.

Sota la nuvolada de la tarda i del cor
abeura't en la llum més profunda i sonora.
Per mirar i per plorar hi ha els ulls, i per somriure.
Tu neixes i et debats per un destí més clar,
lluny de cloves de plany, veu de cançó florida.

Maria Àngels Anglada

Un ratolí al portal

Si n’era un ratolí
que, havent sentit la nova,
volia anar a la cova i
es va posar en camí.

Com que era negra nit,
es guia d’una estrella,
la més brillant i bella
que fibla l’infinit.

I arriba allà al Portal,
però, petit com era,
no veia la manera
de fer un regal com cal.

Josep, que l’ha guipat,
li diu: —Amic meu, passa,
ja sé que ets d’una raça
rival de la del gat.

—El do que més li plau,
al Rei que ens duu Maria
serà que un nou món sia
on tots visqueu en pau.

I el ratolí amb l’encant
de qui el món capgirella
va fer una tombarella.
I riu que riu l’Infant.


poema: Jordi Enjuanes-Mas

música: Ricard Gimeno


(clika el PLAY per escoltar-lo)

Bach

Va ser un silenci pla
a mitja tarda,
l'Ària per a la quarta corda de Bach
com una rosa que es gronxa,
com una rosa a l'aire,
un diàleg amb sordina
imponderable,
una rosa al vent que ascendeix
-lentament i devota-
en progressió musical, continguda
fins a una crescendo apassionat
i acaba a l'essència mateixa que,
quan cessa
-retenint l'últim compàs-
llargament,
perdura.

Isabel Oliva

Rauca la nit

Rauca la nit més tenebrosa i bruta
des que qui rauca és cap del vell ramat
on la gent, cada cop més diminuta,
viu en més fosca cleda i llord tancat

Tot endegant l’insult i la disputa,
ens torna a un temps que crèiem oblidat
quan el país, perdent tot nord i ruta,
en nom de Déu morí crucificat.

Brinda amb copa d’orgull i de mentida
quan a l’altar consagra el vi, i el pa
sulla amb menyspreu per tot el que té vida.

I tot cercant entre germà i germà
l’afront, i de calúmnies fent crida,
a la Cope el que Crist va fer desfà.

J.E.M.

Horitzó

Pintura d'Àlex Alemany

Del bon amic, Jordi Enjuanes:

HORITZÓ

En va me’n vaig endut per la mirada
als llunyedars on cel i mar es fonen
difuminats en una ratlla tènue
on més el cor que l’ull és qui endevina

que tot el que existeix es desdibuixa
en horitzons potser sense voreres,
oh mar inquietant, misteriosa,
inundant el misteri de la vida!

oh mar també manyagament propera
que abasto amb els meus dits ran de finestra
amb brodaries i calats de cales,

arenys tan purs de puntes i de randes
per on entro en la dansa que recompta
ona a ona el meu temps i el de les coses!

Jordi Enjuanes-Mas