Per què la darrera opinió sobre si un nen ha de repetir o no curs a Primària la tenen els pares i no els professionals de l'educació?Per què l'escola ha assumit (a la força!?) funcions educatives que, clarament, pertocarien a la família?
Per què l'actual sistema educatiu discrimina els nens "bons" escolarment (els podríem anomenar també NEE, però de la banda oposada a la que tots sabem)?
Per què l'escola (i perdoneu-me l'expressió) s'ha "abaixat els pantalons" tantes vegades enfront la societat?
Per què tenim dirigents polítics d'educació que no han trepitjat mai una escola i que no saben de primera mà què és un nen, un mestre o una classe?
Per què els pares poden opinar sobre aspectes educatius com si haguessin fet els mateixos estudis que els mestres i en tinguessin la mateixa experiència?
Per què passen els nens tantes hores a l'escola? (només ens faltava la 6a hora!)
Per què està o ha estat de moda que cap aprenentatge no ha de suposar esforç per part de l'alumne?
Per què els famosos "nivells" han baixat i baixen? (proveu si nens de 6è de primària saben COPIAR de la pissarra sense fer faltes d'ortografia...)
Per què el "famós" "aprenentatge significatiu" s'ha carregat tants altres aprenentatges, potser no tant "moderns" però sí amb algunes coses positives i útils?
Per què s'han volgut "abolir" els límits i els hàbits per raons, diguem-ne de "modernitat" si aquests són, han estat i seran educatius?
(s'admeten respostes)
2 comentaris:
Per què no partim de zero. Tornem a posar totes les places de mestre en una bossa i sortegem el destí altra vegada sense privilegis ni drets adquirits, tornem a fer oposicions d'inspectors i personal del departament, desfem els sindicats de mestres i les ampes també... replantegem el sistema sencer de nou, límits, autoritat i disciplina, lleure, horaris... i ho tornem a posar tot a un nou pla aviam què passa: si és millor ho deixem així, i si empitjora ho deixem com estava abans.
Fa temps que us llegeixo i m'encanta "passejar" per aquest blog, però mai trobava un moment per escriure. Ara tinc una petita estona de "desconexió" de feina i m'ha vingut de gust. Voldria dir coses de molts escrits, però he hagut de seleccionar-ne un per començar i aquest, m'ha provocat.
Trobar respostes a aquests per quès és difícil (gairebé una qüestió existencial...) però el què si puc fer és donar una modesta opinió de una possible causa a tots els interrogants frustrats de l'escola: en aquest país, la nostra professió no està gens valorada. Aquí podriem entrar en una altra llarga llista de per què? però crec que ens podriem plantejar un "per què no lluitem per millorar la formació del professorat, la qualitat de l'ensenyament i la cohesió entre docents per fer veure a la societat la importància de la nostra tasca?".
Si realment fem la feina que ens agrada (és vocacional) i creiem en uns ideals, per què ens resignem a queixar-nos i no fem res per millorar-ho?
Perdoneu el rollo i l'ampliació de la llarga llista d'interrogants.
Fins aviat!
Petonets,
Ruth
Publica un comentari a l'entrada