Un lector habitual m'ha fet arribar aquest text. Fa pensar, eh! Podeu deixar comentaris... Ara que -tots plegats- tenim uns dies per "respirar". Sempre és bo veure un "retrat" sobre la nostra feina.Sobre alguns mestres o professors i els responsables d’aquests
D’acord que no tothom és així, però és incomprensible que persones que es dediquen a l'ofici d'ensenyar no llegeixin el diari cada dia, no escoltin els debats, no llegeixin les novetats editorials sobre educació, no estiguin subscrites a revistes especialitzades... Recordo que a vuitè d'EGB el tutor ens deia que l'objectiu de l'escola, per sobre de tot, era fer-nos persones. Amb la perspectiva que et donen els anys no hi puc estar més d'acord, però quina mena de persones volem formar si no estem al dia ni de l'actualitat de l'ofici i del món? Quina mena de responsables són els que es posen davant d'un equip de mestres o professors si viuen a una altra galàxia? Gent que és incapaç de saber res de nou, gent que no té idees, que no té res a dir perquè no sap res... Els irresponsables responsables, perduts entre novel·les de perfil baix i tapa tova, amants de sèries nocturnes de dubtosa qualitat... cinquantamil entreteniments per no pensar, per no saber i per no sentir. Penosa realitat la que ens toca viure enmig d'aquest personal caduc i adormit. Pèssims resultats del treball en equip. Quina colla de sapastres, babaus que viuen feliços pensant que van al límit de les seves possibilitats, i segurament hi van. Només penso que només pensant podrem deixar passar els dies i els mesos fins que algú no hi faci res... tot això enfoca avall, i amb molta pendent. Que se salvi qui pugui!
1 comentari:
Justa la fusta! Bona descripció del panorama! Amb excepcions, però una bona fotogragia!
Publica un comentari a l'entrada