Ahir vam anar a escoltar (intentar escoltar) "Mozart alla jazz". Impossible. Us transcric fragments del c/e que he adreçat als responsables de l'organització. Si hi ha resposta us la faré saber. No és la primera vegada que passa, acostuma a passar sempre! És indignant.*A la immensa majoria dels concerts als quals hem assistit, és impossible gaudir del que està passant damunt de l’escenari perquè habitualment hi ha públic infantil que interromp i molesta amb sorolls, plors, moviments, etc. la bona marxa del concert. Els pares d’aquests nens i nenes són també a la sala, però hi ha una gran part d’ells que ni avisen els seus fills sobre quina és la manera d’escoltar la música ni tampoc tenen la, diguem-ne decència, de sortir de la sala amb el seu fill o filla.
*En cap cas hem observat que ningú de l’organització avisés a ningú sobre quina era la manera en què s’ha d’estar a una sala de concerts ni, molt menys, convidés a ningú a abandonar-la.
*Tampoc hem vist enlloc que es recomanés una edat mínima per assistir a un determinat concert (adjunto el que surt al seu web sobre el darrer concert al qual hem assistit perquè ho puguin comprovar) i, en el cas que hagi estat així, hem observat com el públic “infantil” és, segons la meva opinió, massa “infantil” per poder fruir de la majoria d’espectacles que proposen. Mai hem vist que s’hagi negat l’entrada a aquelles persones que hi assistien amb nens massa petits per a poder seguir el concert.
*Sincerament, em sembla que aquest no és el camí correcte si es proposen apropar la música als infants i a les famílies; si vostès no posen pautes que garanteixin uns mínims de silenci a la sala, estan provocant els efectes contraris als que s’havien proposat. Si vostès no ho impedeixen, molts pares irresponsables continuaran portant els seus fills i ens amargaran una possible molt bona estona.
*Els demano que, cas que hi consti en algun lloc, la paraula “educatiu” referint-se a aquests concerts, l’eliminin ja que en cap manera ho són. I no ho són, en tots els que hem vist, no pels intèrprets, tampoc per l’espectacle en ell mateix, sinó pel que permet l’organització que passi a la sala: crits, moviments i altres elements (avui mateix hem vist com una mare estava donant la papilla al seu fill, mentre a l’escenari sonava Mozart!) que dispersen totalment l’atenció de qualsevol persona.
*També, per acabar, els comunico que no assistirem més a aquests concerts. És una llàstima perquè, tal com els he exposat, el nivell musical de les propostes sempre ha estat molt bo. Però, haver de passar pel tràngol de soroll que suposa estar a la sala és un “sacrifici” que, després de fer diversos anys, ja no em veig en cor de continuar realitzant.
*Més que una resposta per part seva, agraïria un canvi en el planteig general d’aquests, segons el meu criteri mal anomenats, “concerts familiars”.
Cordialment,
2 comentaris:
dons sap greu, no?? jo hi he anat molt amb els meus nens fins fa uns dos anys, i és cert que el públic infantil és massa petit, i que MOLTS pares no han ensenyat als seus fills com comportar-se en un concert (segurament no ho saben ni ells!). A veure si reaccionen els de Caixaforum. Publica la resposta, plis!!
per cert, perquè carai serveix el codi de lletres que hem d'escriure quan pengem un comentari?
Como en cualquier sitio en los concerts familiars hay niñs y adultos que no respetan a los demás, en primer lugar a los músicos. Pero me parece sencillamente "desubicado" (en el sentido más simple de la palabra) esperar que en un concierto en el que predomina el público infantil encontrar la solemnidad que podrías encontrar, con suerte, en el Liceu. Por otra parte el comentario acerca de la "edad mínima" como requisito neceasario es prejuicioso e ignorante, si hubieras observado con más apertura mental habrías visto niños de año y medio-dos que siguen los conciertos con más interés que otros de 7-8 años. Es absolutamente normal que los niños en general, pasando por todo el abanico de edades, no mantengan la concentración de manera continuada durante 1 hora, por lo que los adultos padres y no padres han de ser tolerantes y pacientes intentando interesar de nuevo lo más rapido posible al niño con la música y la escena. En barcelona no hay muchos espacios con un programa cultural de buena calidad que acepten la presencia de niños, agradecería a RGA que seleccione los sitios en los que elige escuchar música en función de lo que espera de los niños ruidosos, es decir, más miramientos hacia el prójimo. Si un niño de 5 años a las 4.30 no tiene hambre es probable que a las 17 quiera unas galletas y personalmente no me parece un sacrilegio compatibilizar un concierto con una discreta merienda. Quizás, la solución, sería que los conciertos empezaran un poco despues, cuando TODA la población infantil hubiera tomado seguro su merienda. Por otra parte, RGA, a tí te vendria bien un poco de educación musical.... no tiene más valor Mozart que un concierto de música de los balcanes. Solo alguien capaz de esbozar una crítica pretensiosa, arrogante y prepotente como la tuya destacaría especialmente el hecho de que el ruido se producía en el transcurso de un concierto de Mozart! La próxima vez, ya sabes, escoges un sitio libre de niños, y dejas a los niños crecer en paz y conocer las distintas formas músicales y de comportamiento en los distintos ámbitos tranquilamente. Tanto te cuesta ver que se trata de un proceso? tú que sabes de los niños que se comportan mal? No los defiendo, pero..... y si se trata de niños que se mueven inquietos porque no están habituados a los espectaculos musicales, teatrales? Ah, si, solución: si se mueven mientras suena una música lenta...expulsados fuera y que no vuelvan nunca más!
Publica un comentari a l'entrada