Del bon amic, Jordi Enjuanes:
HORITZÓ
En va me’n vaig endut per la mirada
als llunyedars on cel i mar es fonen
difuminats en una ratlla tènue
on més el cor que l’ull és qui endevina
que tot el que existeix es desdibuixa
en horitzons potser sense voreres,
oh mar inquietant, misteriosa,
inundant el misteri de la vida!
oh mar també manyagament propera
que abasto amb els meus dits ran de finestra
amb brodaries i calats de cales,
arenys tan purs de puntes i de randes
per on entro en la dansa que recompta
ona a ona el meu temps i el de les coses!
Jordi Enjuanes-Mas
HORITZÓ
En va me’n vaig endut per la mirada
als llunyedars on cel i mar es fonen
difuminats en una ratlla tènue
on més el cor que l’ull és qui endevina
que tot el que existeix es desdibuixa
en horitzons potser sense voreres,
oh mar inquietant, misteriosa,
inundant el misteri de la vida!
oh mar també manyagament propera
que abasto amb els meus dits ran de finestra
amb brodaries i calats de cales,
arenys tan purs de puntes i de randes
per on entro en la dansa que recompta
ona a ona el meu temps i el de les coses!
Jordi Enjuanes-Mas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada