Dimarts passat, sopant amb un bon amic d'aquells de tota la vida, vam acabar parlant d'educació, d'escoles, de mestres. Em comentà un cas que em deixà astorat del tot. Resulta que el seu fill petit va a un CEIP públic (per raons òbvies no n'escric el nom) de Barcelona. Fa 6è de primària. M'explica que el nen li ha comentat força vegades que la seva tutora diu paraulotes a classe. Li dic que no pot ser, que -en tot cas- deu haver estat una cosa puntual, singular. Tothom té dret a tenir un mal dia (m'aventuro a dir-li, no massa convençut). M'explica que no, que és quelcom habitual i em recita aquesta tirallonga: "rehòsties, cony, gilipolles, fot el camp!". En un primer moment no sé què dir-li. Estem d'acord en què aquesta conducta no és correcta ni professional i li pregunto si han anat a l'escola a queixar-se. Em diu que no, que té por de possibles represàlies en el nen. No sé com ho veieu, no sé què faria en el seu cas. Què faries tu?22 de febrer 2008
"Rehòsties!"
Dimarts passat, sopant amb un bon amic d'aquells de tota la vida, vam acabar parlant d'educació, d'escoles, de mestres. Em comentà un cas que em deixà astorat del tot. Resulta que el seu fill petit va a un CEIP públic (per raons òbvies no n'escric el nom) de Barcelona. Fa 6è de primària. M'explica que el nen li ha comentat força vegades que la seva tutora diu paraulotes a classe. Li dic que no pot ser, que -en tot cas- deu haver estat una cosa puntual, singular. Tothom té dret a tenir un mal dia (m'aventuro a dir-li, no massa convençut). M'explica que no, que és quelcom habitual i em recita aquesta tirallonga: "rehòsties, cony, gilipolles, fot el camp!". En un primer moment no sé què dir-li. Estem d'acord en què aquesta conducta no és correcta ni professional i li pregunto si han anat a l'escola a queixar-se. Em diu que no, que té por de possibles represàlies en el nen. No sé com ho veieu, no sé què faria en el seu cas. Què faries tu?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
Hola!
Sóc mestra de la pública des de fa un munt d'anys, especialista de música, per a més aclariments.Jo crec que, en un cas com aquest, el què faria és posar-me en contacte amb la tutora i preguntar-li, amb cara d'incredulitat, pels "disbarats" que el nen explica que diu algun mestre, per tal que no es pugui dir que es posa per davant la paraula d'un nen que la d'un adult, i esperar les seves explicacions.
roser
I si et digués que no és veritat, què faries? I si et reconegués que sí, què diries?
Hola!
Si em digués que no és veritat, intentaria anar a buscar el nen i preguntar-li davant, a veure com reacciona. Si em reconegués que sí,li demanaria explicacions al respecte i intentaria veure quina és la situació real, i si ho cregués necessari, parlaria amb la direcció del centre.
Crec que no es poden ignorar algunes situacions pernicioses pels nens en cap cas. Però tinc molt clar que el primer pas és sempre no posar en entredit un adult.Per tant, cal demanar explicacions en qualsevol cas, i després obrar en conseqüència!
Pel que m'han explicat, el fet de les paraulotes és provat. No és només un nen el que ho diu... I llavors, què faríeu?
Poder perquè sóc més a prop de l'època de "nen" que de pare, jo diria al meu fill que en cap cas ha d'usar aquestes paraules. Amb 11 anys (q suposo q deu tenir si fa 6è) sap perfectament què, com i on es poden usar les paraules, i si ell ho ha explicat a casa, és perquè sap que no està ben fet. És cert que no és correcte el que fa la mestra, ja que, com a tal, ha de donar exemple i ser-ho, però ell és prou madur com per saber que ell no té perquè fer-les servir.
Fet i fet, en sentirà moltes de paraules i paraulotes i el que compta és que en sàpiga fer un bon ús. Comentar-ho a l'escola el faria sentir incòmode.
(una veu inexperta...)
I s'ha d'acceptar que hi hagi una mestra que en digui sense fer-ne res?
(una mare d'una nena de 6è)
Hola!
Jo ja estic lluny de l'edat cronològica del nen, (n'acabo de fer 46), i fa més de 20 anys que faig de mestra.A banda de parlar amb el nen, cosa que em sembla més que correcta, jo ho plantejaria a l'escola.Si més d'un nen ho diu, o si la opinió és generalitzada, raó de més per a aclarir-ho sigui com sigui!
El mestre és un model, i no ho oblidem, un professional que està en contacte directe amb nens. I allò del predicar amb l'exemple és una cosa que no es pot perdre de vista.
Respecte a la incomoditat del nen, segons com i, si no és indispensable, no cal fer-lo partícep. Tan sols si no hi ha més remei, però es pot comptar, també, en la generalització de la història per part de tots els alumnes. Es pot demanar entrevista en grup, com a representació de la classe, per mitjà dels delegats si és que n'hi ha...
roser
Publica un comentari a l'entrada