Bach

Va ser un silenci pla
a mitja tarda,
l'Ària per a la quarta corda de Bach
com una rosa que es gronxa,
com una rosa a l'aire,
un diàleg amb sordina
imponderable,
una rosa al vent que ascendeix
-lentament i devota-
en progressió musical, continguda
fins a una crescendo apassionat
i acaba a l'essència mateixa que,
quan cessa
-retenint l'últim compàs-
llargament,
perdura.

Isabel Oliva