Un ratolí al portal

Si n’era un ratolí
que, havent sentit la nova,
volia anar a la cova i
es va posar en camí.

Com que era negra nit,
es guia d’una estrella,
la més brillant i bella
que fibla l’infinit.

I arriba allà al Portal,
però, petit com era,
no veia la manera
de fer un regal com cal.

Josep, que l’ha guipat,
li diu: —Amic meu, passa,
ja sé que ets d’una raça
rival de la del gat.

—El do que més li plau,
al Rei que ens duu Maria
serà que un nou món sia
on tots visqueu en pau.

I el ratolí amb l’encant
de qui el món capgirella
va fer una tombarella.
I riu que riu l’Infant.


poema: Jordi Enjuanes-Mas

música: Ricard Gimeno


(clika el PLAY per escoltar-lo)