Els romans dividien les hores diürnes en quatre parts d'unes tres hores de durada: prima, de sis a nou; terça, de les nou al migdia; sesta, del migdia a les tres; i, finalment, nona, que devia anar més o menys de les tres de la tarda a les sis de l'horari solar nostre.
De l'hora nona en va sortir l'expressió fer la nona i totes les seves variants, sovint expressives o del llenguatge infantil: fer nones, fer non-non, etc. Segurament, en origen, si tenim en compte l'hora, fer nones devia voler dir fer la migdiada -que, fixem-nos-hi, per horaris, és ben bé el mateix que fer la sesta-, però, en acabar, va estendre el seu ús al son que es fa a la nit.
1 comentari:
Je je, quina entrada més interessant. Sempre va bé conèixer noves coses, aprendre el significat de les coses, la importància de la seva existència, ...
Moltes gràcies i moltes salutacions.
Educació i les TIC
Publica un comentari a l'entrada