Cançoneta incerta

CANÇONETA INCERTA

Aquest camí tan fi, tan fi,

qui sap on mena!

És a la vila o és al pi

de la carena?

Un lliri blau, color del cel,

diu:  —Vine, vine!

Però: —No passis! — diu un vel

de teranyina.

Serà drecera del gosat,

rossola i ingrata,

o bé un camí d'enamorat,

colgat de mata?

És un recer per adormir

qui passa pena?

Aquest matí tan fi, tan fi,

qui sap on mena?

Qui sap si trist o somrient

acull a l’hoste?

Qui sap si mor sobtadament

sota la brosta?

Qui sabrà mai aquest camí

a què em convida?

I és camí incert cada matí,

n’és cada vida!

Josep Carner