Els segadors

Polèmica? Sí. I molta. Els nens, la prenen com una cançó més? No. Prenen partit? Sí. Més preguntes, que no més respostes: Ens interessa que prenguin partit? Hem d’ensenyar a classe, a més de l’himne oficial del nostre país, l’himne oficial de l’estat? (hem de ser conseqüents?) Hem de crear polèmiques?

Les cançons, quan s’ensenyen, es “viuen”, es “comuniquen” més enllà de la lletra i de la música. Quina “vivència” donem d’aquesta? Podem donar als nens la “nostra” interpretació o –pels motius que sigui- ja en tenen una que costa molt de “desfer”? Melòdicament... paga la pena? Qui perd els orígens perd identitat? I més... i més... Us n’heu adonat mai que la caràtula de Catalunya Ràdio comença igual (3 primers graus ascendents de l’escala menor) que Els segadors ?

Aquests interrogants indiquen que, com a país, no estem normalitzats? Tal volta... El Departament corresponent va dictar fa uns anys (no gaires) unes “recomanacions” “obligatòries” de repertori. Indica, això, normalitat? (que no normalització!).
“I tanmateix la remor persisteix” (parafrasejant Espriu). Continuarà. Algun dia.