Fum, fum, fum

En els darrers temps, assisteixo –astorat!- a una “moda” que no acabo d’entendre, que no comparteixo i que considero rotundament equivocada. A algunes escoles (o llars d’infants) de titularitat pública o municipal no s’ensenyen les nostres nadales: Fum, fum, fum, El noi de la mare, El rabadà... L’argument que, treient pit, esgrimeixen és que l’escola pública ha de ser laica, aconfessional... I “políticament correcte”, afegiria jo!. Buf! Diuen que cal respectar els nens de diferents cultures i religions. Ah! i per això, hem de negar als nens el coneixement de la nostra cultura i tradició.

No és la meva intenció discutir ara sobre les creences religioses de cada persona, de cada família... però, si us plau, no forma la cançó (i la cançó de nadal també) part de la nostra cultura? O tal volta aquestes escoles (i, per tant, aquests claustres) tan “políticament correctes” no fan vacances per Nadal i per Setmana Santa? Com cantava, fa temps, el Serrat: “El món està ben girat”.

Sense més comentaris: amb tot l’afecte i dedicat als que, per criteris i “modes” discutibles, ens comencen a fer perdre els orígens i als que, segurament, l’importat Jingle bells no els fa cap mena de nosa (canteu-ho amb la música del Fum, fum, fum) :

He trobat la casa sense...
...fum, fum, fum,
i al despatx tampoc hi havia...
...fum, fum, fum.
Que la llei antitabac,
pel nostre bé, enlloc deix fumar.
Més que sa, jo estic malalt
que ara ja trec pels queixals...
...fum, fum, fum.

He trobat la casa sense...
...fum, fum, fum,
i al despatx tampoc hi havia...
...fum, fum, fum.
Que la llei antitabac,
tots els paquets farà cremar,
si en vols veure hauràs d’anar
a un museu anomenat...
...fum, fum, fum.

Podrem educar el respecte a les altres cultures i tradicions, si no som capaços de respectar la nostra pròpia cultura i les nostres tradicions?