Lògica educativa

És lògic que un sistema educatiu canvïi o es reformi cada 4 o 5 anys? És lògic que els pares tinguin la última paraula quan un alumne necessita “repetir” curs? És lògic que es distribueixin les avaluacions segons el calendari litúrgic i que puguin haver-hi trimestres molt curts o molt llargs? És lògic que es facin tantes “activitats innovadores” a l’escola i que sovint es perdi el “llegir i l’escriure”? És lògic que es comencin a “ensenyar” llengües estrangeres quan els alumnes encara no coneixen la pròpia amb prou fluïdesa?

Són lògics els “festivals escolars” muntats només de cara a la “galeria”? Són, els valors que es defensen a l’escola, els habituals a la societat en què vivim? És lògic que s’exigeixi silenci i atenció quan el nostre món és tan sorollós? És lògic que tothom digui la seva sobre el procés educatiu i que els mestres siguin els últims en ser preguntats i encara menys, escoltats? És lògic que a una escola de nova construcció s’hagin prioritzat els aspectes estètics per sobre dels funcionals? És lògic que recaigui únicament sobre els mestres tot el pes de l’educació dels nens i nenes?

És lògic que a l’escola se li exigeixi progressivament que “ensenyi” més coses: hàbits alimentaris, educació vial, normes de comportament, educació sexual, ....? És lògic que els mass-media es “carreguin” en cinc minuts la feina que es fa durant tot un curs a la classe? Malgrat tot, l’escola educa, l’escola socialitza, l’escola... Però... també malgrat tot, “molta roba i poc sabó”.