Les diferents àrees curriculars es tracten com un tot, el tutor globalitza els aprenentatges, els condueix a partir dels interessos dels alumnes (això –evidentment- suposa una càrrega de preparació notable). Hi ha especialistes. De música (tots els alumnes ténen 2 sessions setmanals!), d’anglès i d’educació física. Totalment integrats a l’escola, al projecte educatiu i al claustre. De la mateixa manera, els tutors globalitzen els continguts de cada especialitat. És una escola d’una línia, pública, amb uns 160 alumnes. Les relacions entre els ensenyants són cordials i malgrat comparteixin un mateix ideal educatiu, hi ha petites (o grans, a vegades!) discrepàncies a nivell pedagògic. Els claustres sovint s’utilitzen per a discutir sobre pedagogia i didàctiques concretes (quan la burocràcia administrativa ho permet). Les relacions amb l’AMPA són cordials i els pares s’impliquen en l’educació dels seus fills en la mesura i des del lloc que els correspon. S’hi respira un ambient de tranquilitat. El compromís de tots els estaments de la comunitat educativa es veu reflectit tant en les celebracions, els concerts, i les activitats escolars com en la qüotidianitat d’una jornada qualsevol.
Aquesta escola existeix. Ha estat descrita partint de l’observació després d’una visita ocasional al centre. Oasis com aquest, en el desert incert del nostre sistema educatiu, em confirmen la hipòtesi de que una educació coherent, és possible.
1 comentari:
No sé quina és l'escola a la qual et refereixes. Però llegint el comentari, he vist tal qual l'escola que porto els meus fills. Si no és la mateixa escola, ja n'existeixen dues.
I quina sort que tenen els alumnes, de tenir-la com a escola!!
Publica un comentari a l'entrada