Civilitat

Sempre que entris o surtis d'un lloc, o que et creuis amb una persona coneguda, digues: "Bon dia" o "bona tarda" o "bona nit". Digues "si us plau" quan demanis una cosa. No posis els colzes sobre la taula i no els eixamplis, no amaguis les mans sota la taula. Quan caminis no arrosseguis els peus. Sigues puntual a qualsevol convocatòria. En el joc, perdona les incorreccions i les equivocacions dels altres. A classe, per parlar demana permís o aixeca la mà. A casa, lleva't així que et cridin, i vés al llit quan t'ho diguin. Per anar a l'escola usa un vestit i un calçat adequat. Digues "gràcies" quan algú t'ha ajudat, t'ha explicat o deixat una cosa, t'ha deixat passar...

No em negareu pas que tot això, tota aquesta civilitat, civisme, urbanitat... com en volgueu dir s'està perdent o s'ha perdut del tot. Moltes escoles (i moltes famílies!!!) no ho cuiden. Què argumenten? Ja no està de "moda", és antic, és "carca", redueix la llibertat dels nens... I encara més i pitjor, molts pares i mares, moltes famílies n'han claudicat...

Jo no sé si no heu passat mai allò que els castellans anomenen "vergüenza ajena"; a l'autobús, a la visita del pediatre, al supermercat, ... Jo, sí. Cada dia me n'adono més i més que no anem per bon camí. Les escoles que es plantegen que han de formar persones educades són poques. I poques són també, les famílies que s'ho proposen. Digueu-ho com volgueu: educar és posar límits i, a la nostra societat, els principals agents educatius (la família i l'escola, i han de ser en aquest ordre d'importància!) sembla que hagin oblidat, per raons diverses o per comoditat, la seva principal responsabilitat: l'educació dels fills, l'educació dels alumnes.

Em direu que tot això és exagerat... Tant de bo tingueu raó. Però, mentres... eduqueu i... sobretot no eduqueu únicament de paraula.