Un amic m'ho explicà l'altre dia. Inaudit. L'escola dels seus fills. Sembla que sigui d'un sol color. La directora fa 18 anys que és directora. El claustre, fa 18 anys (o potser més) que és el claustre de la directora. L'AMPA, fa 18 anys que és l'AMPA de la directora. No s'accepten veus crítiques, ni que sigui en to positiu, que "al cap i a la fi -em diu l'amic- els primers beneficiats d'una millora serien els nostres fills". Però, no... Funciona semblant a una secta... O amb mi, o contra mi. O blanc, o negre. Potser heu pensat en un centre concertat, o privat... doncs no, és públic... per acabar-ho d'adobar! I el més divertit del cas -m'explica, encés, en Joan- que l'escola no funciona pas malament del tot, però els últims anys -segons ell- s'ha entrat en una dinàmica i en uns hàbits que, per antics i consolidats, es donen per bons i ningú no qüestiona. El més curiós del cas és que, de dins estant, ningú no ho veu: "som els millors!" (s'autoproclamen).Aquests dies, faig exercicis de ficció educativa i intento imaginar-me situacions anòmales, poc habituals, estranyes, "originals".... En coneixeu algun de centre semblant? A veure si serà veritat allò de que la realitat supera la ficció...
Entre nosaltres, li diré al meu amic que, de cara al curs vinent, busqui una altra escola per als seus fills.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada