30 de març 2007

En anglès, si us plau!

Des de fa uns temps, assisteixo –bocabadat i esmaperdut!- a una mena de “colonització” de l’anglès a l’escola. Tothom –pares, mestres, consellers, ministres, ...- el troba important ! (tranquils, que en aquest post no llegireu pas que no ho sigui, però...) Cal fer assignatures en anglès... la plàstica? les naturals? la música ? Penso que el primer que faria falta és que l’”anglès” es fés en anglès (conec poques, molt poques, escoles on això passi!). Cal començar el més aviat millor... si es pot a P3, millor que a 1r. M’agradaria que algun “especialista” imparcial (vaja, que no sigui políticament correcte) opinés sobre el fet de “barrejar” a aquestes edats diferents llengües d’aprenentatge i influeix o pot influir en el procés d’aprendre a llegir i a escriure (en català!), que abarca principalment P5 i 1r. Ah! i tampoc parlem de la “colonització” cultural anglòfona... Que si “Jingle Bells” enlloc de “Fum fum fum”, que si “Halloween” enlloc de Castanyera, ... Sí, sí, podeu penar que sóc “carca” o molt conservador, però... com podem respectar els costums dels altres si no respectem (i defensem, i mantenim) els nostres propis costums i tradicions. Do you get it?

2 comentaris:

Anònim ha dit...

és evident que, per aprendre una llengua ,l'has de fer servir, i per això crec que un professor d'anglès mai no hauria de fer servir el català (o el castellà) a l'aula. el mètode de fer una altra assignatura en anglès no em sembla malament, però és una aposta a llarg termini, i cal comptar amb la capacitat multilíngue (ai!) dels professors: quí ha de fer música en anglès? un profe de música? un d'anglès? guat a problem!

Anònim ha dit...

Soc estudiant de 3r d'educació infantil a la Universitat Autònoma de Barcelona i un dels aspectes que hem estat treballant a assignatures de didàctiques de les llengües ha estat, precisament, aquest.

El poder polític-social que exerceixen determinats països està fent que interioritzem amb molta força la importància d'aprendre anglès (i no vull ser agoserada carregant-me-la), però ens hem de fixar en com s'ensenya a les escoles.

En aquest tema podem trobar dos punts claus en l'ensenyament d'una segona llengua.

El primer consistiria en introduir la llengua en les primeres edats però sempre i quan sigui un únic mestre qui es dediqui a tranmetre-la (així els infants referenciaran mestre-llengua) i sempre dins d'un context molt obert i expressiu, és a dir, els mestres hauran d'afavorir situacions en les que es posi de manifest el llenguatge com a eina de comunicació però també de coneixement (de res servirà fer fitxes que s'allunyen de l'autèntica utilitat de la llengua).

L'altre punt clau el trobaríem en fer l'aprenentatge d'una segona llengua un cop ja es tinguin els coneixements de la pròpia plenament assolits (les estructures gramaticals pròpies es reconstruiran amb la nova llengua).

És obvi, doncs, que iniciar l'aprenentatge d'una segona llengua d'una forma tant teòrica i tancada com es fa actualment a les escoles no té sentit si els infants encara no han assimilat les estructures que composen la pròpia llengua.

Espero haver respost, mínimament, al tema que tractaves, tot i no ser una gran entesa.

Isabel Cayuela