Preguntes, preguntes, preguntes...

Després de tants articles als diaris (tants?) i de 8 hores al Palau Sant Jordi, i de més de 20 anys ensenyant música... em pregunto :

-Era més important el color de la samareta (video) o el que sonava (audio)? Per a qui ho era, més important... per al públic, per als músics, per als organitzadors...?

-Els pares, alguns ens ho han dit, van quedar encantats. Ens han guanyat la comtesa les “autoritats” i els “sistemes educatius” que acostumen a treballar de cara a la “galeria”?

-Quina qualitat musical OBJECTIVA va tenir el concert?

-Què pensava un nen/noi/nena/noia (buf! quin pal haver d’escriure “políticament correcte”) mentre bufava, fregava, pinçava, percudia o cantava en veure que si deixava de fer-ho la cosa sonava exactament igual? (Vau comptar els micros que hi havia per a 4000 músics? Doncs pocs, molt pocs, en tenien bàsicament els 4 grups professionals convidats i poca cosa més...

-Les escoles de música han de treballar per a crear futurs músics o només futurs diletants de la música? (que això darrer també, eh! però jo diria que a segons quines “autoritats” ja els està bé un futur musical mediocre)... fins quan tindrem orquestres professionals col.lonitzades per estrangers?

-Al sistema educatiu nostre (sí, sí, aquest que canvia cada dos per tres) que inclou també l’ordenació dels ensenyaments “artístics” (mira, una altra “denominació d’origen” de les de “moda”) ja li està bé això de tenir escoles de música “sensibilitzadores” i prou? Els molesta molt el vessant professionalitzador?

-Quants nens, després, segueixen estudis superiors de música? Quin percentatge dels que comencen a una escola de música? i... encara més:

-Quants nens dels que han començat en una escola podran posteriorment, si volen dedicar-se a estudiar seriosament i professionalment, continuar els seus estudis amb garanties d’èxit si a algunes escoles només se’ls ha ensenyat la part “sensorial, maca i agradable” de la música? La tècnica també existeix i NO és innata. Tal volta, molts futurs músics s’estan perdent, malbaratant en els seus inicis, si l’escola de música on comencen només els ensenya a passar-s’ho bé amb la música (que també cal fer-ho, eh!) oblidant de construir uns fonaments (lectura, oïda, solfeig, teoria, tècnica, hàbit d’estudi, ...) que després seran mancances claus en el futur estudiant de grau mig o superior de música.

-Sí, l’acte fou molt “maco” però em recorda massa la “España de charango y pandereta”, què hi farem si a molts ja els està bé una cosa així...

-Ah! Les quatre cançons de’n Guinovart per a piano i 2 veus, precioses. Felicitats, Albert.