09 de febrer 2010

Florence Foster

Escolteu, no té pèrdua!
(si Mozart aixequés el cap...)



1 comentari:

Tesa Casals Bosom ha dit...

Jo ja fa molts anys que la vaig sentir a casa d'un amic que té el disc. Ens moríem de tant riure! Pel que sembla aquesta senyora tenia molts calers, i llogava teatres sencers per a fer-hi els seus recitals. M'encanta, és el meu ídol! Els tenia molt ben posats!