Excel·lència...

Parlar sobre l’excel·lència i l'avaluació a l'Educació Primària significa analitzar diferents aspectes del nostre sistema educatiu i també considerar d'altres situacions i fets que li són inherents. Pretenc únicament plantejar interrogants que permetin al lector fer-se noves preguntes sobre aquests dos conceptes: excel·lència i avaluació, per tal d’intentar esbrinar, d’aquesta manera, quins són els aspectes realment importants quan hom parla d'escola i educació.

Sembla que darrerament aquest terme -excel·lència- està posant-se de "moda". El sentim sovint i no només en el nostre àmbit educatiu. Se m'acuden, només per començar, diferents preguntes:

Excel·lència en què? En continguts? En competències? (i, en quines competències?) Excel·lència en actituds? Amb quins criteris i instruments pretenem mesurar aquesta excel·lència? Quines eines tenim -que siguin fiables- per a mesurar-la? Aquesta excel·lència només s'assoleix si hi ha una avaluació positiva? (una avaluació de quins aspectes?) Sembla, tot plegat, un peix que es mossegui la cua...

D'altra banda, parlem de l’excel·lència d'una escola o d'un alumne determinat? En el segon del casos fem "taula rasa" i excel·leixen de la mateixa manera tots els alumnes d'un centre o només els més ben dotats intel·lectualment? O, tal volta, podem referir-nos a l’excel·lència d'aquells alumnes als quals costa més el treball curricular i llavors ens referim a una excel·lència més subjectiva o actitudinal...?

Examinem una mica els instruments per a mesurar aquesta excel·lència. És evident que, en aquest cas, haurem de parlar, a la força, d'avaluació.

Quin tipus d'avaluació? Inicial, sumativa, contínua, final? Externa o interna?

Avaluem però... què, com i quan?

El què? Avaluem continguts o procediments? O ambdues coses. Quines àrees? Totes? Només les anomenades "instrumentals"? Per què aquestes i no unes altres? Fem una tria prèvia d'allò que pensem que és bàsic ("Competències bàsiques") Però... quins criteris utilitzem per a fer aquesta tria? I pensem que és "bàsic" per a què? Per a poder continuar amb la Secundària? Per a poder desenvolupar-se correctament a nivell personal? O, senzillament, deixem que aquestes "Competències bàsiques" ens les dicti el Departament corresponent i ens en rentem les mans amb tota la tranquil·litat del món?

El com? Fem una prova escrita? Oral? La passem una vegada només i en un dia concret a tots els alumnes de la mateixa manera? Tenim en compte la trajectòria que ha tingut un alumne durant la seva escolaritat a primària? Establim uns "mínims" a partir d'uns continguts bàsics al màxim d'objectius possible?

Qui fa aquesta avaluació? El propi centre? El propi tutor, el tutor de la classe paral·lela, un altre professor del centre? Avalua una entitat externa utilitzant uns criteris unificats i objectius? Quina fiabilitat té cadascuna d'aquestes avaluacions? Els resultats, es complementen perfectament i són coherents en tots els casos o hi ha discrepàncies significatives? En aquest cas, de quina prova ens fiem?

El quan? Avaluació contínua o final? Tenim en compte el "camí" o només el "resultat" de l'alumne?

A les darreres proves de "Competències bàsiques" a 6è de Primària (juny 2009) es van avaluar les àrees de Català, Castellà i Matemàtiques. Un 25% de l'alumnat no les superà. Cal recordar que aquests exàmens es van realitzar només a títol orientatiu.

Em pregunto: aquest 25% repetirà enguany el darrer curs del Cicle Superior? Si són competències "bàsiques" realment, no s'augura un bon futur escolar d'aquests alumnes a la Secundària. On posem l’excel·lència en tot això? Excel·lents ho són el 75% que les superà? I... quina fiabilitat donem a aquesta eina avaluadora?

S'adiuen els resultats de les proves amb les avaluacions internes dels centres?

Sembla que aquest "nostre" sistema educatiu ens hagi estat fent perdre el temps durant molts anys amb unes terminologies innovadores (objectius, procediments, competències, ...) i que ara tornem al que molts recordareu amb el nom d' "Exàmens de revàlida". Amb la diferència que ara es diuen competències bàsiques i que no són definitòries, només "orientatives". Em pregunto què coi orienten o per a què serveixen si -molt sovint- el propi centre ja fa prou avaluacions internes...

Sembla que després de molts anys de pregonar (alguns) que les coses s'han d'aprendre sense esforç, sense implicació per part de l'alumne, ara es comença (només es comença, no canteu encara victòria!) a tornar a valorar la cultura de l'esforç...

Tot plegat, un bon embolic... No patiu, però. Al departament corresponent li preocupa tant tot això que ara ens ho arreglarà tot en un tres i no res tot regalant a cada nen de Cicle Superior un ordinador portàtil...

Ja teniu el vostre?

(publicat el 9/10/2009: tot continua igual...?)