Cada dia una petita formiga arribava molt aviat a la feina i, sense perdre temps, començava a treballar. Era molt productiva i se la veia feliç amb allò que feia.
El gerent, un lleó, sempre es sorprenia en veure-la treballar sense que ningú no la vigilés. Llavors, pensà: “si és capaç de produir així sense que ningú la controli, segur que podrà fer molt més si té un supervisor”
Dit això va contractar un escarabat que tenia molta experiència com a cap i era famós en preparar i presentar informes excel·lents.
La seva primera decisió fou instal·lar un rellotge a l’entrada per controlar els horaris d’arribada i de sortida.
També necessitava una secretària que l’ajudés a escriure els seus informes. Decidí, llavors, contractar l’aranya i que també es fés càrrec dels arxius i del telèfon.
El lleó estava encantat amb els informes que l’escarabat li enviava i li va dir que fés uns gràfics que mostressin les ràtios de producció i unes anàlisis de les tendències perquè pogués presentar-los al consell d’administració.
L’escarabat va comprar un nou ordinador, una impressora làsser i va contractar la mosca perquè dirigís l’àrea de sistemes.
Mentres, la formiga que havia estat tan productiva i relaxada, començà a odiar tota aquesta sobrecàrrega de papers i reunions interminables on perdia la major part del seu temps.
En aquell moment, el lleó va arribar a la conclusió de que havia arribat l’hora de que algú es fés càrrec del departament on treballava la formiga.
Fou la cigala que guanyà les oposicions a aquell nou càrrec i la seva primera decisió fou canviar la catifa i comprar una cadira ergonòmica per a la seva oficina.
Necessitava també un ordinador i un assistent personal que l’ajudés en la programació i el Pla de Control Estratègic del Pressupost.
El lloc on treballa la formiga ara és trist, ningú no riu i tothom està sempre preocupat…
Llavors la cigala va convéncer el lleó de la necessitat de realitzar una enquesta de clima intern.
I com que el lleó havia revisat el departament on treballava la formiga, li fou fàcil comprovar com durant tot aquell temps la productivitat s’havia reduït notablement.
Llavors decidí contractar un mussol per a que realitzés una Auditoria i suggerís sol·lucions. Tres mesos més tard, el mussol va presentar el seu informe i una conclusió final: el departament tenia excés de personal.
Endevineu a qui va acomiadar el lleó?
A la formiga.
Les causes? Tenir una actitud negativa i manca de motivació.
(No us recorda res...?)
(Llegit al facebook)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada