Quin és l’instrument musical més antic que existeix? Amb quin instrument ens podem expressar i comunicar millor i sense « saber de solfa » ? Quin instrument és més factible d’utilitzar en un grup de nenes i nens per a fer (« produïr ») Música (en majúscules) ? Amb quin instrument no calen gaire explicacions ni tècniques? Quin instrument s’aprén essencialment per imitació ? Quin instrument porta cada persona sempre al damunt ? Quin instrument té un timbre únic i irrepetible? Amb quin instrument es poden comunicar millor les emocions i les sensacions?La flauta de bec?
No. Rotundament, no.
Potser sí que pugui servir per dominar algunes tècniques com l’agilitat lectora... Però, en una classe de primària... heu sentit mai 25 flautes tocant “alhora”, la “mateixa” melodia? El resultat sonor... el podem considerar “Música”?
Segur que aconseguirem amb molts millors resultats fer “Música” utilitzant l’únic instrument que responia totes les preguntes: la veu humana.
2 comentaris:
Com a flautista de bec, hi estic totalment d'acord.
La història de la flauta de bec té un clar punt negre: quan algun il·luminat va decidir portar-la a l'escola i posar 25 nens amb 25 flautes en una aula amb un professor que els hi havia d'ensenyar a tocar l'instrument sense ni tan sols, en la majoria dels casos, coneixe'l ni saber-lo tocar.
Deixeu-me que faci una mica d'advocat del diable. Jo també sóc flautista de bec i actualment també professor de secundària. La disputa de l'ús de la flauta a les aules de primària i secundària ja té uns quants anys. certament, que la flauta de bec no la trobem fins a partir del segle XIV i té una història força interrompuda a les nostres contrades, però gaudeix d'alguns avantatges: és econòmic i per tant assequible a les butxaques i és fàcilment transportable. Avui en dia hi ha un mercat de flautes de plàstic amb una afinació perfecta, molt millor que moltes flautes de fusta. Sobre l'afinació en un conjunt cal dir que no és pitjor que amb d'altres instruments (amb la salvetat dels instruments d'afinació fixa), i és una molt bona eina que ens permet, a més l'ús de força alteracions sense massa dificultats. També hi ha la possibilitat amb pocs diners d'introduir la flauta contralt, la tenor i la baixa en un conjunt instrumental. S'hi poden aplicar molts coneixements apresos del llenguatge, i fer-los més vivencials i s'hi pot fer una bona feina si se n'és capaç i se'n tenen ganes (us passo un enllaç interessant: http://www.wuerttembergisches-blockfloetenorchester.de/). Per altra banda, i a diferència del que poden pensar altres colegues jo crec fermament que hi ha força estudiants de flauta a les escoles de música i conservatoris gràcies a que es toca a l'escola (i no al contrari), només que ens hem de treure el prejudici i veure l'instrument com una eina més per a fer música, evidentment no és l'única possible.
Publica un comentari a l'entrada