La cultura de l'esforç

Maleducats, incívics, individualistes, “passotes”, .... Totes i cadascuna de les coses que desitgen les aconsegueixen prement un botó i a l’instant. Desconeixen el significat de la paraula “il.lusió”. Cal esforçar-se? Per què? Si “igualment” aprovo, Si “igualment” passo de curs. Tot els ho donem “mastegat”. Els dictats, preparats... “pobrets!”. Anem en compte, no els frustessim pas per a tota la vida!

Desconeixen que, en aquest món, la majoria de coses te les has de guanyar, amb més o menys esforç però –en general- no et venen donades. La culpa, però, no és seva. És tota nostra. Ells són únicament les ingènues i innocents víctimes d’uns sistemes, social i educatiu, que “fan aigües” per tot arreu. D’uns sistemes plens a vessar dels eufemismes (multiculturalitat, ecologisme, diversitat, ...) i de la hipocresia amb què s’omplen la boca els nostres mediocres dirigents... Mediocres com les noves generacions que estem “formant”...

Molta tecnologia, investigació i desenvolupament però el “sistema” està ignorant i s’està carregant les “excel.lències”... Sí, sí, a l’Educació Primària i Secundària no hi ha lloc ni estones per a les “excel.ències”, deu ser que no són alumnes amb Necessitats Educatives Especials (i tant que les tenen! però de signe contrari).

I, sobretot, aneu en compte amb quines mesures preneu o amb què dieu perquè sereu titllats pels políticament correctes d’insolidaris, d’injustos i d’anti-democràtics. Senyores i senyors, l’esforç no està de moda. No ven i no interessa ningú. És del segle passat i fa pudor de ranci. I tot això està anunciat i enunciat sense cap mena de pessimisme, perquè molts creiem en l’educació i en l’escola. Però, símil futbolístic, ens marquen massa gols i xutem molt poc a porta.