Transcripció de la secció Músiques, del programa Nens i nenes, emès a Ràdio Molins de Rei (91.2 FM) el passat dissabte dia 12 de maig de 2007.
- Hola, Ricard.
- Hola, Maria. Bon dia!
- Avui també anirem de gats com dissabte passat?
- No, no! Avui sentirem una música que fa riure i plorar al mateix temps!
- Què? A veure... no t’entenc gens. Com pot ser que una mateixa música faci riure i plorar al mateix temps?
- Bé, de fet la música d’avui no fa riure ni plorar però la manera en com està cantada sí, ja veuràs...
- Ricard, continúo sense entendre res de res!
- A veure, t’explico. Avui sentirem una música força coneguda, l’Ària de la Reina de la Nit de l’òpera La Flauta Màgica, de Wolfgang Amadeus Mozart.
- Sí, però això –suposem- no fa riure ni fa plorar, oi?
- No! Jo titularia aquesta música “una soprano que desafina molt”.
- Així doncs, avui sentirem desafinar?
- I tant! I a més sentirem desfinar molt, segur que mai no has sentit ningú que cantés tan malament.
- Explica’ns d’on has tret aquesta música?
- A veure, aquesta cançó de la Reina de la Nit de La Flauta Màgica la sentirem cantada per una soprano nordamericana que es deia Florence Foster. Foster era una senyora molt rica i que s’organitzava ella mateixa concerts en sales molt importants i, evidentment, hi convidava de franc els seus amics i coneguts, els quals hi anaven perquè després del recital els convidava també a sopar en un bon restaurant. Amb els seus diners, Florence Foster va gravar fins i tot alguns discs. D’un d’ells, titulat “La glòria de la veu humana” (quin títol, eh!) és aquesta ària que sentirem.
- I... fa riure i plorar al mateix temps?
- Doncs... sí! Ja sentiràs, si us ho preneu a broma fa riure, perquè no fa ni una sola nota al seu lloc! I fa plorar, perquè sembla mentida que es pugui desafinar d’aquesta manera.
- Doncs, ja tenim ganes d’escoltar-la. Som-hi?
- Som-hi!
- Doncs endavant amb la “soprano que desfina molt”
- Fins dissabte que vé, Ricard! Bona setmana!
- Fins dissabte, bona setmana i bona música!
(cliqueu el títol de la música o la foto del CD i la sentireu!)
(cliqueu aquí si voleu sentir la secció sencera)
1 comentari:
uix, aix, ecs,....
Em sembla que fa més por que no pas riure o plorar!!! Ara, el que és d'admirar és que s'atreveixi a cantar això davant d'amics i coneguts....oooooolé! perquè ni notes ni ritme.... ho feia molt més bé aquell nen rosset que ens vas presentar al febrer!!
Publica un comentari a l'entrada