Israel a Egipte, G.F.Haendel. Orfeó Gracienc (dir: Poire Vallvé), Coral Xalesta (dir: Joaquim Miranda), Orquestra de cambra Terrassa 48, solistes vocals. Direcció: Poire Vallvé. Divendres, 11 de maig de 2007. Església de la Bonanova, 21.30 h.
No era tasca gens fàcil, abordar aquest meravellós oratori de Haendel. Ara bé, cors, orquestra i solistes ens en van oferir una càlida interpretació. Amb uns tempi molt ben triats i sempre decidits en funció dels intèrprets i de les característiques acústiques de l'Església de la Bonanova (plena a vessar), en Poire Vallvé anà desgranant amb mestratge decidit i molt comunicatiu cadascun dels cors, àries i recitatius que integren Israel a Egipte. Un oratori en el que el cor (en aquest cas doble cor) té un paper protagonista indiscutible. Molt bé la visió general de l'obra, molt empastades les veus i molt conjuntats els solistes i cors amb l'orquestra (excel.lent orquestra!). En vam fruir i més que per les qualitats tècniques perquè s'hi respirava comunicació. Entre director i intèrprets i entre intèrprets i públic. Al cap i a la fi, aquest factor -la comunicació- és l'element que fa que un concert sigui memorable o no. Que "arribi" al públic o no. Felicitats! La llàstima és que produccions com aquestes (d'una qualitat musical remarcable) hagin de ser bàsicament finançades pels protagonistes i les entitats públiques se'n "rentin les mans" o hi participin només amb el mínim per a figurar al programa de mà. A veure si ara els cors hauran d'intentar produir concerts així a la famosa Feria de Abril, que segurament deu estar molt més recolzada econòmicament.
No era tasca gens fàcil, abordar aquest meravellós oratori de Haendel. Ara bé, cors, orquestra i solistes ens en van oferir una càlida interpretació. Amb uns tempi molt ben triats i sempre decidits en funció dels intèrprets i de les característiques acústiques de l'Església de la Bonanova (plena a vessar), en Poire Vallvé anà desgranant amb mestratge decidit i molt comunicatiu cadascun dels cors, àries i recitatius que integren Israel a Egipte. Un oratori en el que el cor (en aquest cas doble cor) té un paper protagonista indiscutible. Molt bé la visió general de l'obra, molt empastades les veus i molt conjuntats els solistes i cors amb l'orquestra (excel.lent orquestra!). En vam fruir i més que per les qualitats tècniques perquè s'hi respirava comunicació. Entre director i intèrprets i entre intèrprets i públic. Al cap i a la fi, aquest factor -la comunicació- és l'element que fa que un concert sigui memorable o no. Que "arribi" al públic o no. Felicitats! La llàstima és que produccions com aquestes (d'una qualitat musical remarcable) hagin de ser bàsicament finançades pels protagonistes i les entitats públiques se'n "rentin les mans" o hi participin només amb el mínim per a figurar al programa de mà. A veure si ara els cors hauran d'intentar produir concerts així a la famosa Feria de Abril, que segurament deu estar molt més recolzada econòmicament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada