24 d’abril 2009

Quan sigui gran... vull ser com la mama.

Aquest és el dibuix i aquest el missatge que va rebre la mestra el dia següent:

Senyoreta: Voldria aclarir que no sóc ni mai he estat ballarina "exòtica". Treballo en una Ferreteria i li vaig comentar a la meva filla que la setmana passada, després del a forta nevada que va caure, se'ns van acabar les pales per treure neu. Vaig anar a la rebotiga i vaig trobar una darrera pala. Quan la vaig dur a la botiga molts homes s'estaven barallant per aquella darrera pala. En el dibuix, no estic ballant en un pub sinó venent la darrera pala.
D'ara endavant revisaré la feina de la meva filla abans de que li faci arribar a vostè.
Atentament. La senyora Smith.

Sense comentaris...

2 comentaris:

Sr.Cirera ha dit...

Feia temps que no reia tant... la realitat sempre supera la ficció...

Mª José Parra ha dit...

Boníssim!!