Publico en forma de post el comentari que ha escrit un dels nostres lectors:
No et preocupis tant! La definició és enrevessada, però quan hi penses veus clar que qualsevol cosa que has après "de veritat" en aquesta vida ho has fet perquè has aconseguit lligar tots aquests aspectes. I segur que en alguns moments treballes així... es tracta de potenciar encara més aquesta forma de treballar!
Les dificultats hi són, no és poden obviar... la número zero seria la definició, ja, ja, ja!
La primera, la manca de referents als quals ens hi poguem referenciar durant la nostra pròpia escolaritat.
La segona, la resistència a canviar coses que ens surt a gairebé tots de forma natural (i és que som humans!)
La tercera, que per desgràcia per a tots, mirem amb molta suspicàcia qualsevol cosa que vingui "de dalt" (es pot llegir llei, normativa, consellers... i que consti que això no és només responsabilitat nostra!)
La quarta, la manca de formació. Ni els mestres que estan actualment en actiu, ni els que estan sortint de les facultats tenen una formació, no ja sòlida, sinó mínima, pel que respecta a una educació competencial. I ja no entro amb les dificultats que els pares/mares entenguin com funciona, i que acaba amb la típica situació de "però i el meu nen, quan apren les taules de multiplicar?
La cinquena (com no podia faltar!), la manca de recursos. I mira que jo sóc dels que penso que amb una capsa de cartró i un guix es poden fer meravelles... però no es poden fer miracles pel que respecta a l'atenció individualitzada que cal per portar a terme el treball competencial amb ratios per sobre de 15-20 alumnes. Ni amb espais pensats per a una educació unidireccional. Ni sense una relació estreta i l'acció coordinada de tots els mestres. Ni amb el concepte de llibres actual. Ni...
Tot un repte... però els reptes són un dels aspectes més atractius de la nostra feina!
Ànims!
Serà degudament comentat...! Però fins llavors, evidentment, podeu dir-hi la vostra!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada